Philip Ball (Newport, Regne Unit, 1962) té tot allò que els que ens dediquem a explicar ciència sospirem tenir: una capacitat incomparable per saber comunicar idees complexes de manera accessible, i molt creativa, embastant amb mestria conceptes científics, filosòfics, històrics i culturals. Els seus relats són sempre originals, únics, apassionants, escrigui del tema que escrigui. És d'aquells que t'agafa de la mà a la primera línia i ja no et deixa anar fins al final. I a sobre s’atreveix amb tot! Perquè sent físic i químic, si bé s’ha endinsat a explicar com es va inventar el color o què és la física quàntica, també ha gosat posar-se en la història de la Xina o la construcció de les catedrals.

En aquests 15 anys de l'ARA, l’economia catalana, que fa tres lustres tenia un producte interior brut (PIB) d'uns 200.000 milions d'euros, el té avui de més de 300.000 milions, més del 50% superior; ha viscut una reestructuració total del sistema financer, la fugida de seus empresarials amb el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i una caiguda de l’activitat com a la Guerra Civil per la crisi del coronavirus. Aquest període s'ha tancat de moment amb la negativa dels accionistes del Banc Sabadell a acollir-se a l’opa del BBVA, que ja ho havia provat el 2020.

D'entre les moltes conseqüències de la pandèmia de la covid n'hi ha una que encara complica la vida de centenars de catalans: la covid persistent, una condició que allarga els símptomes causats pel virus almenys tres mesos després del contagi. Alguns afectats, però, fa cinc anys que lluiten diàriament contra seqüeles com la boira mental, la pèrdua de memòria, el dolor articular o l'esgotament físic; els mateixos anys que fa que el patogen va capgirar el món. D'altres no ho saben, però el mal de cap i el dolor muscular que de tant en tant els incapacita el dia a dia també poden ser covid persistent. Així ho indica una investigació pionera del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) que ha destapat 99 casos nous a l'àrea metropolitana de Barcelona de persones que no havien demanat ajuda malgrat haver patit símptomes compatibles, sobretot dones que s'havien infectat més d'un cop.

L'estrès, l'aïllament, la interrupció d'hàbits i la incertesa que va provocar la covid-19 fa cinc anys poden haver deixat empremta en el cervell, segons planteja un nou estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature Communications. Investigadors britànics suggereixen que el context generat pel SARS-CoV-2 "pot haver accelerat l'envelliment cerebral" de la població, fins i tot entre aquells que no van contagiar-se mai. Un efecte que no és irreversible, avancen els científics.

La transmissió de la covid s'ha accelerat lleugerament en els últims dies a Catalunya, amb una incidència estimada de 78 casos per cada 100.000 habitants, la més alta d'aquest any. La setmana anterior aquesta taxa era de 46,5, segons les dades de vigilància epidemiològica de la Generalitat. Darrere d'aquest impuls hi hauria la soca XFG, coneguda com a Stratus, una subvariant que a finals de juny l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure al seu seguiment per la velocitat amb què s'ha imposat al Sud-est Asiàtic.

La Fiscalia acusa els exalts càrrecs del departament de Salut de "discriminar" els policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya per haver-los vacunat contra la covid molt més tard que els mossos d'esquadra. En concret, considera que l'aleshores cúpula de la conselleria va demanar "de manera conjunta paralitzar el programa de vacunació" a aquests agents i li atribueix un delicte de prevaricació. Els fets es remunten al març del 2021, quan Alba Vergés era consellera. També estan acusats el llavors director general de l'Institut Català de Salut (ICS), Josep Maria Argimon –que va ser conseller més tard–; l'ex secretari general del departament, Marc Ramentol; i l'exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. La Fiscalia demana per a tots una condemna de 12 anys d'inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic.

Han passat cinc anys i tres mesos des del dia que va morir la primera víctima espanyola per una infecció, llavors desconeguda, anomenada covid-19. Un virus que va acabar sent una pandèmia mundial i va deixar vint milions de morts a tot el planeta. Després de tres anys d'intenses negociacions, el món ha acordat com fer front a futures emergències epidemiològiques. Concretament, els estats membres de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han aprovat formalment aquest dimarts el primer Acord Mundial sobre Pandèmies. "El món d'avui és més segur", ha celebrat el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, i ha afegit que el pacte representa una "victòria per a la salut pública i la ciència". "Estem més ben preparats per a una pandèmia del que mai ho ha estat cap altra generació de la història", ha conclòs Ghebreyesus.

Entre les diverses reclamacions d'afectats per seqüeles de la vacunació contra la covid, una ha desembocat en una sentència pionera que s'ha fet pública aquest divendres. Un jutjat de Barcelona ha estat el primer a reconèixer com a accident laboral els trombes que va patir un professor d'institut després de vacunar-se amb AstraZeneca. Uns efectes secundaris que, fa només un any, la mateixa farmacèutica admetia en el marc d'un procés judicial del Tribunal Suprem anglès.

Després de l'èxit d'audiència del documental 7.291, sobre la gestió de la pandèmia a la Comunitat de Madrid, emès dijous a la nit a TVE amb un 15% de quota de pantalla, Isabel Díaz Ayuso no s'ha quedat de braços plegats i ha passat a l'atac. En una entrevista a la Cope, ha tret pit de com ho va gestionar el seu govern, malgrat que es va saldar oficialment amb la xifra de morts amb què es titula el documental, tot i que ella l'ha reduït aquesta setmana a la meitat, i ha assegurat que contradir les mesures de confinament que va imposar el govern espanyol ha permès a Madrid convertir-se en una potència econòmica.

Les variants del coronavirus no han deixat de proliferar des de la seva irrupció, ara fa quatre anys. Les mutacions són habituals en aquests patògens: quan es reprodueixen dins d’una cèl·lula pot ser que aquesta cèl·lula creï una còpia inexacta dels gens. Moltes són menys eficients que la seva predecessora i no poden competir, però de tant en tant n'apareix alguna que la millora i s’acaba imposant, sigui perquè és més infecciosa o perquè es reprodueix millor. Al final, la que té més capacitat de transmetre’s acaba predominant. Actualment a Catalunya la variant que més circula és la FLiRT, que es va detectar per primer cop a finals de febrer i ara ja representa un 85% de les mostres seqüenciades. El motiu? És capaç d'escapar-se a la resposta immunitària de les vacunes i circular amb més facilitat.

L'esclat de la pandèmia va afavorir algunes multinacionals de sectors molt concrets, com ara tecnològiques, farmacèutiques i empreses de comerç online, que van veure com se'ls disparaven les vendes gràcies als confinaments i les restriccions de moviments a tot el món. Aquests increments del volum de negoci es van traduir en més guanys i pujades del preu de les accions a la borsa. Ara bé, la tornada a la normalitat de l'economia ha deixat tocades algunes de les empreses guanyadores de la covid.

El Parlament ha aprovat unes conclusions sobre la gestió que es va fer de les residències de gent gran durant la pandèmia en què s'evita assenyalar culpables directes i s'avala la tesi que es va fer el que es va poder perquè ningú al món estava preparat per al que va passar. El text, aprovat amb els vots d'ERC, Junts i el PSC, constata obvietats com que "l'atenció sanitària a les residències no estava preparada per a l'impacte de la pandèmia", que "el sector residencial no es té en consideració i està poc professionalitzat i mal retribuït" i que "els serveis d'inspecció són deficients". Tot plegat va provocar que durant la primera onada de la pandèmia el 72% dels residents afectats morissin a la mateixa residència, és a dir, sense arribar a ser hospitalitzats. En aquest sentit, la comissió de treball constata que s'ha de canviar el model residencial i proposa que en el termini de sis mesos es creï una taula per abordar-ho. Com és comprensible, els familiars de les persones que van morir en aquelles penoses condicions, sovint després de dies aïllades i sense contacte amb cap conegut, estan decebuts i consideren que hi ha hagut un pacte polític per minimitzar aquella tragèdia. No és casualitat que els tres partits que han tingut les principals responsabilitats de gestió des de la restauració de la democràcia signin les conclusions mentre d'altres, com ara En Comú Podem o la CUP, s'hi hagin negat al considerar-les insuficients i descafeïnades.

L'informe final del Parlament sobre l'impacte del covid a les residències catalanes s'ha aprovat aquest dimecres sense sorpreses, amb els únics vots favorables de Junts, ERC i el PSC. En Comú Podem i la CUP, així com Vox i Ciutadans, hi han votat en contra perquè el text s'ha quedat curt i evita entrar a depurar responsabilitats. Per la seva banda, el PP directament no ha comparegut a la votació. Però, mentre se superava aquest tràmit, mig centenar de persones de la Coordinadora de Familiars de Residències 5+1 –una entitat nascuda el 2017 per denunciar les deficiències estructurals dels geriàtrics– han protestat a les portes del Parlament perquè consideren que el document aprovat tanca en fals una crisi social i sanitària. Tant les treballadores del sector com els familiars parlen de “decepció” i de "burla" perquè les conclusions no compleixen amb els objectius de fer justícia als 3.896 residents morts durant la primera onada. 

Durant aquells fatídics mesos de la primavera del 2020 les residències geriàtriques estaven mal preparades per assumir una pandèmia de dimensions catastròfiques com la que va aturar el món, i això va obligar a “improvisar” mesures. Però, a més, hi va haver errors i deficiències en la coordinació i comunicació entre els professionals de les residències i els sanitaris que van acabar sent letals per als usuaris.  Són les conclusions del grup de treball que en els últims mesos ha analitzat al Parlament què va passar a les residències durant les primeres onades del covid. El document, a què ha tingut accés l’ARA, es presentarà demà i compta amb el suport de Junts, ERC, PSC, però no de la CUP ni En Comú Podem, que aportarà un informe alternatiu.

Ha passat una setmana des que dones negatiu a la prova del covid, però no acabes de trobar-te bé. El test ràpid insisteix que al teu cos ja no hi ha restes del virus, però els símptomes no semblen haver-te abandonat: persisteixen la fatiga, la tos o la sensació general de malestar. Organismes com els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA estableixen que si els símptomes continuen durant quatre setmanes, es pot començar a identificar un covid persistent. Però per a algunes persones hi ha una etapa intermèdia confusa, en la qual encara es manté el malestar de la malaltia, sense que s'arribi a desenvolupar la forma persistent del virus, explica Peter Chin-Hong, metge infectòleg de la Universitat de Califòrnia.

L'ús d'hidroxicloroquina –un fàrmac contra la malària que es va utilitzar en hospitals de tot el món com a tractament contra el covid-19 a l'inici de la pandèmia, tot i la falta de proves científiques sobre la seva eficàcia– estaria darrere d'unes 1.895 morts prematures a Espanya, segons un estudi publicat a la revista Biomedicine & Pharmacotherapy. La investigació ha analitzat els efectes de l'ús d'aquest medicament durant la primera onada del virus (entre març i juliol de 2020) en sis dels països que van prescriure hidroxicloroquina a pacients hospitalitzats amb coronavirus: Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Turquia i els Estats Units. Segons la recerca, la hidroxicloroquina podria associar-se a un excés de 16.990 morts.

Les variants del coronavirus no han deixat de proliferar des de la irrupció del patogen a finals del 2019. El patró és senzill: la que més capacitat de transmetre’s té s'acaba imposant a la resta. Actualment, la soca que ha aconseguit convertir-se en dominant és la JN.1, que es va detectar per primer cop als Estats Units al setembre. Des del 19 de desembre, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) vigila aquesta soca com a variable d'interès, però –almenys de moment– ho fa més per la seva ràpida capacitat d'expansió que per la gravetat de les complicacions que potencialment pot causar. A Catalunya, la JN.1 ja representa el 79% de les mostres seqüenciades. 

El 24 de març del 2021, un any després de l'inici de la pandèmia, s'havia vacunat de covid-19 el 77% dels agents dels Mossos d'Esquadra, el 68% de la Policia Local i el 77% de la Guàrdia Urbana. Només s'havia administrat la vacuna, però, al 2,9% dels agents de la Guàrdia Civil i al 3,6% dels efectius de la Policia Nacional destinats a Catalunya. Dos dies abans, el 22 de març, la llavors consellera de Salut, Alba Vergés, va acudir a una reunió del Consell Interterritorial de Salut, que depèn del ministeri de Sanitat. Enmig de la trobada, Vergés va enviar un whatsapp a Josep Maria Argimon, llavors secretari de Salut de Pública: "Tots volen acabar [la vacunació de] grups essencials". Acompanyava aquest missatge d'una emoticona amb cara de sorpresa.

En les últimes setmanes hi ha una impressió generalitzada que els contagis de coronavirus tornen a estar a l'ordre del dia. Si fa no fa, tothom coneix algú, de qualsevol edat, que té símptomes compatibles amb una infecció respiratòria, els quals podrien ser tant per covid com una grip o un refredat comú. Congestió nasal, mal a les orelles, ulls plorosos, febre, tos i mocs. Segons les dades epidemiològiques, gran part dels casos que s'estan observant a Catalunya corresponen a patògens causants del refredat: els rinovirus i els virus de la parainfluença. Així, si durant tot l'estiu hi ha hagut una tendència a l'alça de les infeccions per covid –que continua circulant, però sembla que més contingudament–, de moment són els pacients amb catarros o constipats els que més s'estan visitant als centres d'atenció primària (CAP).

Només una minoria dels malalts de covid persistent (el 7,6%) es recuperen dos anys després d'haver-se contagiat. Més del 90% dels afectats continuen arrossegant, en més o menys grau, les invalidants seqüeles de la infecció, segons un estudi de la unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, el més gran de Catalunya i també d'Espanya. El centre ha fet seguiment de 341 pacients de covid persistent (que anomena long covid ) i ha conclòs que menys del 10% s'han curat des que es van començar a visitar, l'any 2021. Es tracta de la revisió més extensa i exhaustiva que s'ha fet al món sobre l'evolució clínica d'aquesta síndrome, que desencadena una gran diversitat de símptomes i patologies. L'estudi, publicat aquest dimarts a la revista The Lancet Regional Health - Europe, també conclou que les dones i les persones amb obesitat, antecedents de malalties autoimmunes o fibromiàlgia tenen més risc de patir covid persistent i menys possibilitats de recuperar-se completament.