A la justícia europea li arriben cada setmana desenes de recursos per registrar tota mena de marques i normalment ha de dirimir, per exemple, si s'assemblen massa a altres logotips ja existents o s'associen amb productes de la competència. No sol passar, en canvi, que hagi de sentenciar sobre la legalitat de marques que porten noms de grans delinqüents reconeixibles per la majoria dels ciutadans de la Unió Europea, com ha passat aquest dimecres amb el de 'Pablo Escobar'.

L'estratègia d'internacionalització de l'independentisme català que des de la tardor del 2017 lidera l'expresident Carles Puigdemont des de l'exili ha viscut molts alts i baixos. Aviat farà sis anys que dura. Aquest dimecres ha rebut un revés important, que no és definitiu, però que suposa un contratemps en la batalla pels drets fonamentals i les llibertats polítiques. El tortuós camí s'estreny una mica més. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), poc procliu a les posicions de l'independentisme català, ha rebutjat les demandes de Puigdemont i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí i els ha deixat sense immunitat parlamentària.

En el seu moment, quan els tres parlamentaris estaven acusats per la comissió d'un delicte de sedició i un altre de malversació de cabals públics, el president de la cambra europea va tramitar la sol·licitud de les autoritats espanyoles per decidir si s'accedia a l'aixecament de la immunitat parlamentària. Es van complir els requisits legals per a la tramitació dels suplicatoris i el Parlament Europeu va acordar per majoria accedir a la petició realitzada per Espanya, obrint així la via per recórrer davant del Tribunal General de la UE, al qual li corresponia la decisió de confirmar o revocar la resolució del Parlament Europeu. Avui hem conegut que el Tribunal General confirma la decisió del Parlament Europeu. Contra aquesta resolució, que afecta drets fonamentals, es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal de Justícia de la UE per vulneració de drets fonamentals.

La decisió sobre la immunitat era la sentència més important que esperaven els eurodiputats de Junts: podia ser la via que, hipotèticament, els servís per intentar tornar a Espanya sense ser detinguts. Per això la decisió del Tribunal General de la Unió Europea és una galleda d'aigua freda per a la seva estratègia, malgrat que encara s'hagi d'esperar a saber el posicionament definitiu de la segona instància de Luxemburg: el Tribunal de Justícia. Amb la resolució d'aquest dimecres els eurodiputats de Junts tornen pràcticament a la casella de sortida i queden, de nou, en mans dels tribunals belgues.

Les vistes orals que se celebren aquests dijous i divendres al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) a Luxemburg tenen Carles Puigdemont com a protagonista. L'expresident del Govern i eurodiputat de Junts s'hi juga la immunitat parlamentària, de la mateixa manera que els seus companys d'escó a l'Eurocambra, Toni Comín i Clara Ponsatí, i també el seu futur judicial. Tot i que no se sap encara quan s'emetrà la sentència, es preveu que surti durant el primer semestre de l'any que ve.

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha tornat a donar la raó als saharauis i ha tombat l'acord pesquer entre la UE i el Marroc, perquè Rabat no pot negociar sense el seu consentiment. El Front Polisario, que reivindica la independència de l'excolònia espanyola, havia impugnat l'acord al·legant que el Marroc no té dret a negociar sobre l'explotació dels recursos pesquers, agrícoles o miners saharauis. La decisió afecta directament Espanya, perquè 93 dels 128 vaixells europeus que pesquen en aigües saharauis en virtut de l'acord són espanyols. La sentència d'aquest dimecres acredita que ni Brussel·les ni Rabat poden negociar acords internacionals sobre les aigües del Sàhara Occidental sense consultar-l'hi com a representant legítim del poble saharaui.

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han perdut per segona vegada la immunitat parlamentària com a eurodiputats. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat aquest divendres la petició de mesures cautelars que els tres europarlamentaris de JxCat havien sol·licitat quan van recórrer el suplicatori que ja els havia deixat sense immunitat el març passat. Després de presentar aquesta denúncia a la justícia europea, però, el mateix TGUE va decidir a principis de juny retornar-los el privilegi parlamentari provisionalment a l'espera justament de resoldre sobre les cautelars. Ara el vicepresident del tribunal amb seu a Luxemburg els hi ha tornat a retirar perquè no considera "prou" acreditat el risc que puguin ser detinguts.

El Tribunal General de la Unió Europea ha rebutjat el recurs que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell de la República van presentar després que la Comissió Europea descartés una iniciativa ciutadana amb la qual pretenien que la Unió sancionés Espanya per "vulnerar els drets polítics i civils" a Catalunya. L'executiu comunitari no va admetre la petició per un defecte de forma i l'ACN i el Consell van recórrer la decisió al tribunal de Luxemburg.

La lluita d'ERC perquè el seu líder, Oriol Junqueras, recuperi l'acta d'eurodiputat continua. El president dels republicans ha presentat aquest dimecres un recurs de cassació davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que demana revocar la interlocutòria del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que va deixar vacant el seu escó d'eurodiputat. Junqueras apel·la als drets fonamentals perquè es reconegui la seva condició d'eurodiputat així com la seva immunitat. Aquest nou recurs arriba després que els republicans ja demanessin unes mesures cautelars que el TGUE va rebutjar i que va comportar que el president del Parlament Europeu, David Sassoli, decretés buit el seu escó. Al recurs es demana que mentre no es dicti sentència sobre la petició de noves mesures cautelars, s'adoptin i es facin executar les mesures provisionals demanades el 7 de gener passat al TGUE.

Nou moviment en la partida judicial que està duent a terme el líder d'ERC, Oriol Junqueras, a Europa perquè se'l reconegui com a eurodiputat. Després que en el ple d'aquesta setmana a Estrasburg el president de l'Eurocambra, David Sassoli, comuniqués que s'acceptava la decisió del Tribunal Suprem i es deixava sense escó Junqueras –el seu lloc l'havia d'adoptar Jordi Soler, el següent a la llista–, aquest matí l'advocat del dirigent republicà Andreu Van den Eynde ha presentat un recurs davant del Tribunal General de la Unió Europea perquè s'anul·li la decisió de l'Eurocambra i es reconegui Junqueras com a eurodiputat.