El cap d'oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Josep Tabernero, s'ha desvinculat aquest dijous de la creació de les societats que l'empresari químic i mecenes Pere Mir va teixir a Panamà abans de morir, l'any 2017. L'especialista ha declarat com a investigat al jutjat que instrueix la causa per administració deslleial i apropiació indeguda, i ha assegurat que es va quedar amb la casa que l'empresari tenia a Baqueira per donar compliment a "l'última voluntat de Mir". També ha remarcat que el mecenes va expressar verbalment aquesta decisió i que els diners que va percebre corresponen als impostos que va haver de pagar per fer efectiva aquesta donació.

Pas endavant cap a la medicina de precisió. Investigadors de l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron (VHIO) liderats per l'oncòleg Josep Tabernero han demostrat en un assaig clínic en fase III que combinar dos fàrmacs, cetuximab i encorafenib, amb quimioteràpia en pacients amb càncer colorectal metastàtic que tenen mutacions al gen BRAF resulta més efectiu per allargar-ne la supervivència i aconseguir una millor resposta que la teràpia estàndard, que es fa només amb quimioteràpia. Els resultats, que s'han presentat en un congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica (ASCO GI) a San Francisco (EUA) i s'han publicat a la revista Nature Medicine, aplanen el camí perquè aquesta combinació es converteixi en el tractament de primera línia per a aquest grup de pacients amb la mutació.   

Barcelona vol avançar en el camí per convertir-se en un pol d’atracció i de producció científica en l’àmbit de la salut a l'Estat i al sud d’Europa i, de cara al 2025, comptarà amb el primer centre de recerca enfocat a l’estudi de la interacció entre el sistema immunitari i el cos humà de la mà dels investigadors més potents del país: el CaixaResearch Institute. L’objectiu d’aquest nou espai ideat l'any passat per la Fundació "la Caixa" és entendre millor com proliferen i com es poden prevenir, a través del sistema immunitari, les malalties amb més afectació al món, com l'Alzheimer, el càncer i les patologies infeccioses, entre les quals hi ha el covid però també el VIH o la tuberculosi.

L'efecte de la pandèmia sobre el càncer ja es pot xifrar a Catalunya. El 2020 es van diagnosticar un 12% menys de casos de càncer que el 2019 i la disminució va ser més accentuada durant els mesos de març i abril, coincidint amb el confinament total, en què el nombre de diagnòstics es va reduir un 37,9%, segons dades del departament de Salut. Durant la primera onada els hospitals es van dedicar gairebé en exclusiva a l'atenció dels malalts de covid i es van desprogramar la resta d'activitats, cosa que va impactar en moltes altres malalties perquè es van haver d'ajornar proves, visites o cirurgies, motiu pel qual alguns càncers o no es van diagnosticar o es van diagnosticar tard.

Augmentar la supervivència a 10 anys dels afectats de càncer i que arribi al 75%. No és una quimera per als oncòlegs aconseguir aquesta fita el 2030 sempre que es treballi en diversos fronts coordinadament: la prevenció a tots el nivells –la identificació de persones en risc de desenvolupar càncer, la detecció precoç i la vigilància dels supervivents–, la integració d'aquesta atenció amb la recerca i la pràctica a peu de llit. És el camí que proposen experts de la talla del doctor Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i cap d'oncologia mèdica del mateix hospital. "Per aconseguir aquest objectiu és fonamental un enfocament integral de la recerca centrat en la medicina de precisió o personalitzada", defensa.

Aquest dimarts, 4 de febrer, és el Dia Mundial Contra el Càncer i Antoni Bassas entrevista en directe al doctor Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.