La mateixa setmana que el president, Pere Aragonès, va remodelar el Govern per ascendir Laura Vilagrà a la vicepresidència i situar Sergi Sabrià com a viceconseller d’Estratègia i Comunicació, hi va haver un altre canvi que, malgrat ser rellevant, va passar desapercebut: el Govern va destituir el 23 de gener la cap del gabinet jurídic de la Generalitat, Mercè Corretja. I no només: dues setmanes després l’executiu també va apartar una de les seves col·laboradores, la directora general de drets i assumptes constitucionals del cos de lletrats de la Generalitat, Maria Àngels Arróniz. Aquestes destitucions no s’han produït per "motius professionals" –totes les fonts consultades apunten la validesa de les dues juristes– sinó per un conflicte obert durant mesos entre Corretja i el secretari de Govern, Xavier Bernadí, a qui diverses fonts acusen de "pressions" en el gabinet jurídic de la Generalitat. L'última: l'elaboració d'un informe sobre la proposició de llei d'amnistia, en tràmit al Congrés dels Diputats, que Corretja d'entrada es va oposar a fer però que va acabar elaborant per la pressió de Bernadí.

Els lletrats al Parlament, a petició del president de la cambra, Roger Torrent, han elaborat un informe jurídic per analitzar la situació del president, Quim Torra, després la seva inhabilitació com a diputat per part de la Junta Electoral Central. L'informe, avançat pel Periódico i al qual ha tingut accés l'ARA, conclou que el cap de l'executiu podria seguir sent president de la Generalitat malgrat no ser parlamentari, ja que l'Estatut només preveu el cessament del cap de l'executiu en cas de sentència judicial ferma.