La Comissió Bilateral Generalitat-Estat que s'ha celebrat aquest dilluns a Barcelona havia de servir per solemnitzar que el govern espanyol feia seu l'acord d'investidura de Salvador Illa signat ara fa un any entre ERC i el PSC. Aquell acord tenia dues grans potes: d'una banda, el compromís que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha de recaptar a la llarga tots els impostos, començant per l'IRPF en l'exercici de 2026, i de l'altra, un nou sistema de finançament per a totes les comunitats autònomes que respecti el criteri d'ordinalitat. Doncs bé, al final ni una cosa ni l'altra es donen per segures en l'acord signat entre els dos governs.

La proposta de "finançament singular" per a Catalunya que la Generalitat va posar fa un temps damunt la taula no troba adeptes o, com a mínim, no en troba entre la resta de governs autonòmics. Així s'ha evidenciat aquest dilluns, després d'un nou Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) –l'òrgan que agrupa les comunitats autònomes que comparteixen el model de finançament autonòmic de règim comú–, on la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas, ha assistit personalment per explicar el plantejament català presentat al març.

El model de règim comú del finançament autonòmic torna de nou –si és que n'ha marxat mai– al tauler de joc de la política i, en concret, al tauler que ERC i el PSOE comparteixen. Si fa gairebé un any els republicans reclamaven "bilateralitat fiscal" a canvi d'investir Pedro Sánchez president del govern espanyol, avui situen com una línia vermella la idea d'un "finançament singular" si Salvador Illa vol els seus vots per ser investit president de la Generalitat.

L’actual model de règim comú de finançament autonòmic no agrada al govern de Pere Aragonès, que sempre ha denunciat que deixa Catalunya infrafinançada. Però per resoldre aquesta capsa de Pandora, la Generalitat descarta, d’entrada, participar en un debat amb la resta de comunitats autònomes. És una qüestió “bilateral”, insistia Aragonès la setmana passada. I aquesta serà precisament una de les reclamacions catalanes per a la investidura de Pedro Sánchez, almenys des del bloc d'ERC. Una posició que dista, però, de la que va defensar el mateix Aragonès el 2019, en el marc d’unes conferències al Cercle d’Economia, on s’obria a abordar la reforma del sistema sense condicionar-ho al fet que la negociació fos bilateral.

Després de cinc mesos de negociacions, mirades de reüll i retrets, la Generalitat i l'Estat han firmat aquest divendres el protocol per fer la Ronda Nord de la carretera B-40 entre Sabadell i Terrassa. És el polèmic tram que el PSC va forçar a fer a la Generalitat a canvi de donar els seus vots als pressupostos catalans d'aquest any. La manera com s'ha concretat la firma ha sigut una metàfora acurada de com s'ha dut a terme tota la negociació: s'ha signat per separat i de manera telemàtica i sense cap foto conjunta ni encaixada. A banda de la B-40, s'ha firmat un segon protocol en què la Generalitat es garanteix 914 milions en la millora d'infraestructures. La firma dels dos protocols deixa algunes certeses –com ara que tots els fons els posarà l'Estat–, però manté nombroses incògnites. La més evident és que ningú pot garantir que tot s'arribi a fer perquè encara cal redactar els respectius convenis per fer totes les obres i un eventual govern del PP i Vox ho podria tirar tot enrere. A aquesta saga, per tant, encara li queden capítols.

La qüestió no és si a Espanya s’espia. Òbviament que s’espia. Com a tots els països europeus de l’entorn. Com tantes vegades, a Espanya, la veritable qüestió és amb quina impunitat s’actua contra l’altre. És a dir, quin cost democràtic es paga quan es traspassa i es violenta la llei i quin control democràtic s’exerceix sobre el poder. Està clar que l’extralimitació dels serveis secrets i l’activitat al clavegueram seran tan intenses com superficials siguin les conseqüències de conculcar drets ciutadans com el secret de les comunicacions o la defensa i l’expressió de les idees dissidents.

El nivell de conflictivitat institucional entre l’Estat i el govern de Catalunya ha sigut una constant des de la restauració de la Generalitat l’any 1980 -Catalunya ha sigut protagonista en un 34,4% dels litigis al Tribunal Constitucional-, però el grau d’acords entre Madrid i Barcelona no sempre ha sigut el mateix per intentar resoldre aquests problemes extrajudicialment. És a dir, no sempre hi ha hagut la mateixa voluntat d’esquivar els tribunals. Enguany, la conflictivitat competencial es manté, però el nombre de pactes entre la Generalitat i el govern espanyol per intentar evitar l’enfrontament al Constitucional s’ha tornat a situar en els mateixos llindars que abans del referèndum de l’1 d’Octubre. Tot i que això no vol dir que s’acabin impedint els recursos (l’Estat o la Generalitat sempre es reserven el dret d’impugnar en un termini de nou mesos) és un indicador de la relació entre els dos governs: per una banda ens diu que el govern espanyol segueix qüestionant les competències de la Generalitat -fonts coneixedores asseguren que “no en deixen passar ni una”-, però alhora que intenta esquivar l’alt tribunal.

El procés de negociació que els governs català i espanyol van obrir el setembre amb la represa de la taula de diàleg serà llarg. Malgrat el marge de dos anys de confiança que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va arrencar a JxCat i la CUP en sengles acords d’investidura, les dues delegacions van acordar treballar sense terminis. Entre altres motius, després de constatar i reiterar públicament que les posicions de partida estan molt allunyades a banda i banda de la taula, on de moment només hi van seure consellers d’ERC. “Ni referèndum ni amnistia són possibles”, va remarcar un cop més el president espanyol, Pedro Sánchez, mentre que Aragonès va assegurar que la Generalitat ja treballa en els “detalls jurídics” per plantejar com seria una nova votació sobre la independència.

A la pel·lícula Mr. & Mrs. Smith, Angelina Jolie i Brat Pitt són un matrimoni de classe alta que s’amaga un secret cabdal: tots dos són assassins i treballen per a bàndols enfrontats. La situació és sostenible fins al dia que -ja s’ho imaginen- reben l’encàrrec d’eliminar-se l’un a l’altre i descobreixen -oh, sorpresa- que el seu company de viatge és al mateix temps la persona que els farà la vida impossible. Esquerra i Junts per Catalunya ja fa molt temps que van descobrir que eren socis però també enemics íntims -com tan bé retraten els companys Oriol March i Joan Serra en el seu últim llibre-, tot i que això no ha sigut impediment per seguir junts i, fins i tot, renovar els vots in extremis el passat mes de maig.

Encara no s'ha tancat l'ordre del dia –ni tan sols la composició definitiva de les delegacions– però ja hi ha hagut una primera topada entre els governs català i espanyol per quins han de ser els continguts a debatre en la taula de diàleg. Representants d'ERC i de Junts per Catalunya han sortit al pas aquest dilluns de les paraules del ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, que havia situat el covid, els fons europeus i alguns traspassos com a aspectes que també s'hi tractaran. Tot i acceptar que la taula és per tractar el conflicte polític, Iceta ha afegit poc després que s'ha d'entrar "en el terreny pragmàtic": "La Generalitat vol que els temes concrets vagin a la Bilateral, i el govern d'Espanya vol provar acords sobre els quals realment ens podem posar d'acord, i la resta ja s'anirà veient". I aquí és on entrarien els temes sectorials. Aquesta posició ve acompanyada d'un rebuig frontal a la proposta catalana. "Si la cosa és autodeterminació i amnistia, la reunió serà breu", ha assegurat Iceta.

Un cop amb la data confirmada –el pròxim 2 d'agost a Madrid–, després d'un estira-i-arronsa entre la Generalitat i el renovat executiu de la Moncloa, el debat sobre la Comissió Bilateral passa ara pels temes que s'hi hauran de tractar. Si el Govern el mateix dia que es va concretar la data ja va avançar que volia abordar qüestions vinculades a l'ingrés mínim vital de l'Estat, les infraestructures i l'economia, aquest dimarts la ministra de Política Territorial i portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, ha especificat que s'hi parlarà de beques, Rodalies i la situació del català en el panorama audiovisual. De moment, doncs, l'única coincidència entre els dos governs és que es parlarà d'infraestructures, tot i que l'executiu espanyol ho limita als trens i el català, en canvi, vol anar més enllà i tractar temes com l'ampliació de l'aeroport del Prat.

En plena crisi reial per la marxa de Joan Carles I a l’estranger, el Parlament va tornar a mostrar ahir el seu rebuig a la corona i va obrir, de retruc, un nou pols amb el Tribunal Constitucional (TC). Passades les 10 de la nit, la cambra va aprovar amb els vots de JxCat, ERC i la CUP dues propostes de resolució en què, d’una banda, manifestaven que “Catalunya és republicana i, per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei” i, de l’altra, reprovaven l’actual rei Felip VI “per dècades d’impunitat i d’enriquiment il·legítim” i el govern espanyol -específicament la vicepresidenta Carmen Calvo- per haver “col·laborat” en la fugida del rei emèrit. Dues propostes que van provocar un nou episodi de tensió amb els lletrats de la cambra, que segons diverses fonts van avisar que les resolucions podrien contravenir resolucions del TC i que, si s’aprovaven, no les publicarien al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC). “Cap funcionari no pot decidir si es publica o no una resolució votada pel ple”, va replicar Torra més tard a través de Twitter.

L'activació de la taula de diàleg entre governs per abordar el conflicte polític va ser l'acord estrella que dijous van segellar el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del govern espanyol, Pedro Sánchez, però de la trobada també en va sortir un altre pacte menys mediàtic: revifar la Comissió Bilateral Generalitat-Estat.