Què diu la ciència sobre l'amistat entre dones?

BarcelonaSempre que poden, l'Anna, la Núria i l'Elena es reuneixen a la mateixa cafeteria per “posar-se al dia”. Ronden la quarantena i, per a elles, aquestes horetes de conversa i desconnexió són com una teràpia de la qual surten sempre contentes i renovades. Fa anys que conserven l’amistat, tot i els canvis vitals que han anat vivint, com les mudances per feina o els fills. El seu vincle les ajuda a superar els incidents del seu dia a dia, encara que moltes vegades s’ho hagin d’explicar tot per WhatsApp.

Que quedar amb les amigues és com recarregar piles no només ho diuen elles, sinó que fins i tot un estudi de la Universitat d’Oxford del 2024 assegura que les dones que veuen el seu grup d’amigues dues vegades a la setmana tenen més bona salut mental que les que no ho fan. A més, consideren que si el grup és de màxim quatre persones, encara és millor. “Quan el grup sobrepassa les cinc persones, s’ha demostrat que és poc probable que es produeixin situacions divertides que generin la producció de les endorfines necessàries per causar benestar i felicitat”, deia el director de la investigació, Robin Dunbar, a la presentació de l’estudi.

Altres investigacions han demostrat que les amistats entre dones tendeixen a ser més íntimes i emocionals que les que es creen entre homes. Mentre que ells acostumen a compartimentar aquesta mena de relacions, les dones esperen que a la seva amistat hi hagi suport emocional, lleialtat i una certa simetria. Tot i això, aquestes expectatives són les que també provoquen que entre les amistats femenines hi hagi més possibilitats de patir i decebre's.

De tot això en parla l’experta en amistat i educadora nord-americana Danielle Bayard Jackson en el llibre Amigas de verdad (Diana, 2025), on desgrana les complexitats d’aquestes relacions. Tota una “ciència” que ja comença en la manera com es formen els vincles d’amistat femenins, on juguen un paper crucial tres tipus d’afinitat.

Per començar, és important que entre les amigues hi hagi una simetria, una sensació de semblança, igualtat i reciprocitat. “És quan comencem a perdre aquest sentiment que comencen els conflictes, com quan una és soltera i l’altra té un nadó”, explica Bayard. Una altra afinitat que uneix és la de compartir secrets, informació i, en certa manera, oferir una exclusivitat. Això genera, segons l’autora, un espai segur on poder confiar el teu món personal. “Quan es comença a pensar que ja no reconeixes la teva amiga o que tu expliques més que ella, és que alguna cosa falla”, continua l’experta. I, ja per acabar, un altre puntal d’aquesta mena de relacions és la certesa de tenir sempre un suport emocional davant dels successos de la vida. “I com més temps i evolució tingui aquest vincle, més s’espera que l’altra persona ens desafiï, ens confronti i ens digui la veritat, encara que faci mal”, apunta Bayard.

Lligam i conflicte

La Marta i la Mercè queden cada dissabte al matí per esmorzar juntes i passejar una estona. Asseguren que és un dels millors moments de la setmana, i no és estrany, perquè segons el llibre Why walk?, de la coach i escriptora americana Joyce Schulman, quan dues dones caminen juntes regularment es produeix un efecte màgic: les converses són més fluides i reforcen la seva connexió, fent que tinguin menys probabilitats de sentir soledat.

Ara bé, aquestes relacions mai estan lliures de conflicte. “Precisament és perquè el conflicte es dona amb les persones amb qui ens sentim més connectades i amb qui tenim una amistat més profunda, de manera que n'esperem molt més”, apunta Bayard. Per això, és possible que les dones siguin molt més selectives i tinguin molta cura a l’hora d’escollir les seves amistats.

Aquesta pressió fa que fins i tot hi hagi dones que reneguin de l’amistat amb altres dones i prefereixin tenir amics homes. Segons el llibre de Bayard, quan una dona se sent així acostuma a ser perquè ha viscut alguna experiència que li ha fet molt mal i l’ha fet desconfiar. “Acostumen a dir que les dones són dolentes i competitives, que són massa emocionals i que els seus interessos encaixen més amb els estereotips masculins”, apunta.

Per a l’autora, la llàstima de tot plegat és que potser hi ha dones que estan disposades a ser les seves amigues, però si elles estan tancades en banda ja d’inici, “com podran interactuar amb sinceritat i a un nivell més profund?”, es pregunta Bayard. En aquest punt, remarca que és important aprendre a gestionar els conflictes en les relacions entre amigues.

“És normal tenir conflictes, el problema és que moltes vegades entenem el conflicte com una cosa oposada a l’amistat, quan no és així”, continua. Com qualsevol altre vincle, l’amistat requereix un esforç personal i aprendre a solucionar els conflictes de manera sana, “posant les necessitats de la relació per davant de l’ego personal”.

Millorar la comunicació

Molts dels conflictes sorgeixen perquè hi ha hagut unes expectatives que no han estat satisfetes, de manera que una de les parts s’acaba sentint decebuda amb l’altra. En un estudi fet per l’antropòloga Anna Machin, es va detectar que les dones tendeixen a crear-se unes expectatives més altes que els homes pel que fa a les seves relacions més properes. Unes projeccions que moltes vegades no acostumen a complir-se perquè, per començar, hi ha l’error freqüent de creure que no haurien de dir-los a les seves amigues el que necessiten perquè “ja ho haurien de saber”. I, en segon lloc, perquè la sensació d’afinitat i simetria fa creure que les amigues haurien de donar-los suport igual que elles, i quan això no passa, es descol·loquen.

Evitar el conflicte, però, no és la solució. Davant d’aquest cas, Bayard recomana fer-se les preguntes següents: fent això, qui pateix més de forma indirecta? Com t’està afectant això personalment i com està afectant l’amistat?

Afrontar una conversa difícil no és senzill, però sí necessari, segons l’autora. Per això, recomana preparar-se una mica abans per poder-la afrontar de la millor manera possible. El fet de pensar i reflexionar una mica sobre com gestiones emocionalment les situacions que t’irriten i ofenen ja és un bon preparatiu per anar amb una bona predisposició. “Quan quedis amb l’altra persona, intenta buscar un lloc còmode i tranquil per abordar el tema”, continua l’autora, que també recomana començar la conversa admetent que estàs nerviosa per haver de treure el tema. “Abraçar la teva vulnerabilitat ajudarà al fet que vegi que el que passa t’importa i que vols fer bé les coses”, apunta.

Un cop iniciada la conversa, és important tenir la voluntat de veure i entendre la perspectiva de l’altra persona per anar reavaluant les pròpies emocions i modificar el comportament, si cal. Si hi ha alguna cosa que t’afecta del comportament de l’altra persona i el que vols és mostrar-ho, és millor centrar-se en el que et fa sentir la seva manera de fer, i no pas en l’acció en concret. Per exemple, si estàs cansada que l’amiga sempre faci tard als llocs, en comptes de queixar-te d’això, li pots dir que quan fa tard et poses nerviosa perquè es desquadra el pla que havies organitzat. D’altra banda, un secret per evitar malinterpretar l’altra persona és repetir el que acaba de dir, per assegurar-te que ho has entès bé. En definitiva, es tracta de col·laborar en equip per trobar la solució. “La meta no és canviar l’altra persona, sinó solucionar el problema”, remarca Bayard.

Evidentment, de vegades les relacions són tòxiques i el millor és que s’acabin. “Per a moltes dones, les ruptures entre amigues són més difícils que les ruptures romàntiques”, assegura l’autora. Això es deu, segons la seva tesi, al fet que quan una amiga s’aparta de nosaltres, sentim que rebutja la nostra essència més pura.

El millor de tot? Que mai no és tard per fer noves amigues que valguin la pena, amb qui compartir bons moments i confidències. Això sí, cal buscar bé i fer un esforç perquè la relació tiri endavant.