Amb 45 anys d'història donant suport a la literatura catalana, el Premi BBVA Sant Joan —organitzat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA— continua reconeixent les veus més destacades i innovadores del panorama literari i projectant el seu talent cap a l’escena global. En l'edició del 2023, el guardó va ser per a Marta Marín-Dòmine per una obra que va captivar el jurat amb una mirada profunda i un estil literari singular, Diré que m'ho he inventat. Parlem amb l'autora sobre la seva trajectòria, el seu vincle amb la llengua catalana i el que representa rebre un premi amb una trajectòria tan consolidada.

Continua la picabaralla per al futur que l'Ajuntament de Barcelona vol donar a El Born Centre de Cultura i Memòria. Després d'anunciar que passaria a dependre del Museu d'Història de Barcelona i de cessar-ne la directora, Marta Marín-Dòmine, a la comissió de drets socials, cultura i esport, el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament, Xavier Marcé, ha justificat el canvi perquè El Born "té un funcionament que no és del tot adequat" malgrat que "els programes de memòria hi continuen sent prioritaris".

Aquesta és la cronologia dels fets. El 6 d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que cessava a Marta Marín-Dòmine com a directora del Born Centre de Cultura i Memòria i que l'equipament passaria a ser una seu més del Museu d’Història de Barcelona (Muhba). El consistori afirmava que deixava de tenir director propi: el seu màxim responsable serà el director del Muhba, Joan Roca. En la nota del 6 d’octubre també s'assegurava que Marta Marín-Dòmine passaria a assessorar l'Ajuntament en el desenvolupament d’un Pla de Memòria que reforçaria el paper de la Model i del Castell de Montjuïc com a centres referencials.Però això no passarà. L’escriptora i exdirectora del Born Centre de Cultura i Memòria hi ha renunciat.

L'escriptora, artista, traductora i directora del Born Centre de Cultura i Memòria, Marta Marín-Dòmine, torna a la novel·la amb un retrat cru d'una relació tortuosa entre una filla i la seva mare a Diré que m'ho he inventat (Edicions 62), premi Sant Joan 2023.

"La mare, mai te la treus de sobre". L'escriptora, professora, documentalista i directora del Born Centre de Cultura i Memòria, Marta Marín-Dòmine, és la guanyadora del 43è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb Diré que m'ho he inventat, una novel·la inspirada en la seva vivència familiar que qüestiona si hi ha males filles i males mares a través de la relació entre una mare que veu truncats els seus desitjos amb la criança i la seva filla, que intenta comprendre aquest rebuig.

L’Escola Europea d’Humanitats ha convidat Marta Marín-Dòmine a fer una conferència al CaixaForum Macaya, un espai que cal conèixer. La nova directora del BCCM, Born Centre de Cultura i Memòria, ha respost a la pregunta “Quins passats per als temps presents?” Per a una qüestió tan difícil, Marín-Dòmine presenta un calidoscopi de respostes intel·ligents. En entrevistes amb l'ARA i amb Núvol –el digital de cultura– insisteix en algunes d’aquestes idees originals, rumiades, que aporten llum al segle XXI. Ella té clar que la memòria ha de ser fidel a la humanitat i no a unes banderes determinades. Caldria, diu, que els museus no responguessin a objectius polítics que miren de modelar la història al seu gust. Cita Robert Musil per recordar que “no hi ha res més invisible que un monument”. I explica el fenomen actual de l’Amèrica Llatina, on s’estan enderrocant estàtues perquè el relat imperant sobre el passat colonial se n’ha anat en orris. Monuments de tota la vida, que mai ningú no havia qüestionat, van caient com si fos per contagi. És el mateix revisionisme que es pot aplicar a moltes de les arts que, amb els ulls d’ara, grinyolen i topen frontalment amb allò que s’havia cregut fins fa quatre dies. Quan no queden testimonis d’un fet determinat, la manipulació és més fàcil i la construcció de la narrativa que s’acaba imposant acostuma a caure en mans interessades. Avui la pandèmia és present. Però d’aquí pocs anys el covid serà història i ja no sabrem què se n’explica d’aquí un segle. Veient el grau d’embolics, incoherències i desmemòria sobre quan compràvem paper de vàter compulsivament i ens deien que no calia mascareta, no n’espero un retrat gaire fidel. Un savi de Barcelona, que va dirigir un diari quan la premsa només era de paper, sempre dona el mateix consell als joves periodistes: “Tu escriu el que vegis, que la història ja explicarà què ha passat”. Tant de bo. Amb persones d’esperit crític i ganes de posar-hi la banya, com Marta Marín-Dòmine, no està tot perdut.

]]>

Aquest matí s'han fet públics els Premis Ciutat de Barcelona 2019, que cada any destaquen el bo i millor de la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi treballen, o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen o les produeixen. El Premi Agustí Duran i Sanpere d’història de Barcelona l'ha rebut Ximena Illanes Zubieta pel llibre En manos de otros. Infancia y abandono en la Barcelona del siglo XV (Ediciones Universidad Católica de Chile, Santiago de Xile, 2019), "per tractar-se d’una obra que aborda la història d’una institució de fundació medieval encara viva actualment, l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i de la seva acció concreta de protecció de la infància".

]]>