Justícia europea
Política 04/07/2023

Puigdemont es juga la immunitat a Luxemburg

Segons la defensa, encara que l'expresident perdi davant del TGUE, Llarena hauria de demanar un nou suplicatori

4 min
Puigdemont i Comín, divendres al Parlament Europeu

BarcelonaHi havia dues qüestions que l'expresident Carles Puigdemont esperava resoldre aquest 2023 per aclarir el seu futur jurídic (i polític): l'abast de les euroordres -que ja es va solucionar al mes de gener- i la prevalença de la seva immunitat com a eurodiputat, la clau de volta per saber si té marge o no per tornar a Espanya sense risc de ser empresonat i jutjat pel Tribunal Suprem. Aquesta carpeta, l'última, es resol aquest dimecres 5 de juliol en primera instància al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), amb una resolució que condicionarà l'inici de la campanya electoral, almenys per a Junts per Catalunya. De fet, la plana major del partit amb la cap de llista al 23-J, Míriam Nogueras, serà aquest dimecres a Brussel·les. A continuació posem negre sobre blanc respecte als escenaris possibles, tot i que la decisió no és definitiva: tant Puigdemont, defensat per l'advocat Gonzalo Boye, com el Parlament Europeu poden recórrer la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Aval a la retirada de la immunitat

Ara mateix, Puigdemont i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí gaudeixen d'immunitat parlamentària de manera cautelar: els hi va retornar Luxemburg quan l'expresident va ser detingut a Sardenya (Itàlia) a l'espera de la decisió definitiva. El que podria passar ara és que el TGUE rebutgi la seva demanda i decideixi retirar-li aquesta prerrogativa al considerar que el Parlament Europeu, que és qui va autoritzar el suplicatori per jutjar l'expresident a petició del Tribunal Suprem per sedició i malversació, va actuar correctament. Aquest és el pitjor escenari per a l'expresident i els eurodiputats de JxCat, ja que significaria que el Tribunal Suprem podria emetre noves euroordres.

Ara bé, ¿amb quins efectes? La defensa de l'expresident creu que serien pocs. L'advocat Gonzalo Boye sosté que el suplicatori es va atorgar per executar una euroordre que ja no existeix i que tenia l'objectiu de jutjar l'expresident per sedició i malversació. Amb la reforma del Codi Penal, va caure l'acusació de sedició, i el Suprem ha processat Puigdemont per malversació agreujada i desobediència. Per tant, fonts de la defensa dels eurodiputats de Junts consideren que, en cas de perdre la demanda sobre la immunitat, el Suprem hauria de fer de nou un suplicatori en tots els casos: és a dir, interpreten que Bèlgica no iniciaria cap nou procés d'extradició, sinó que diria a Espanya que ha de cursar un nou suplicatori només per malversació i desobediència per a l'expresident. I el mateix amb els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí.

Una decisió a mig camí

Quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre les qüestions prejudicials sobre l'abast de les euroordres en va donar una de freda i una de calenta als exiliats. Per una banda, va limitar les opcions de Bèlgica per rebutjar l'entrega dels exmembres del Govern de l'1-O i va afirmar que no ho hauria d'haver fet amb l'exconseller Lluís Puig per manca de competència del Tribunal Suprem. Per l'altra, també va avalar el marge dels estats de la Unió Europea per rebutjar una extradició si s'acreditava de forma "precisa" que hi havia risc de vulneració de drets fonamentals, tant per una deficiència "generalitzada" del sistema judicial com si es demostra que la persona reclamada pertany a un "grup objectivament identificable" que no té garantia de tutela judicial efectiva a Espanya. Amb la decisió sobre la immunitat, el Tribunal General de la Unió Europea ha de dir blanc o negre: si estima o no la demanda de Puigdemont contra el Parlament Europeu.

Ara bé, això no vol dir que pugui fer equilibris i, de fet, el que digui al llarg de la resolució serà el més important per a Gonzalo Boye. Podria, per exemple, obligar el Parlament Europeu a repetir el procés de suplicatori arran de les irregularitats que han denunciat els eurodiputats de Junts, però avalant que es pugui obrir un procés d'extradició a Puigdemont, Comín i Ponsatí per l'1 d'Octubre. És a dir, sense entrar a valorar si és una causa política. O podria prendre una decisió més salomònica: rebutjar les pretensions de Puigdemont perquè ja ha decaigut l'objecte de la demanda, ja que les euroordres -per sedició i malversació- per les quals es va demanar el suplicatori ja no són vigents. Es tracta d'un escenari que tem la defensa de l'expresident: d'aquesta manera el TGUE no s'hauria de mullar sobre l'abast de la immunitat ni sobre com va actuar el Parlament Europeu en el seu cas.

L’advocat de l’expresident Carles Puigdemont Gonzalo Boye a Luxemburg.

Una victòria per als eurodiputats catalans

La victòria per als eurodiputats no només passaria pel fet que el TGUE estimés la demanda de l'expresident i revoqués el procediment de suplicatori, sinó també per delimitar quin és l'abast de la immunitat europarlamentària, ja que ara mateix Puigdemont la té vigent i no pot tornar a Espanya perquè seria detingut i empresonat preventivament, acusat de malversació de fons públics per l'1-O. Així, el millor escenari per als eurodiputats seria que el TGUE també es mullés sobre com l'Estat ha d'interpretar aquesta immunitat europea: fins ara el Tribunal Suprem l'ha aplicat diferent que la resta de països europeus perquè assegura que s'ha d'equiparar a les condicions que tenen els diputats i senadors de les Corts. Només si el TGUE es pronunciés sobre aquest punt -o deixés clar que l'1-O és una causa política i que els exmembres del Govern han estat perseguits de manera injusta- Puigdemont podria tornar a l'estat espanyol sense risc de ser tancat a la presó i jutjat pel referèndum i la declaració d'independència de l'any 2017.

Tanmateix, aquest escenari és el menys probable de tots: la mateixa defensa admet que normalment el TGUE no els ha donat la raó en els seus posicionaments i que les batalles les han guanyat a la instància superior: al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Una instància a què tornaran a acudir si la resolució del Tribunal General no els satisfà. La batalla jurídica de l'exili, doncs, no finalitza aquest 2023. És més, l'escenari més probable és que amb la decisió del 5 de juliol no acabi res sinó que torni a començar tot.

stats