Hayao Miyazaki va quedar captivat per la fitxa dedicada a la princesa dels feacis Nausicaä inclosa en una introducció a la mitologia grega. Tant el fascinava el seu esperit lliure i valent que quan finalment va llegir l'Odissea es va sentir decebut en comprovar que el poema èpic d’Homer no donava al personatge el relleu que el futur director d'El viatge de Chihiro creia que es mereixia. Segurament, en aquell moment Miyazaki ja havia començat a fantasiejar amb la seva versió de Nausicaä, materialitzada quan el 1982 la revista Animage li va encarregar la confecció d’un manga.

Una figura estranya pren forma enmig de la boira. Sembla un mecanisme a vapor, una fusió impossible de metall, fusta i maons que camina imponent entre les muntanyes deixant un rastre de fum i misteri, mentre, en primer pla, les ovelles pasturen a la vall. Amb aquesta seqüència sense paraules, una de les millors presentacions de personatge de la filmografia de Hayao Miyazaki, comença El castell ambulant, la pel·lícula del 2004 que aquest divendres torna als cinemes per celebrar el vintè aniversari de la seva estrena.

Durant el recent Festival de Sitges, J.A. Bayona confessava la seva admiració absoluta per l'últim treball de Hayao Miyazaki, El chico y la garza, que s'estrena aquest divendres. “És un director que no pot separar la seva vida de les seves pel·lícules –afegia–. A través dels seus contes infantils es filtren sempre les seves angoixes”. I així és: no és difícil llegir en clau autobiogràfica el personatge de l'ancià creador d'universos que busca un hereu per donar continuïtat al seu llegat, conscient que el temps se li acaba i que el seu món està a punt d'ensorrar-se. És la metàfora perfecta d'un Studio Ghibli que fa temps que s'aguanta amb pinces i que té en Miyazaki la seva gran fortalesa i, alhora, la gran debilitat: l'anunci de la seva retirada el 2013, després d'estrenar El vent s'enlaira, va estar a punt de suposar el final de la companyia, que només va tornar a l'activitat quan el director va fer marxa enrere i va emprendre el projecte que acabaria sent El chico y la garza.

Mentre escric aquesta crítica sento que traeixo Hayao Miyazaki perquè el creador de Studio Ghibli vol que el públic s’acosti a veure El chico y la garza sense pistes: la il·lustració d’una garsa sota el plomatge de la qual sembla amagar-se un personatge és l’única imatge amb què comptaven els espectadors quan el film es va estrenar al Japó al juliol. Una decisió arriscada, perquè és molt difícil estar a l’altura de les fantasies que els teus seguidors s’han format durant els deu anys d’espera que han passat des d’El vent s’aixeca. Però a Miyazaki això no li preocupa gaire, potser perquè no ha vingut a complaure ningú.

Des del 2014 els fanàtics de les sèries tenen una cita anual a Barcelona, el Serielizados Fest, que enguany arriba a la seva novena edició. Impulsat per la revista digital Serielizados, s'ha convertit en un esdeveniment de referència no només per descobrir ficcions que encara no han arribat aquí sinó també per endinsar-se en tots els elements que fan possible que una sèrie es faci realitat. El festival d'aquest any, que arrenca a Barcelona el dimarts 18 d'octubre i acaba el dissabte 22 d'octubre, arriba carregat de sessions i xerrades per als seriòfils més recalcitrants. Us seleccionem cinc de les activitats més destacades i apuntem les sèries de la secció oficial més interessants.

'Earwig y la bruja'

Encanteris digitals i canvi de cicle a l'estudi Ghibli

No ha de ser fàcil créixer sota l’ombra d’una llegenda del cinema, però sempre arriba el dia en què s’ha de matar el pare i ni tan sols l’equip del mític estudi Ghibli pot alliberar-se d’aquest tràgic destí. Goro Miyazaki, fill del mestre Hayao, firma com a responsable d’Earwig y la bruja, la primera pel·lícula cent per cent CGI (imatges generades digitalment) de la casa japonesa d’animació, sempre celebrada per la seva fidelitat al 2D i per una manera artesanal, gairebé íntima, d’entendre el dibuix. Miyazaki fill passarà a la història per aquesta fita sísmica, però l’efecte del terratrèmol, avancem, no dinamita l’essència de Ghibli, tot i que es innegable l’impacte visual i la sensació d’estranyesa davant aquest primer esbós digital. Perquè Earwig y la bruja sembla més una temptativa de pel·lícula que no pas un dels opus aclaparadors característics de Miyazaki pare. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

'Earwig y la bruja'

(3 estrelles)

Direcció: Gorô Miyazaki. Guió: Keiko Niwa i Emi Gunji a partir del llibre de Diana Wynne Jones. 82 min. Japó i Estats Units (2020). Animació. Estrena als cinemes

]]>

Netflix tira la canya als fans de l'animació japonesa. La plataforma ha comprat els drets de distribució internacional de 21 pel·lícules de l'estudi Ghibli, responsable d'alguns clàssics com El meu veí Totoro, La princesa Mononoke, La Ponyo al penya-segat', Porco Rosso i El vent s'aixeca. Els primers d'aquests films s'incorporaran al catàleg del gegant aquest 1 de febrer, i la resta de títols arribaran l'1 de març i l'1 d'abril. Segons informa la companyia, proporcionarà subtítols en 28 idiomes i hi haurà doblatges en 20 llengües. Algunes de les pel·lícules tenen versió catalana, però la plataforma no ha aclarit si preveu incloure el català entre el seu catàleg lingüístic (com ha fet amb el manga Sakura, la caçadora de cartes).

]]>