Ordre

Netejar i endreçar també són una forma de 'mindfulness'

La disciplina anomenada 'cleanfulness' proposa fer dels temps de neteja una estona de benestar conscient

5 min
Una persona endreçant l'armari en una imatge de recurs.

BarcelonaProbablement, si fem una enquesta ràpida de les coses que més ens costa fer en el nostre dia a dia, descobrirem que les activitats relacionades amb el manteniment de la llar –com fer neteja o planxar– són les que encapçalen la llista. Són feines que sovint ens fa mandra afrontar, que trobem avorrides i que ens fan sentir una exasperant sensació de déjà vu i pèrdua de temps. Per què? Doncs, probablement perquè tradicionalment han sigut unes tasques que ens han vingut imposades (especialment a les dones), cosa que ha contribuït a crear aquesta imatge negativa del que suposa netejar i endreçar.

Ara bé, no tothom ho veu de la mateixa manera, i durant el confinament per la pandèmia, van ser molts i moltes els que van descobrir que passar una estona posant ordre a un armari o planxant, si es fa amb tranquil·litat i posant-hi atenció, pot arribar a regalar una estona d’intimitat i concentració que no sempre podem trobar en altres moments. És el que defensa la disciplina del cleanfulness, derivada del mindfulness –mètode contemplatiu que es basa en posar tota l'atenció en qualsevol experiència que realitzem–. El cleanfulness és una nova manera de conviure amb les feines domèstiques que convida a situar-se a l'aquí i l'ara mentre s'ordena i es neteja la casa.

Adelaida Gómez, organitzadora professional i responsable d'Orden Studio, explica que, per a ella, el cleanfulness "significa ser conscient de com vull tenir casa meva i del fet que, quan estic netejant o ordenant, estic present en aquell moment, centrada en el que estic fent". "Aquesta actitud –afegeix– em permet aprofitar aquest temps perquè em serveixi per estar amb mi mateixa. Entenc aquell moment en què estic fent el canvi d’armari o netejant les rajoles de la cuina com un moment de connexió amb mi mateixa, perquè al final va d'això, d'atenció plena". I és just això, ja que el mètode proposa concentrar-se en la tasca que realitzem, abaixant el ritme i actuant de manera conscient i tranquil·la, ja que crear un ambient agradable de manera conscient ajuda tant a aclarir la ment com a harmonitzar els espais. "El benefici principal és el fet de viure aquí i ara –apunta Adelaida Gómez–. Surts del pilot automàtic en què solem viure i apaguem aquella veu que sempre ens té pensant en alguna cosa pendent mentre fem allò que fem. El teu nivell d'estrès es redueix perquè fas la tasca amb atenció plena; i això suposa que ets capaç d'arribar a llocs o de trobar solucions que abans no eres capaç de trobar". Per la seva banda, la també organitzadora professional Clara Massons recorda que "l’ordre i la neteja ens aporten calma i concentració, especialment als infants i adolescents, cosa que repercuteix en el seu benestar, en el descans i en els resultats acadèmics". "Ens ajuda a guanyar espai a casa –assegura– i a trobar les coses a la primera. Això ens estalvia diners en metres d’habitatge i ens evita fer compres innecessàries. Posar ordre ens ajuda a prendre decisions: a posar consciència en què volem i què no volem a la nostra vida i ens acosta així als nostres objectius".

Per aconseguir canviar la perspectiva i fer d’aquestes tasques de neteja i ordre una estona plaent, podem prendre algunes mesures, "com posar al vaporitzador una olor que ens agradi, posar-nos música mentre treballem o fer petites aturades per gaudir d’un bon te". "T’has de prendre el fet d’endreçar o fer neteja com una cerimònia o ritual, i pensar que quan acabis tindràs una recompensa. Si ho plantegem així, aquestes feines poden ser, fins i tot, un moment d’alliberament", reflexiona Adelaida Gómez. Per la seva banda, Clara Massons remarca: "Netejar en silenci ens aporta equilibri i ens ajuda a l’atenció plena en l’acte de netejar, de notar la temperatura de l’aigua, l’olor dels productes (preferiblement naturals), l’aire net que ventila i el tacte amb els nostres draps preferits. Busquem el plaer sensorial del simple fet de netejar i l’experiència. Ara bé, hi ha qui pot sentir-se més motivat si es posa música de fons o un pòdcast". I afegeix: "Per reconnectar, crec que és important saber dins nostre per què netegem. En el dia a dia es tradueix en practicitat i benestar: a tots ens agrada tenir els estris nets de la cuina i les superfícies recollides abans de posar-nos a fer el sopar. Però si mirem més endins, podem adonar-nos que el fet de netejar és la manera de mostrar el nostre agraïment i respecte pel que la casa ens dona. Una casa neta i endreçada és el nostre santuari, el lloc de recolliment que tant necessitem per trobar una estona de pau cada dia, per compartir rialles amb els amics o crear records i tradicions amb la família".

Posar ordre a la nostra vida

Adelaida Gómez alerta que el conceptes net i ordenat no sempre van de bracet. "La majoria de les persones es preocupen només per l’aparença i prioritzen que la casa es vegi neta per sobre d’ordenada", i així obliden que són dos conceptes que van plegats. "Quan em poso a treure coses de l’armari a casa de les meves clientes, la seva primera preocupació és netejar l'armari, quan el que realment les hauria de preocupar és treure's de sobre tot el que no els serveix i entendre que sovint no fan una neteja a fons perquè tenen massa coses i això ho dificulta. És una contradicció, perquè no ens estem ocupant del problema en el seu ordre lògic. La pregunta clau és: ¿tinc el que he de tenir i això em facilita mantenir els espais nets assíduament?"

Gómez reconeix que netejar i ordenar en general no agrada, però ho atribueix al fet que són tasques que sempre es fan des d’un posicionament negatiu. Ara bé, al seu entendre és un plantejament erroni, "perquè tot el que sigui autocura hauria de tenir un enfocament positiu. I mantenir l’espai on vivim net i endreçat és tenir cura de nosaltres mateixos. Cal que assumim que aquestes tasques les fem per al nostre benestar". Massons reconeix: "Ocupar-se de la casa no està valorat. No està remunerat i la societat capitalista no ho troba productiu. Forma part de la gran tasca silenciosa i invisibilitzada socialment que són les cures. Es percep com una càrrega més, una obligació que hem de complir quan estem esgotades de treballar o criar, just quan preferiríem descansar o fer un vermut amb els amics. Jo, personalment, crec que, en realitat, sentir benestar quan netegem depèn del tarannà de cadascú. Netejar pot ser com cuinar o sortir a córrer: hi ha qui hi troba el plaer i la calma, i hi ha qui el troba en altres coses. I no passa res".

Resumint, el que defensa el cleanfulness és que cuidant casa vostra podreu aconseguir més qualitat de vida. Netejar no és només una qüestió d'higiene i salut, és un acte de cura i de respecte cap a nosaltres mateixos, diuen les expertes. A partir d’aquí, que cadascú ho faci com bonament pugui, que prou feina tenim.

Com podem fer de la neteja un temps agradable?
  • 1 Tenir la casa recollida ens facilitarà la neteja. Desinfectar un espai sense trastos pel mig és molt més ràpid i menys cansat.
  • 2 No esperem el cap de setmana a recollir tota la casa, perquè serà una tasca feixuga que ens farà viure la major part dels dies en un ambient desordenat i estressant.
  • 3 Recollim cada dia abans d’anar a dormir. O encara millor: acostumem-nos a deixar les coses al seu lloc quan hem acabat de fer-les servir. Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa
  • 4 Mantinguem els espais nets cada dia. D’aquesta manera, ens farà l’efecte que netegem “sobre net”, en lloc d’enfrontar-nos a fogons plens de greix, lavabos tacats de calç i llençols que fan pudor de suor. Posar-se a netejar espais repugnants no motiva a ningú.
  • 5 També pot servir “recompensar-se” per motivar-se a netejar. A més de la recompensa immediata de veure la casa neta, ventilada i recollida, hi ha a qui li pot resultar útil donar-se un premi després de feinejar.
stats