LITERATURA

“He escrit el ritual d’un trasplantament de cor”

Maylis de Kerangal aborda la mort i la donació d’òrgans a la premiada novel·la ‘Reparar els vius’

Amb Reparar els vius (Angle/Anagrama), Maylis de Kerangal ha acumulat set premis literaris a França, tots a obra publicada. No és estrany: la seva novel·la impressiona amb ofici i intel·ligència posant sobre la taula un tema delicat, el de la donació d’òrgans quan un mor. El pacient que escull és el jove de 20 anys Simon Limbres, que després d’una sessió de surf amb dos amics, tornant cap a casa, pateix un accident de cotxe i queda en coma irreversible. “La intenció inicial era escriure una novel·la sobre un trasplantament de cor -explicava l’autora aquesta setmana a l’Institut Francès de Barcelona-. Perquè això passés, calia que el Simon morís, i era una decisió difícil. Reparar els vius m’ha costat molt d’escriure, no només perquè havia de matar el meu personatge, sinó per tot el procés que la seva mort desencadena”.

Hi ha, sens dubte, l’impacte que la pèrdua del fill provoca als seus pares, la Marianne i el Sean, però també el mecanisme que es posa en marxa un cop la seva mort cerebral és un fet. Capitanejats pel metge Pierre Révol, l’equip mèdic de l’hospital de Le Havre ha de convèncer els familiars perquè el Simon doni els seus òrgans a la ciència, i un cop la decisió està presa cal avançar, amb pas ferm, cap a l’extracció de fetge, ronyons, pulmons i cor (els pares rebutgen la donació d’ulls). “Entre l’instant que s’atura el cos del donant i el moment en què torna a arrencar en el del receptor, l’òrgan es conserva només durant quatre hores -diu l’autora-. És un procés molt complicat, perquè les operacions han d’anar bé, s’ha de trobar algú que sigui compatible amb el donant -no només de sang, sinó també del sistema immunitari- i cal que no hi hagi cap contratemps inesperat”.

De Kerangal parla de la doble dimensió del procés: “D’una banda és una qüestió científica, però de l’altra l’èxit té un punt miraculós”. És per això que diu: “He escrit el ritual d’un trasplantament de cor”. L’autora, que va estudiar literatura, història, filosofia i antropologia, considera que aquesta última carrera va marcar l’enfocament humanista i meticulós de la seva prosa. “El triomf de l’antropologia és la descripció de rituals, cerimònies i gestos quotidians -resumeix-. En el procés del trasplantament hi ha una coreografia secreta que he volgut detallar a la novel·la”.

Interrogar el món d’avui

La precisió és un dels forts de l’autora, que valora “l’element documental” de la seva ficció. “La literatura pot interrogar el món contemporani, plantejar preguntes d’actualitat”, recorda. És per aquest motiu que “cal continuar creient en la novel·la”. De Kerangal va publicar la seva primera novel·la, Je marche sur un ciel de traîne, l’any 2000, i no va ser fins a cinc novel·les més tard que Anagrama en va publicar Nacimiento de un puente el 2013.

Reparar els vius no és un llibre pensat en una prosa àtona i comercial, però podria arribar a un públic lector ampli (hauria d’aconseguir-ho). L’acció transcorre majoritàriament entre parets d’hospital, però no és literatura lacrimògena. Emociona sense sentimentalisme. L’estil de l’autora és àgil, tot i que no apel·la a la facilitat immediata. “Cada llibre requereix una forma concreta, i en aquest volia deixar anar les emocions -explica De Kerangal-. Era la primera vegada que em mirava la mort de cara”.