El pas del temps no ha aigualit la timidesa de Jean Echenoz, però tampoc ha aconseguit convertir-lo en un autor cínic ni desencantat. Nascut a Orange el 1947, l'escriptor francès ha estat un dels caps de cartell del festival Mot d'enguany, però abans ha passat per Barcelona amb un nou llibre sota el braç. Bristol (Raig Verd, 2026; traducció d'Anna Casassas) narra uns mesos decisius en la vida de Robert Bristol, un director de cinema que ultima el rodatge de la seva última pel·lícula. Hi apareixen actrius efervescents, consolidades i mig retirades, una amant sol·lícita però inconstant, un policia inspirat, un general xantatgista arribat de Sud-àfrica, una escriptora supervendes que viu en un palau i una llarga llista de secundaris, humans i animals, que amplien una mica més l'univers d'Echenoz. El gust habitual pels detalls, l'ofici innegable de l'autor i un sentit de l'humor més subtil que els nostres temps fan de Bristol una experiència de lectura plaent i recomanable.

Quan era petita, un adult va voler desvetllar-me d’alguna sèrie de pensaments fantasiosos en què estava absorta i em va cridar: “La vida no és una pel·lícula!”. La frase em va violentar fins al punt que encara avui hi penso uns quants cops per setmana, i això que tinc 31 anys. No ho sé, si la vida és o no és una pel·lícula. Com més gran em faig, menys seguretats en tinc. En tot cas, passa molt sovint que el dia a dia s’escarrassa a assemblar-se a una producció de cinema, pel meu gust un pèl barata i excessivament dramàtica. Suposo que per això he gaudit de la lectura de Bristol, del francès Jean Echenoz (Orange, 1947), publicat per Raig Verd. No només perquè el personatge principal és un cineasta mediocre i bona part de la trama gira entorn de la seva feina, sinó pel paral·lelisme entre la mirada humana normal i corrent i la mirada cinematogràfica.

El viatge és un dels mites fundacionals de la història de la literatura. En sentit literal, representa l'aventura de marxar o tornar a casa i, en el pla metafòric, concentra tot el significat de qualsevol forma d’experiència interior que impliqui un trànsit o una evolució personal. De l'Odissea d’Homer fins a l'Ulisses de James Joyce. Del Quixot de Cervantes a les peripècies de Jules Verne. De les novel·les d'aprenentatge de Goethe als contes picarescos de Mark Twain. Del Moby Dick de Melville als paradisos d'Aurora Bertrana...

El primer petó "amb llengua" de Xavier Grasset va ser amb una hamburguesa. "Amb una noia d’Hamburg", va precisar el periodista en recordar aquell primer amor d’estiu tan fugisser com inoblidable. Ho confessava davant l’audiència del Ver-MOT, celebrat a l’hora del vermut a la terrassa de la Taverna d’El Foment de Girona dins el festival literari MOT, dedicat en aquesta edició a l’amor en totes les modalitats i accepcions. Grasset compartia conversa amb dues autores d’un primer llibre: la periodista Agnès Marquès, que ha publicat la novel·la Ningú sap que soc aquí, i Glòria Gasch, editora que ha saltat a l’altra banda de la professió, la dels autors, amb la publicació d’Ara, i cada demà. Havien de ser autores d’un primer llibre perquè es tractava de conversar sobre "la primera vegada", en la literatura i en la vida. Agnès Marquès va explicar el perquè de la seva estrena com a novel·lista: "Em dedico al periodisme perquè m'agrada explicar històries, i a la literatura també s'expliquen històries, en aquest cas des de l’artifici de la ficció. Són vasos comunicants". Però la naturalitat del transvasament del periodisme a la literatura no li va evitar d’experimentar el vertigen davant el full en blanc, l’obsessió per reescriure l’escrit i els dubtes sobre el que havia escrit, que l’editora Glòria Gasch (en el seu paper d’editora de Columna) esvaïa amb un consell encoratjador: "Tu escriu com si no t’hagués de llegir ningú, això t’alliberarà". Marquès també va descobrir la por del darrer moment, quan el llibre és a impremta i ja no hi ha possibilitat d’esmena: "No podem aturar màquines?"

La literatura del jo, la que no és tant el resultat de la imaginació de l’autor com un retrat de la seva vida o de la realitat que l’envolta, és el fil conductor de la desena edició del festival MOT, que se celebrarà del 14 al 16 de març a Olot i del 21 al 23 de març a Girona. El festival commemora el seu desè aniversari amb un homenatge als 375 autors que hi han participat des del naixement d’aquesta cita literària i posant a l’abast del públic, a través d’un repositori digital, els vídeos de totes les intervencions.

Al calaix de sastre de la por hi cap el temor als abusos sexuals i a les injustícies del poder, el pànic ancestral a la mort, el temor al fracàs, a la malaltia mental o a la pàgina en blanc dels escriptors sense idees. Aquests seran alguns dels temes centrals de les converses entre els 47 creadors –majoritàriament escriptors– que reunirà el festival MOT de literatura que se celebrarà a Girona i Olot entre el 16 i el 25 de març. Sota el títol Pànic, literatura i por, el comissari de la mostra, Àlex Martín, explica que hem après a utilitzar la literatura com “una eina per apropar-nos a les nostres pors sense prendre mal”, ja sigui des d’un enfocament “sobrenatural, gòtic, terrorífic, criminal, psicològic o fins i tot patològic”.

El festival Mot, que se celebra anualment a Girona i Olot, va ser una de les primeres víctimes culturals del confinament del març passat. Els ajuntaments de tots dos municipis van haver de cancel·lar la cita per raons sanitàries, però un any després torna "repetint una part important de la programació de l'edició anterior", segons comenten les directores del festival, Judit Badia i Glòria Granell, acompanyades de la comissària, Glòria Bosch Mir. Hi participaran, entre d'altres, Irene Solà, Alicia Kopf, Perejaume, Jordi Lara, Tracy Chevalier, Bernardo Atxaga i Mercè Ibarz.

L’escriptora turca Elif Shafak, autora de Mis últimos 10 minutos y 38 segundos en este extraño mundo; la francesa Maylis de Kerangal, autora de Nacimiento de un puente, i els catalans Narcís Comadira, Màrius Serra i Quim Español són els nous autors confirmats del festival MOT 2020. Tots ells se sumen a la llista de participants al certamen, que ja compta amb la nord-americana Tracy Chevalier, coneguda per La noia de la perla; l’escriptor i periodista argenti Rodrigo Fresán; l’artista gironina Alicia Kopf, autora de Germà de gel; el pintor i escriptor valencià Manuel Baixauli; l'autor d'Una màquina d’espavilar ocells de nit i de Mística conilla, Jordi Lara; l'artista i escriptor Perejaume; l'autora australiana d'El museu de l’amor modern, Heather Rose, i Irene Solà, autora de Canto jo i la muntanya balla.