Liv Strömquist (Lund, 1978) ens ha parlat durant els últims anys d'amor, bellesa i sexe. De qüestions que poden semblar banals per a grans intel·lectuals, però que en canvi ella aborda amb profunditat i sentit de l'humor dins de les seves vinyetes de còmic, basant-se en escrits d'alguns dels filòsofs més influents dels nostres temps, com Zygmunt Bauman, Byung-Chul Han, Eva Illouz o Slavoj Zizek. Ara publica Pítia Dixit (Editorial Finestres; traducció d'Ivette Miravitllas), on retrata influencers, coaches i tot el ventall d'experts que es dediquen a donar consells a través de les xarxes socials. El resultat és una mirada àcida i lúcida sobre la indústria de l'autoajuda i els malestars de la nostra societat.

Edgar Cabanas (Madrid, 1985) és doctor en psicologia i professor a la UNED. El seu treball tracta sobre els usos polítics, socials i econòmics de la felicitat i n'és autor, juntament amb Eva Illouz de Happycracia.

“Feia set anys que estava parada. Anava del sofà al llit i del llit al sofà”. Carolina Díaz resumeix així el que era el seu dia a dia abans de conèixer el Projecte CIM. Ella pateix fibromiàlgia i explica que els metges li recomanaven repòs absolut i permanent: “Em donaven molta medicació i em quedava zombi. Deien que no podria menjar sola, dutxar-me, llegir o mirar pel·lícules”, lamenta. Critica que els tractaments que rebia la portaven a la paràlisi. “El meu destí era una cadira de rodes”.

El mindfulness, aquesta capacitat de viure el present amb atenció plena, s’ha anat obrint pas en molts àmbits de la nostra vida, inclòs el sexe. Partint d’aquest esperit de viure l’experiència del moment amb plenitud neix el mindfulsex, que proposa aplicar les tècniques del mindfulness al sexe per impulsar un canvi de paradigma sexual a la nostra societat: passar del sexe convencional al mindfulsex. Això és just el que proposa Emma Ribas, doctora en psicologia, sexòloga clínica i experta en aquestes dues disciplines, que acaba de publicar el llibre Mindfulsex. El sexo que revolucionará tu vida (Plataforma Actual). El llibre proposa una nova manera d’acostar-se a les relacions sexuals, tenint present que la insatisfacció o les disfuncions sexuals són un dels problemes més comuns de la nostra societat. Per a la Dra. Ribas, cal descobrir una nova manera de relacionar-nos amb el sexe, "perquè les consultes estan plenes de disfuncions sexuals, silencis i patiments". "He pogut constatar l’èxit d’aquest mètode i crec que és important que col·lectius professionals com metges, psicòlegs, infermeres o sexòlegs el coneguin. Tothom que el descobreix comprova que el mindfulsex ajuda a resignificar la sexualitat de les persones", explica.

Probablement, si fem una enquesta ràpida de les coses que més ens costa fer en el nostre dia a dia, descobrirem que les activitats relacionades amb el manteniment de la llar –com fer neteja o planxar– són les que encapçalen la llista. Són feines que sovint ens fa mandra afrontar, que trobem avorrides i que ens fan sentir una exasperant sensació de déjà vu i pèrdua de temps. Per què? Doncs, probablement perquè tradicionalment han sigut unes tasques que ens han vingut imposades (especialment a les dones), cosa que ha contribuït a crear aquesta imatge negativa del que suposa netejar i endreçar.

Des de la dècada del 1960, i especialment des que el 1968 els Beatles van anar a l’Índia a fer un curs de meditació transcendental, moltes tècniques orientals de relaxació, com el ioga, el taitxí i la mateixa meditació transcendental, han anat guanyant adeptes a tot el món. Per exemple, es calcula que a l’estat espanyol aproximadament el 12% de la població practica o ha practicat ioga, segons un informe del 2020 de la consultoria Deloitte i EuroActive, una associació internacional de promoció de l’esport. A aquestes pràctiques se’ls atribueixen diversos beneficis corporals, mentals i cerebrals, entre els quals hi ha la capacitat d’induir estats de relaxació i d’alterar l’estat emocional a través del control conscient de la respiració.

Ulls suaument tancats, respiracions lentes i constants: la meditació, almenys quan ho fan altres persones, sempre sembla tan tranquil·la. Tot i això, en aquest món de distraccions constants i d’addicció al telèfon, parar quiet durant 10 o 20 minuts és difícil i sovint fa que el teu cervell es trobi entre pensaments errants. Els professors de meditació diuen que hauries de reconèixer aquests impulsos i després tornar a la teva respiració o en el que estiguis centrat. Però què passa si no trobes el camí de tornada? "Aquest sentiment és molt comú", assegura Dan Harris, coautor de Meditation for fidgety skeptics i fundador de l'aplicació de mindfulness Ten Percent Happier, si bé puntualitza que "la distracció en la meditació no és una prova de fracàs".

Frustració, desencant, decepció. No deixen de ser sinònims d'una mateixa sensació de derrota, un pensament molt corrent quan, sigui per la raó que sigui, algú decideix fer una dieta. No és una creença sense base científica, perquè les dades d'un estudi publicat per la Societat Espanyola d'Obesitat diuen que 8 de cada 10 persones fracassen en l'intent de reduir les xifres de la balança. Avui dia són nombres especialment rellevants després d'haver patit una pandèmia, ja que s'han d'entendre en un context en el qual un 44% dels residents a l'Estat van augmentar el pes durant el confinament.

A YouTube una noia observa el sol de primera hora del matí mentre gaudeix d'un croissant acabat de coure i ruixa la casa amb un ambientador amb aroma de llimona. Els seus vídeos, que segueixen la tendència cottagecore (una estètica creada a internet que evoca la vida de camp), estan inspirats en les novel·les de Jane Austen i la sèrie Els Bridgerton. En aquest tipus de vídeos s'ofereix consells per “ser més feliç i apreciar les petites coses”, una moda cada cop més estesa a la xarxa. Només cal visitar TikTok per veure com la gent exposa els seus esmorzars, compra rams de flors i practica la gratitud. Una creadora de contingut, Rachel Hess, de 21 anys, premsa fulles d'eucaliptus abans de penjar-les a la seva regadora, un vídeo que s'ha vist més de 6,8 milions de vegades i es titula Romantitza la teva vida. “Vull que fins i tot els dies més rutinaris se sentin especials, perquè són la majoria de la nostra vida. No les vacances o els esdeveniments especials, que només passen de tant en tant”, explica aquesta estudiant de Pennsilvània.

Al Casal Sant Martí de Veciana (Anoia) fins fa no tant hi vivia una comunitat dels germans de les escoles cristianes La Salle. Encara hi ha la capella, el campanar i l'hort que cultivaven. Però ara en lloc de novicis, el que també s'hi pot trobar un dia qualsevol són grups de persones en silenci absolut. Fa dues setmanes aquesta escena la van viure durant cinc dies els directius de la cúpula de Voxel, una empresa tecnològica de Barcelona. "Va ser un retir Vipassana, on l'objectiu és dedicar-se a calmar la ment i reduir el nombre de pensaments que generes per aconseguir claredat", explica per Zoom Xavier Ginesta, el president de la companyia i impulsor d'aquesta experiència que ell denomina d'"anti-team building".

Carlota Juncosa va causar un gran terrabastall l'any 2017 i després va desaparèixer. Aquesta seria la sentència sensacionalista, però anem per parts: tot comença amb la publicació de Carmen de Mairena. Un intento de biografía (Blackie Books), l'extraordinari apropament, mig còmic mig text, que Juncosa va fer a la vida i figura d'aquesta diva televisiva. El llibre, que resolia amb brillantor les contradiccions que provocava la popular trans del Raval, va venir acompanyat de cert rebombori mediàtic. D'un dia per l'altre, l'autora va tenir una exposició pública inèdita fins llavors. "Va ser un xoc, perquè jo venia de fer fanzins que llegien quatre gats i de sobte tothom opinava de la meva feina, fos bé o malament", recorda la il·lustradora. Però com sempre que hi ha una explosió, després ve una nova fase, i la seva va estar marcada per l'embaràs del seu primer fill i un preocupant bloqueig en l'àmbit artístic. Així és com Juncosa va començar a vincular la meditació –que ja practicava anteriorment– amb el dibuix. Entremig passaran moltes coses, però el resultat final d'aquell maridatge és Atenció plena i dibuix, l'exposició que l'artista de Barcelona acaba d'inaugurar al Centre Cívic Urgell.

Any nou, dia nou, instant nou. De fet, cada instant és nou, amb tot el que té de vell, amb tot el que encara no ha arribat. Una síntesi del temps, una instantània. ¿Com viure aquest temps i alhora fer-lo present? Aquestes dates són temps de recapitulació (tot el que l’any anterior ens ha donat -i ens ha pres-), són dates de prospecció, d’expectatives i plans de futur, d’esperança. I, entre passat i futur, on queda l’ara?, on van els nostres pensaments?, com els podem fer aterrar aquí? 

Qui es perd, sempre troba. Potser obtindrà alguna cosa que no busca, però serà tota una descoberta. Un tresor revelador on s’arriba si prèviament s’han abandonat els circuits convencionals per entregar-se a l'inexplorat. Només així, vagarejant –i no només geogràficament parlant–, apareix l’insòlit. Perdre’s és tot un art. La fascinació per endinsar-se en els buits que es converteixen en viaranys i l’oportunitat de viure en present que implica passar per aquest camí incert omplen a parts iguals el llibre de Rebecca Solnit Sobre l’art de perdre’s (Angle Editorial), una invitació a un temps en què els rellotges corren i ja no només costa trobar aturador, sinó avançar sense destí per donar pas a les sorpreses.

Aquests darrers mesos hem viscut, grans i petits, una situació que en molts casos ha generat ansietat i incertesa. Per mirar d'afrontar les conseqüències emocionals que ens ha deixat la pandèmia i també aquesta nova etapa de desconfinament i de tornada a certa normalitat, la meditació pot ser una bona eina. Començar el dia amb una meditació o amb una sessió de risoteràpia pot ser una bona manera de calmar un pic d’ansietat o neguit.

Tots volem vides felices i saludables per als nostres fills. Ensenyar als infants a meditar pot ser un bon començament per accedir als molts beneficis de la meditació. Tot i que els nins d’avui exhibeixen nivells elevats d’inquietud, estrès i ansietat, només un 1,6% dels nins mediten. No obstant això, diversos estudis suggereixen que els infants que practiquen l’atenció plena (mindfulness, com un major autocontrol, una millor atenció a classe i més empatia i respecte cap als altres. A més, la meditació pot ajudar els nins a manejar condicions difícils com l’estrès, la depressió, el TDAH i la hiperactivitat.