La indústria catalana començava a posar-se en marxa aquest dimarts, després de l'apagada elèctrica sense precedents de dilluns, quan gran part de les indústries, especialment les electrointensives, van veure que la seva producció quedava aturada. És el cas, per exemple, de Seat, la indústria més gran de Catalunya, o de la petroquímica de Tarragona, on les torxes es van encendre com a mesura de seguretat a l'aturar-se la producció.

Repsol ha advertit que les principals inversions que tenia previstes al Camp de Tarragona s'aturaran si el govern de Pedro Sánchez manté els impostos extraordinaris que graven les empreses energètiques des del 2022. El ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, va confirmar divendres de la setmana passada que l'executiu té la intenció de mantenir "de forma permanent" aquests impostos, com ja va anunciar l'any 2023. De fet, així figura en el pla d'equilibri fiscal que l'Estat ja ha enviat a Brussel·les. Tot i que encara no està clar quina via escollirà el govern espanyol per a prorrogar-los, fonts del sector energètic temen que l'executiu, a través del PSOE, aprofiti la tramitació d'alguna norma al Congrés dels Diputats per introduir una esmena que impliqui la seva permanència.

Sobirania, autosuficiència, km 0, són termes molt mediàtics i amb una connotació clarament positiva. Aquí argumento, però, que els termes mereixen una consideració més matisada. Ho il·lustro entrant en el debat sobre l’electricitat renovable provinent de l’Aragó.

Als veïns de La Pobla de Mafumet (Tarragonès) ningú no els hi ha d’explicar res. Tots han treballat a la Petroquímica o bé tenen família que ho ha fet. Coneixen perfectament els riscos de viure a tocar de la indústria que més produeix i més contamina de Catalunya però també en coneixen els avantatges. “El meu pare va arribar d’un petit poble d’Extremadura i al cap de poc temps va treballar a la refineria, on s’hi va estar fins que es va jubilar”, explica Joan Ignasi Llerena, veí el poble que treballa en un taller. Al principi vivien en un pis, però les coses van anar prou bé i ara ja tenen una casa. Des del fabulós parc infantil on estan jugant els seus fills, la Maria i el Thiago, fins a la indústria petroquímica hi ha un quilòmetre a tot estirar. “El meu pare sempre diu que si un dia peta, no tindrem temps ni d’agafar les coses... però hi ha moltes mesures de seguretat”, diu tranquil. “Sabem on vivim i estem encantats del poble”, conclou. 

El departament d'Acció Climàtica investiga per la via administrativa fins a 13 empreses del Camp de Tarragona que podrien estar al darrere de la gran quantitat de pèl·lets que han aparegut en diverses platges de la demarcació. Moltes d'aquestes empreses que l'administració té sota lupa es troben al Complex Petroquímic de Tarragona i es dediquen, precisament, a fabricar aquestes petites boles que serveixen per fer bosses de plàstic, cables, ampolles i molts altres productes. Els pèl·lets poden estar formats per polietilè, polipropilè o clorur de polivinil (PVC), entre altres productes, i això en dificulta la descomposició. La pèrdua d'aquests microplàstics és especialment preocupant perquè han de passar molts anys perquè es descomponguin i perquè estan anant a parar al mar. Alguns d'aquests plàstics han arribat a les Illes Balears.

La jutge que investiga l'explosió de la química Iqoxe del 14 de gener del 2020, en la qual van morir tres persones i tretze més van resultar ferides, ha desestimat el recurs presentat per l'empresa en què demanava arxivar el cas i exculpar els investigats, segons ha pogut saber el diari ARA. En el recurs, la defensa d'Iqoxe assegurava que les imputacions havien quedat "desvirtuades" perquè durant la instrucció s'havia demostrat que els propietaris de l'empresa havien actuat correctament. També denunciava que no s'havien tingut en compte les aturades que s'havien fet a la fàbrica per desenvolupar tasques de manteniment i reparació, i també que s'havien comès altres errors en la fase d'investigació.

L'últim informe del departament d'Empresa i Treball, que condiciona l'aval al polèmic macroprojecte que Hard Rock vol fer al Camp de Tarragona a unes millores a la planta d'Ercros a Vila-seca, ha aixecat polseguera. L'estudi, avançat ahir pel diari ARA, avisa que actualment el risc d'un accident químic no permet la construcció del Hard Rock, però afegeix que quan la planta d'Ercros hagi tirat endavant totes les millores que té previstes, aquest risc disminuirà i ja serà possible construir el nou recinte. L'últim projecte del Hard Rock és menys ambiciós que el primer, però, així i tot, preveu un gran casino, dos hotels, una gran piscina, una zona comercial i un recinte per a actes i concerts amb capacitat per a 15.000 persones.

L’envergadura futura de la indústria catalana depèn de l’evolució d’un complex petroquímic de Tarragona que comprèn el 25% de la indústria química espanyola i la meitat de la catalana. Per a l’àrea metropolitana de Tarragona representa, amb el turisme, la indústria principal. És el mínim de diversificació –química i turisme– que convé a aquesta àrea. Si una de les dues es debilités, s’entraria en un monocultiu inherentment fràgil.

La multinacional nord-americana Dow Chemical ha escollit la planta que té a Tarragona per iniciar la fabricació d'un polietilè especial que serveix per produir les ampolletes de col·liri que es venen a les farmàcies. L'any 2022, la companyia va invertir 62 milions d'euros a les dues plantes que té a l'Estat i bona part d'aquests diners van anar a parar a les instal·lacions tarragonines per millorar la seguretat i poder engegar la transformació necessària per fabricar aquest producte, segons ha explicat aquest dimarts el director del complex industrial de Dow Chemical a Tarragona, Ignasi Cañagueral.

Durant els dos anys que han passat des de l’explosió mortal a Iqoxe, al polígon sud de Tarragona, els periodistes Toni Orensanz i Rafa Marrasé no han parat de buscar testimonis i informació sobre l’accident. El fruit d’aquest treball es diu La gran explosió (Folch&Folch) i és un llibre que no només permet entendre aquells fets, sinó que també repassa tota la història de la petroquímica i mostra el seu origen corrupte i la connivència de les administracions.

Durant els dos anys que han passat des que es va produir l'explosió mortal a Iqoxe, al polígon sud de Tarragona, els periodistes Toni Oresanz i Rafa Marrasé no han parat de buscar testimonis i informació sobre aquell accident. El fruit d'aquest treball es diu La gran explosió (Folch&Folch) i és un llibre que no només permet entendre aquells fets, sinó que repassa tota la història de la petroquímica i mostra el seu origen corrupte i la connivència de les administracions.

El president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Ignasi Cañagueral, ha avisat aquest dimarts que l’hidrogen verd no serà competitiu “fins d’aquí quinze o vint anys” i ha remarcat que, mentrestant, caldrà optar per uns altres sistemes de producció d'energia. Segons ha assegurat, els empresaris químics de Tarragona (que representen el 50% dels del país) ja tenen un pla, que no és sinó el que ja posen en pràctica potències europees del sector com és el cas d’Anvers (Flandes). Es tracta d’utilitzar hidrogen baix en carbó que no emeti més diòxid de carboni. L’altra part del pla passa per capturar el CO2 que actualment estem emetent i emmagatzemar-lo, perquè s’està desenvolupant un sistema que el podrà convertir en combustible. Aquests magatzems, que molts catalans no volen ni veure després de l’experiència del projecte Castor de Florentino Pérez, s’estan construint en uns altres indrets, com als Països Baixos. 

El dimecres dia 2 de novembre a partir de les 18 h sonaran vint alarmes distribuïdes pel Camp de Tarragona. Prop de 65.000 veïns de Tarragona capital, Reus, Vila-seca, la Canonja i Salou estan cridats a fer veure que l'emergència és real i a imaginar-se que hi ha un núvol tòxic de clor que amenaça les seves vides. Després de sentir les estridents alarmes, hauran de buscar un lloc on confinar-se. Pot ser casa seva, una botiga o el lloc de treball. Les autoritats recomanen que un cop dins es permeti l'entrada de qui quedi pel carrer i que s'abaixin persianes. Tancar-se en un cotxe servirà de ben poc, ja que no és un lloc aïllat. Qui condueixi en aquell moment, hauria de buscar un lloc on aturar-se i poder-se tancar o bé seguir amb el cotxe si està sortint de l'àrea crítica. Es tracta del simulacre més gran que s'ha fet mai a Catalunya i és una de les peticions que Protecció Civil va recollir dels tarragonins després de l'explosió que es va produir, ara fa dos anys i mig, a l'empresa Iqoxe i que va provocar la mort de tres persones i va obligar a confinar la població. Aquell accident també va disparar la desconfiança dels tarragonins cap a la planta i cap a les autoritats, ja que les alarmes van sonar massa tard.

La Fiscalia ha obert diligències per investigar l'accident que es va produir dilluns a la matinada a l'empresa Asesa, al polígon químic de Tarragona, segons ha avançat el Diari de Tarragona i ha confirmat l'ARA. La fiscal en cap de Tarragona, Maria José Osuna, ha explicat que algunes informacions d'aquests dies "semblen contradictòries", de manera que han decidit mobilitzar la Guàrdia Civil. De moment, la Fiscalia ha demanat al cos armat que si ja ha iniciat alguna investigació sobre aquest accident, li aporti tota la informació que tingui i, en cas que encara no hagin iniciat cap recerca els ordenarà que s'hi posin de seguida. La investigació estarà, doncs, en mans del Servei de Protecció de la Natura (Seprona).

'Occidente'

(2,5 estrelles)

Direcció i guió: Jorge Acebo Canedo. 99 min. Espanya (2019). Amb Francesc Garrido, Paula Bertolín i Gonzalo Cunill. Estrena als cinemes

]]>

Guillem López Casasnovas, entrevistat fa pocs dies sobre els fons Next Generation, va afirmar que, si no som capaços d’aprofitar-los, “l’economia catalana té els dies comptats”. Per justificar aquesta contundent afirmació, adduïa que tres dels seus grans motors, la indústria automobilística del motor d’explosió, la indústria petroquímica de Tarragona i la indústria agroalimentària (i aquí va fer esment dels purins) estan amenaçats per l’objectiu de la descarbonització en particular i la sostenibilitat en general. En el cas de Tarragona, hauria pogut afegir la programada clausura de les centrals nuclears.

]]>

"No estàvem preparats" per actuar en un accident químic "amb efectes sobre la població". Així ho sentencia un informe intern dels Bombers de la Generalitat –al qual ha tingut accés l'ARA– que van intervenir en l'explosió mortal d'Iqoxe a la Canonja d'ara fa un any, el pitjor accident del sector químic que ha patit Tarragona. El document, inclòs al sumari judicial, exposa, punt per punt, un relat de com els bombers van actuar sense totes les dades clau i amb massa improvisació.

]]>

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dijous sis persones -entre elles el president de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Rubén Folgado- com a presumptes autors de delictes d'estafa, falsedat documental i suborn, segons han informat a Efe fonts pròximes al cas. Els acusats haurien presumptament estafat fins a 100 milions d'euros en electricitat.

]]>

"El Parlament sabia des de l'estiu que, a la compareixença, hi aniríem els portaveus de la direcció". Amb aquesta sentència, el portaveu de la fàbrica accidentada al gener d'Iqoxe, Xavier Fontcuberta, ha volgut deixar clar que "va ser la comissió qui va decidir no fer preguntes" a l'empresa, ahir dimarts al Parlament. La companyia química ha carregat contra la cambra perquè, segons asseguren, la seva intenció era "fer un judici paral·lel i sense garanties". "Molt ens temem que no volen esbrinar què va passar o contribuir a la millora del sector, sinó que el que volen és generar un judici paral·lel: i vostès comprendran que sense les garanties judicials no es pot sotmetre ningú a un interrogatori", ha etzibat Fontcuberta durant una roda de premsa per explicar la versió de la direcció.

]]>