<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Jordi Lara]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/jordi-lara/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Jordi Lara]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un relat de Jordi Lara fascinant de punta a punta]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/jordi-lara-gat-estrelles-hora-deixar-parlar-coses_1_5577476.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8d2b30d2-e98b-4773-b122-0305a8011e9d_16-9-aspect-ratio_default_0_x725y0.jpg" /></p><p>Si demanéssim al ChatGPT que, amb la ingent informació de què disposa sobre l’escriptor Jordi Lara (Vic, 1968), ens escrivís un relat imitant el seu estil, la seva ànima imaginativa, dubto molt que ens donés un producte tan singular, i alhora tan rodó, com aquest. <em>El gat i les estrelles</em> sembla que inauguri un nou tombant en la trajectòria de l’autor d’<em>Una màquina d’espavilar ocells de nit</em> (2008) i <em>Mística conilla</em> (2016). No hi ha la celebració de la memòria que trobàvem en els llibres citats, posem per cas. Ni tampoc la reconstrucció d’un personatge real a través dels seus darrers dies de vida, com passava en <em>Sis nits d’agost</em> (2019) amb Lluís Maria Xirinacs. Aquí més aviat sembla que l’autor hagi volgut fer una defensa aferrissada de la ficció <em>per se</em>: el començament ens pot recordar aquells ambients desertitzats, de sobreeiximent de la civilització, d’alguns autors americans com Cormac McCarthy. Una tradició que remunta a Faulkner, també. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Llavina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/jordi-lara-gat-estrelles-hora-deixar-parlar-coses_1_5577476.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Dec 2025 06:00:44 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8d2b30d2-e98b-4773-b122-0305a8011e9d_16-9-aspect-ratio_default_0_x725y0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L'escriptor Jordi Lara.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8d2b30d2-e98b-4773-b122-0305a8011e9d_16-9-aspect-ratio_default_0_x725y0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA['El gat i les estrelles' sembla que inauguri un nou tombant en la trajectòria de l’autor d’'Una màquina d'espavilar ocells de nit']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Stravinski tenia raó: cal més presència de Juli Garreta als teatres i auditoris catalans]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/musica/stravinski-tenia-rao-cal-mes-presencia-juli-garreta-als-teatres-auditoris-catalans_1_5299815.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/c16a80d8-c688-4a64-8a17-3377ce66bb18_source-aspect-ratio_default_0_x259y11.jpg" /></p><p><a href="https://www.ara.cat/opinio/juli-garreta-1925_1_3967737.html" >Juli Garreta</a> (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1825) és un dels compositors catalans més importants de la història de la música. Hereu dels grans mestres del Romanticisme europeu, va compondre una cinquantena d'obres de música simfònica i de cambra, exhibint sempre un do exquisit per la creativitat melòdica i un gran domini de l'orquestració. Unes qualitats que també va traslladar a la vuitantena de sardanes que va escriure, totes de gran nivell i molt originals, claus per elevar la qualitat i la riquesa de la música per a cobla. Aquest 2025 la Generalitat celebra l'Any Garreta, coincidint amb la doble efemèride del 150è aniversari del naixement del compositor i el centenari de la mort. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Aniol Costa-Pau]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/musica/stravinski-tenia-rao-cal-mes-presencia-juli-garreta-als-teatres-auditoris-catalans_1_5299815.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Feb 2025 13:13:33 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/c16a80d8-c688-4a64-8a17-3377ce66bb18_source-aspect-ratio_default_0_x259y11.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El compositor Juli Garreta.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/c16a80d8-c688-4a64-8a17-3377ce66bb18_source-aspect-ratio_default_0_x259y11.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La GIO Symphonia ofereix a Girona i Barcelona el concert 'Més Garreta!', que dona el tret de sortida a la commemoració de l'Any Garreta]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una vida i una obra inspiradores]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/vida-obra-inspiradores_1_1173762.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4c8f13a1-1c5b-4c0f-a026-77fc00329ea1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>“En aquella multitud calmosa i arrossegada al ritme d’un cotxe de morts, que s’anava calant d’aigua, sens dubte s’hi produïa amb tota la paradisíaca bona fe de l’any 1902 un dels moments d’efusió col·lectiva més forta i més sincera que ha viscut el nostre país”. Així descrivia Josep Maria de Sagarra l’enterrament de Jacint Verdaguer a les seves <em> Memòries </em> (1954). Quan va morir l’autor de <em> Canigó</em>, el poeta i dramaturg barceloní tenia només vuit anys i no “caçava res de l’efusió”, però el meravellava la gentada, que temps després descriuria com “milers de tortugues circulars” -els paraigües- que navegaven “dins el toll de la pura tragèdia”. “Tot pertanyia més aviat al clima delirant que produeix només la poesia”, sentenciava Sagarra.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/vida-obra-inspiradores_1_1173762.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Mar 2020 17:59:21 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4c8f13a1-1c5b-4c0f-a026-77fc00329ea1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El funeral de Jacint Verdaguer a Barcelona va ser un dels més multitudinaris dedicats a un poeta a Catalunya.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4c8f13a1-1c5b-4c0f-a026-77fc00329ea1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Han dedicat llibres a Verdaguer Isabel Clara-Simó, Sebastià Juan Arbó i Perejaume]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Elif Shafak, Narcís Comadira, Maylis de Kerangal i Màrius Serra participaran al MOT 2020]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/shafak-narcis-comadira-kerangal-mot_1_2595124.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8701f9a1-9b3a-4594-9305-225c786de1bc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L’escriptora turca Elif Shafak, autora de <em>Mis últimos 10 minutos y 38 segundos en este extraño mundo</em>; la francesa <a href="https://www.ara.cat/cultura/He-escrit-ritual-trasplantament-cor_0_1308469209.html">Maylis de Kerangal</a>, autora de <em>Nacimiento de un puente</em>, i els catalans Narcís Comadira, Màrius Serra i Quim Español són els nous autors confirmats del festival MOT 2020. Tots ells se sumen a la llista de participants al certamen, que ja compta amb la nord-americana Tracy Chevalier, coneguda per <em>La noia de la perla</em>; l’escriptor i periodista argenti Rodrigo Fresán; l’artista gironina Alicia Kopf, autora de <em>Germà de gel</em>; el pintor i escriptor valencià Manuel Baixauli; l'autor d'<em>Una màquina d’espavilar ocells de nit</em> i de <em>Mística conilla</em>, <a href="https://llegim.ara.cat/entrevistes/sentit-vida-buscar-li_0_2193980609.html">Jordi Lara</a>; l'artista i escriptor Perejaume; l'autora australiana d'<em>El museu de l’amor modern</em>, Heather Rose, i Irene Solà, autora de <em>Canto jo i la muntanya balla</em>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ara]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/shafak-narcis-comadira-kerangal-mot_1_2595124.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 04 Feb 2020 16:49:17 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8701f9a1-9b3a-4594-9305-225c786de1bc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Elif Shafak va parlar de les relacions de la UE amb Turquia el 29 de setembre passat al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8701f9a1-9b3a-4594-9305-225c786de1bc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Les converses literàries se celebraran a Girona i Olot entre finals de març i principis d'abril]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
