Els veterans de les negociacions climàtiques estan exultants, i les ONG estan indignades. Certament, l'acord final de la COP26 és força millor del que es podia esperar (que no era gaire), però els pocs guanys es concentren en el tema –molt important– de la retallada d'emissions. El gran fracàs continua sent el del finançament climàtic i la solidaritat amb els països que pateixen els embats d'una crisi que ells no han creat. I ja no se li pot donar la culpa a Donald Trump. John Kerry, el flamant enviat especial pel clima de Joe Biden, ha estat, de nou, qui s'ha negat a compensar les petites illes del Pacífic i els estats africans per les "pèrdues i danys" generats, en bona part, pel fum del Somni Americà. De nou, perquè també va ser ell qui va bloquejar aquest punt a París fa sis anys. No ho ha fet sol, esclar. La UE, heroïna de la lluita climàtica, i altres països rics tampoc han volgut comprometre's. "Si és una bona negociació, totes les parts estan incòmodes amb el resultat", deia Kerry en el plenari. Però els més incòmodes resulta que són sempre els mateixos.

La crisi climàtica no amenaça la vida a la Terra. Afecta la biodiversitat, i ho farà cada vegada més. Però la vida continuarà, algunes espècies desapareixeran, d'altres mutaran i la selecció natural afavorirà les que s’hi adaptin millor. L’escalfament global ens amenaça a nosaltres. Els Homo sapiens, que hem engegat aquest procés i ens hem acostumat a adaptar el món a nosaltres en lloc de fer-ho a l’inrevés, podem acabar entre les espècies més perjudicades. Algunes poblacions ja en noten les conseqüències. Per això l’esforç per mitigar l’emergència climàtica no s’hauria de mirar com una qüestió d’altruisme, sinó de pura supervivència col·lectiva. Hauria de ser un objectiu comú de tota l’espècie. I per això, també, la COP26 no havia de ser una cimera més.

La Cimera del Clima de Glasgow (COP26) ha comportat un gir important: s’ha centrat en el poder del sector privat més que no pas en les responsabilitats dels governs. Si els responsables polítics no són capaços de conciliar entre tots els seus interessos i comprometre's a emprendre una acció col·lectiva, ¿pot el sector privat agafar el relleu? En realitat, és una pregunta sobre el potencial del mercat. ¿El mercat pot servir per aconseguir un bé públic tan fonamental com una reducció ràpida i a gran escala de les emissions de gasos d’efecte hivernacle?

Durant la dècada posterior al 2009 el món ha perdut al voltant d’un 14% dels esculls coral·lins, a causa sobretot del canvi climàtic, segons un exhaustiu informe internacional sobre l’estat dels coralls del nostre planeta. L’informe, publicat recentment, subratlla les catastròfiques conseqüències de l’escalfament global, però també obre la porta a l’esperança que se salvin alguns d’aquests esculls si els humans actuem amb celeritat per frenar els gasos d’efecte hivernacle.

Publicat a primera hora d’aquest divendres, un nou esborrany de la resolució final de la COP26 que té lloc a Glasgow manté la demanda als estats perquè presentin plans més ambiciosos per reduir les seves emissions de CO₂ a finals del 2022. El nou document presentat per la presidència britànica manté la petició als estats perquè presentin "nous o actualitzats" plans de retallada d'emissions (les NDC o contribucions determinades nacionalment) abans de la Cimera d'Egipte l'any que ve, la COP27. Alhora, també els "demana" que en aquests fulls de ruta "reformulin i enforteixin els seus objectius per al 2030 per alinear-se amb els objectius de París".

Els Estats Units i la Xina, les dues grans potències econòmiques que són alhora els dos principals emissors de gasos hivernacle, han arribat a un pacte per tirar endavant el pla conjunt per lluitar contra el canvi climàtic. A Glasgow 2021 han decidit, per a sorpresa de tothom, que aplicaran algunes de les mesures que es van establir a París 2015. És molt millor això que res. Van amb una cimera de retard, però entre que uns han prioritzat l’economia a tot estrop per damunt del planeta i que els altres tenien un negacionista com Donald Trump de president, ha costat molt que s’adonessin que o bé es posen a fer els deures per frenar la pujada de les temperatures o ens n’anirem tots a la merda, inclosos els seus dos respectius països. Més enllà d’aquest acord, que haurà de passar de les bones paraules als fets efectius, la cimera del clima de Glasgow ha posat de manifest, de nou, que som en un món de termes absoluts. La dicotomia entre creixement o medi ambient massa vegades s’estableix com si, entre una cosa i l’altra, no hi hagués unes possibilitats de grisos i de matisos que permetessin continuar fent rutllar la necessària sínia de l’economia i, alhora, fer-ho d’una manera sostenible. No fa gaire ho hem vist amb el projecte per allargar la pista d’enlairament de ran de mar de l’aeroport del Prat. No s’han buscat solucions. Era la pista a tot o res. Era la Ricarda a tot o res. I, pel camí, s’ha escapat volant la possibilitat d’una inversió que, ben negociada, hauria fet la pau entre l’ecologia i l’economia. Un altre cas: els Jocs Olímpics d’Hivern. Barcelona-Pirineus era un projecte ben treballat i molt ben vist per part del COI. Ara veiem com, en els pressupostos de la Generalitat, hi ha una partida de 800.000 euros per fer un referèndum a les comarques de muntanya, no a Barcelona, sobre aquests Jocs. Que s’estalviïn la consulta. En termes absoluts, de sí o no, els Jocs del 2030 se n’aniran a Sapporo i, després, plorarem una altra ocasió perduda. 

]]>

El Japó, Alemanya i França són els països que més diners han posat fins ara per al fons de 100.000 milions que es van prometre als països pobres per combatre l'emergència climàtica. Una promesa que, de fet, es va rebaixar (segons l'ONU, ara hi ha compromisos per valor de 78.900 milions) i que està molt lluny encara del que es necessitaria realment (els països pobres demanen 600.000 milions). A més, en el cas dels diners que sí que s'han aconseguit, la majoria s'han donat en forma de préstecs que aquests països més vulnerables a la crisi climàtica hauran de tornar, amb interessos. De fet, segons una anàlisi feta per Oxfam, menys de la meitat de les promeses financeres climàtiques fetes pels països rics són veritables subvencions.

]]>

En les nombroses entrevistes que ha protagonitzat, el seu discurs polític eloqüent i ferm sobre ecologia xoca perquè surt de la boca d'un nen de 12 anys. Francisco Vera és un activista colombià i fundador del moviment ambiental Guardianes de la Vida. Una nova veu en representació de les generacions futures. Amb milers de seguidors a les xarxes socials i actiu en diverses mobilitzacions, ara ha fet un pas més assistint a la seva primera Cimera del Clima de l'ONU, la COP26 de Glasgow.

]]>

Res no fa pensar que la cimera del clima de Glasgow es tancarà amb una alenada d’optimisme. Res no ho feia pensar abans que comencés la cimera. Els primers esborranys que ja s’han filtrat de les negociacions (sembla que mig món necessita silicona per mantenir algun secret) no inclouen el compromís d’eliminar els combustibles fòssils. Aquest seria un dels murs de contenció que evitarien encaminar-nos cap al desastre tan aviat com es preveu sense mur. Sense protecció, el pronòstic és que la temperatura continuï augmentant i també s’amplien les conseqüències que això té. Però com que una part de la societat és tan madura, es permet enfotre’s dels joves, i no tan joves, que pateixen angoixa climàtica. Diuen que haurien d’haver viscut una guerra. Tot acaba i tot comença en les guerres i sempre hi ha hagut i sempre hi haurà persones que no s’angoixen per res. Quina sort. I quina mandra conviure-hi. Que el món només hagi estat capaç de frenar gràcies a una pandèmia mundial vol dir que tan sols ens serveix una amenaça present, concreta, que ens pugui matar a tots i que trenqui realment la cadena de producció. I ni això. Que cada vegada pugui fer més calor i tinguem menys recursos per combatre-la sabent el que sabem i podent evitar-ho genera angoixa. Naturalment. Com a mínim. 

]]>

Un total de 31 països i 11 grans companyies automobilístiques s'han compromès aquest dimecres, en el marc de la cimera climàtica COP26, a vendre només cotxes zero emissions a partir del 2035 (el 2040 en el cas dels països en vies de desenvolupament). El Regne Unit, els Països Baixos, el Canadà, Àustria i l'Índia són alguns dels signants, però hi falten grans productors automobilístics com els Estats Units, Alemanya, França i Espanya. Aquests últims tres, però, estan pendents de la negociació d'una proposta de la Comissió Europea que va exactament en el mateix sentit i que si prospera també instauraria la prohibició de vendre cotxes contaminants a tota la UE el 2035. 

]]>

Dos punts molt preocupants han sorgit aquest dimecres de la COP26 de Glasgow. El primer ha saltat a primera hora del matí, quan la presidència britànica ha publicat el primer esborrany de la declaració final, molt curt en ambició i objectius, que a la pràctica dona una puntada de peu endavant perquè els països presentin plans més concrets i més durs a finals de l'any vinent, durant la COP27 a Egipte, per retallar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i permetre que l'Acord de París i els 1,5 graus d'escalfament màxim es mantinguin vius. Tècnicament és un avenç, perquè els nous plans de reducció d'emissions estava previst que es presentessin el 2025 (òbviament tard), però a la pràctica no s'adequa a la urgència de la crisi. Alhora, és l'assumpció implícita que amb les propostes i les promeses presentades fins ara no n'hi ha prou.

]]>

No hi ha raons ni per a l'optimisme ni per a la complaença. El món es continua encaminant cap a la catàstrofe climàtica i els anuncis fets fins ara a la COP26 en relació amb la reducció de gasos d'efecte hivernacle no garanteixen cap canvi de rumb dràstic. Segons la nova avaluació del consorci científic Climate Action Tracker (CAT), que s'ha fet pública aquest dimarts, encara hi ha una diferència de quasi un grau entre els compromisos al 2030 presentats a Glasgow, que ens encamina als 2,4 ºC a finals de segle, i el que caldria aconseguir per mantenir viu l'Acord de París, que és no pujar d'1,5 ºC. I sempre partint de la premissa, dubtosa, que totes les promeses fetes sobre el paper, moltes dels quals no tenen al darrere cap legislació que les avali, es fessin realitat.

]]>

S'ha filtrat un primer esborrany de la declaració final de la cimera climàtica de l'ONU a Glasgow, la COP26. És només una llista de frases agrupades per temes, en total 850 paraules. I no inclou cap compromís en ferm cap a l'eliminació gradual dels combustibles fòssils. Tant les ONG climàtiques com els experts que segueixen les negociacions d'aquests dies a Glasgow ja han advertit que és un text "massa dèbil". Al mateix temps, aquest dilluns Global Witness denunciava que el nombre de delegats vinculats a la indústria dels combustibles fòssils que participen en aquesta COP són més nombrosos que els de qualsevol país present a la cimera. Són 503 persones que actuen de lobi del petroli, el gas i el carbó.

]]>

Dilluns de la setmana passada, quan 122 caps d'estat i primers ministres del món començaven a arribar a la COP26 de Glasgow, pràcticament tota la premsa escocesa i anglesa publicava un anunci de pàgina sencera, pagat pel Partit Nacional Escocès (SNP), que lidera Nicola Sturgeon, en què es llegia: "Una nació a l'espera dona la benvinguda a les nacions del món". Al·lusió evident a les aspiracions dels nacionalistes –que governen amb un pacte de col·laboració amb els Verds, també partidaris de la independència– d'esdevenir un nou estat i posar fi al control que des del 1707 manté Londres sobre Edimburg, tot i la devolució de poders del 1997.

]]>

Pere Aragonès és aquest diumenge i dilluns a Glasgow per participar en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic 2021 (COP26), en què els líders mundials discuteixen les mesures a prendre per frenar l'escalfament global. El president de la Generalitat no serà al fòrum dels estats, però, com la resta de governs no estatals, també ha viatjat a Escòcia per renovar el seu compromís amb la reducció d'emissions i participar en trobades paral·leles a la cimera amb autoritats regionals. Aquest diumenge al migdia s'ha reunit amb la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, durant mitja hora i ha compartit "experiències" sobre polítiques climàtiques amb la líder independentista escocesa. Després també s'ha trobat amb el governador de Washington, Jay Inslee.

]]>

La conferència de Glasgow sobre el clima s’allargarà fins al dia 12. Fins ara s’ha avançat en els fronts de les emissions de metà i de la desforestació. Està sent un altre pas, ni espectacular ni menystenible, en un camí en què la humanitat es va comprometent a parar un procés, el de la carbonització de l’atmosfera, que pot ser causa d’un dany il·limitat si no ho fem. És un procés que, a més, té una característica singular que no han tingut altres episodis greus de contaminació atmosfèrica: a tots els efectes el podem considerar irreversible. Ens ha costat uns 200 anys adonar-nos de l’impacte negatiu que l’activitat industrial basada en l’energia carbònica està tenint sobre l’atmosfera. Ara costarà unes dècades aturar la màquina contaminadora. Alguna per bastir la voluntat de fer-ho. Unes quantes més per realment fer-ho.

]]>

Mentre al recinte de la COP26 de Glasgow continuen per setè dia les negociacions entre les delegacions internacionals per aconseguir acords efectius que ajudin a combatre el canvi climàtic, milers de persones sota una pluja torrencial han recorregut els gairebé cinc quilòmetres de distància entre Kelvingrove Park i Glasgow Green, al centre de la ciutat, per exigir als líders polítics que de les paraules passin als fets. Unes dues-centes ciutats arreu del món, en una vintena de països, han viscut actes semblants: a Barcelona, per exemple, s'han concentrat a la plaça Catalunya unes desenes de persones sota la crida d'Animal Rebellion, en protesta per les tècniques de la ramaderia intensiva. A Londres, Trafalgar Square ha sigut l'epicentre de la manifestació.

]]>

Un nou crit d'alerta pel planeta. Un nou SOS de les futures generacions s'ha sentit aquest divendres als carrers de Glasgow, on aquests dies se celebra una cimera clau -una més- per aturar l'escalfament global. El crit dels joves al carrer increpava els governs del món sencer, reunits aquests dies a la COP26, i els reclamava que deixin ja "el bla, bla, bla", que és com defineix les promeses climàtiques de governs i empreses l'activista adolescent sueca Greta Thunberg. La noia que, amb una petita pancarta davant del Parlament suec va aconseguir fundar un moviment climàtic global, tornava a ser aquest divendres al capdavant de la protesta -tot i que intentava sense èxit barrejar-se amb la multitud i passar inadvertida- i tornava a posar veu a la indignació dels més joves amb la inacció climàtica.

]]>

El 10% més ric de la població mundial, uns 800 milions de persones (dels 7.000 milions que vivim al planeta), és responsable de la meitat de les emissions globals de CO₂ actuals. I ho seguiran sent el 2030. Aquesta minoria és responsable del 49% de les emissions mundials i el 2030 les reduiran una mica però encara emetran el 48% del total global. Són les dades d'un informe elaborat per Oxfam Intermón en el marc de la cimera del clima de Glasgow, la COP26, que posa negre sobre blanc a com les grans desigualtats socioeconòmiques globals també tenen un impacte important en l'emergència climàtica. L'estudi calcula també les emissions futures de cada sector de població i projecta que el 2030 els més rics del planeta hauran emès ells sols gairebé tot el pressupost de carboni que té el món per evitar l'1,5 ºC d'escalfament global.

]]>