Coronavirus
Societat 14/02/2024

Les conclusions del Parlament sobre la gestió de les residències durant la pandèmia: improvisació i caos

L'informe, aprovat per Junts, ERC i PSC, constata múltiples deficiències en els geriàtrics

3 min
Concentració de la Coordinadora de Familiars de Residències 5+1 a les portes del Parlament, el dia que es voten les conclusions del grup de treball.

BarcelonaDurant aquells fatídics mesos de la primavera del 2020 les residències geriàtriques estaven mal preparades per assumir una pandèmia de dimensions catastròfiques com la que va aturar el món, i això va obligar a “improvisar” mesures. Però, a més, hi va haver errors i deficiències en la coordinació i comunicació entre els professionals de les residències i els sanitaris que van acabar sent letals per als usuaris.  Són les conclusions del grup de treball que en els últims mesos ha analitzat al Parlament què va passar a les residències durant les primeres onades del covid. El document, a què ha tingut accés l’ARA, es presentarà demà i compta amb el suport de Junts, ERC, PSC, però no de la CUP ni En Comú Podem, que aportarà un informe alternatiu.

En el document s’analitzen aquests errors, però s’evita assenyalar amb noms i cognoms els responsables de la gestió pandèmica. En canvi, s’ha optat per parlar de descoordinació i desconeixement de com fer prevenció i actuar davant l’onada de contagis i de morts. En tres mesos, entre l’1 de març i el 30 d’abril, van morir 3.896 residents, dels quals 2.798 ho van fer a les seves residències; és a dir, el 71,2%, mentre que en circumstàncies normals aquest percentatge no supera el 20%. En aquest sentit, els parlamentaris confirmen el que denunciaven familiars i Amnistia Internacional, que es van prohibir trasllats a hospitals, fins al punt que, en sis residències que sumen 101 morts en aquells dies, totes les víctimes van morir als seus llits del centre. 

Manifestació dels familiars davant el Parlament

Trasllats a hospitals

De les residències, es diu que eren centres que no estaven preparats per poder gestionar una pandèmia, que va posar al descobert un “sistema infrafinançat”: ràtios molt altes d’usuaris per cada professional, sous precaris. A més, els contagis van afectar també bona part de les plantilles, que van trigar quatre setmanes a disposar d’equips de protecció individual, els EPI. Amb personal de baixa, encara va ser més difícil donar una bona atenció als residents malalts i sans, així que es va optar per fer aïllaments indiscriminats.

Un dels factors que va agreujar la situació és que residències i sistema sanitari eren dos mons paral·lels, una mancança que ara es pretén corregir amb un nou pla per integrar l’atenció sociosanitària. En la majoria de centres no hi havia servei mèdic ni infermeria les 24 hores, però és que, a més, les baixes van provocar que no hi hagués ningú per administrar antibiòtics o sèrum endovenós, i molt menys poder diagnosticar qui estava encomanat i qui no. Així, a les conclusions es retreu que durant aquell primer mes pandèmic hi hagués una gairebé nul·la coordinació i comunicació amb el sector sanitari fins que el departament de Salut va assumir la gestió de les residències.

Inspeccions poques i deficients

També hi ha un apartat per analitzar les inspeccions: poques i deficients, en part perquè només s'activen quan hi ha una denúncia prèvia i molt poques, en canvi, es fan per ofici. En aquest sentit, es destaca que tant les famílies com els residents coneixen poc els seus drets i la possibilitat que tenen de queixar-se del servei i de l'atenció que reben, així que, de fet, hi ha molt poques denúncies. Més d'un compareixent en les sessions del grup de treball va relatar que els professionals se centren massa en la normativa i poc en com buscar solucions a problemes plantejats pels professionals, el que ha creat "confusió", per exemple, donant ordres contradictòries sobre els criteris de derivació a les residències de referències, els anomenats centres buffer, per poder agrupar els usuaris en funció de si eren positius o no.

stats