“Necessitem la por com a motor per viure: si no existís la mort, ens faria por la immortalitat”, diu l’escriptora Lucia Pietrelli (Candelara, Itàlia, 1984). La seva última novel·la, Deimos, que acaba de publicar Males Herbes, ens situa en una illa remota on els habitants estan condemnats a viure per sempre. “M’interessava que el terror fos un lloc”, diu Pietrelli, que ha batejat l’illa com el déu Deimos, un dels fills d’Ares i Afrodita. Quatre anys després de guanyar el Premi Lletra d’Or amb Lítica (Males Herbes, 2019), Pietrelli presenta ara una novel·la lírica i fantàstica, amb un aire mediterrani que l’apropa als mites de l’antiga Grècia. 

Un paisatge amb neu, un viatge mental a través dels somnis, una habitació ben endreçada de persona pobra, figures que s’esvaeixen, cossos masegats per la malaltia... El concepte de bellesa canvia amb el temps, tot i que hi ha obres que perduren i per això s’anomenen clàssics. Frédéric Schiffter encapçala el seu llibre La belleza (Siruela) amb una frase de Paul Léautaud que parla de la melancolia de contemplar les coses belles, com si sempre pertanyessin al passat.

L’escriptora d’origen italià i resident a Mallorca Lucia Pietrelli (Itàlia, 1984) ha obtingut amb Lítica (Males Herbes, 2019) el premi Lletra d’Or. A la novel·la, l’escriptora descriu un poble que no es pot identificar i en un temps que podria ser qualsevol temps. Narra la relació entre dues germanes i descriu una tensió latent que acaba envaint tota la casa. El jurat ha considerat que Lítica és una "novel·la breu i poderosa que explora la personalitat d’una noia que admira profundament la seva germana gran". "És una història que explica un amor fraternal i, a la vegada, el descobriment de la vida i l’entrada a l’edat adulta”. El jurat, format pels escriptors Llucia Ramis, Míriam Cano, Jordi Nopca, Núria Cadenes, Andreu Gomila, Salvador Macip, Sebastià Alzamora, l’actriu Sílvia Bel i el dramaturg Pau Miró, ha valorat també la intensitat lírica i poètica de la novel·la: "És un llibre que conté un alè poètic fora mida que ens manté enganxats a les paraules, al goig de llegir i a la revelació d'un món interior exhaustiu i ric".

El delta de l'Ebre és un dels paisatges més singulars de Catalunya. I un dels més fràgils, com es va poder comprovar durant el temporal Gloria. L'estiu passat, Albert Pijuan, Lucia Pietrelli i Adrià Pujol es van tancar durant una setmana al Mas Bernis, situat als afores de l'Aldea. Pijuan hi va fer el primer esbós d'Un gran pas. Pietrelli va anar per feina i va escriure pràcticament sencer Lo riu. Pujol, en canvi, no va escriure ni una ratlla: "Hi vaig traduir, vaig preparar articles i, sobretot, vaig anar apuntant idees al cap, mirant, passejant i escoltant", explica. D'allà en va acabar sortint el seu relat, L'espècie invasora, que a través de l'intent d'eradicar la plaga del cargol poma que afecta la zona mostra "l'aiguabarreig entre dos mons que no s'entenen però es toquen": d'una banda hi ha els científics; de l'altra, el que Pujol defineix com a "aborígens", i entre els personatges de la zona destaca la versió ficcionada del propietari del mas on van escriure, Albert Hernández.