El doctor Antoni Trilla (Barcelona, 1956) va descobrir les ciències de la salut de ben jove, ajudant la mare a la farmàcia. L’experiència va servir-li per adonar-se que no es dedicaria al mateix. Va estudiar medicina a l’Hospital Clínic, es va especialitzar en medicina interna. De fet, la seva primera feina va ser exercint de metge al mateix hospital: "Si fos futbolista, m’agradaria començar a La Masia i acabar jugant al primer equip del Barça". Doncs és el mateix: “Vaig estudiar a la UB i vaig acabar sent el cap de servei de medicina preventiva del mateix hospital”. A més, també es dedica a l’ensenyament: “Per a una persona a qui li agrada la docència, ser el degà és un orgull, és estar jugant a casa amb els companys”.

La covid va sacsejar el món a tots els nivells; una crisi sanitària sense precedents en la història moderna que ha deixat aprenentatges i, sobretot, deures pendents als països i els seus sistemes sanitaris. La comunitat científica coincideix que la pregunta que cal fer-se ara ja no és si hi haurà una altra pandèmia d'aquestes característiques, sinó quan i com serà. Malauradament, ningú té una bola de vidre per respondre a aquestes incògnites, però sí que hi ha claus que cal tenir en compte per fer-hi front un cop arribi la pròxima. La coordinació entre estats és un dels exemples que l'epidemiòleg de l'Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina de la UB, Antoni Trilla, i la física i investigadora del BIOCOM de la UPC, Clara Prats, han destacat aquest dimarts com a aspectes a millorar davant d'aquest futur incert. També han assenyalat la necessitat de disposar de bases de dades més extenses i crear estructures compartides per donar una resposta conjunta als problemes sanitaris del futur, segons han assegurat en el primer debat del cicle que organitza l'Institut d'Estudis Catalans i l'ARA "Qüestions IEC: Interroguem, entenem, conversem".

Quan l’epidemiòleg Antoni Trilla va entrar a la Universitat de Barcelona a estudiar medicina, al voltant de l’any 1974, hi havia uns 600 alumnes inscrits. Allà va conèixer la Marta, la que seria la seva dona i companya de professió durant 42 anys. “Vam coincidir fent guàrdies a urgències i després vàrem preparar els MIR d’aquella època junts”, explica Trilla. “De juliol a desembre ens vam tancar a estudiar en un apartament que els meus pares tenien a Sitges. Tots dos vam treure plaça al mateix hospital i a principis de l’any 1981 vam començar a treballar. A finals d’any estàvem casats”. 

Els oients de Catalunya Ràdio que durant els mesos durs de pandèmia es despertaven amb Mònica Terribas recordaran les trucades gairebé diàries a l’epidemiòleg Antoni Trilla. De tant en tant, entre les xifres de nous contagis i mesures de contenció, se sentia que el doctor deia: “Render, no! Render, quiet!”

Aquest dimarts a les 10 h a l'Ara.cat, Antoni Bassas entrevista el cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla. La conversa arriba l'endemà que el Govern hagi anunciat noves restriccions per frenar l'explosió de casos de coronavirus a Catalunya i obligui a tancar totes les activitats econòmiques i d’oci a les 00.30 h i limiti a un màxim de 10 persones les trobades socials.

El doctor Antoni Trilla és el cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic i catedràtic de la Universitat de Barcelona. L'entrevistem a l'ARA l'endemà que el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, digués que la situació epidemiològica a Catalunya era "pèssima" i el doctor Fernando Simón digués que era "dramàtica".

L’epidemiòleg Antoni Trilla (Barcelona, 1956) valora positivament la pròrroga de les restriccions per no saturar els hospitals i opina que el possible impacte de la variant britànica del coronavirus -que creu que fa temps que circula al país- encara no es pot observar en la corba catalana. També lamenta que la població hagi normalitzat les elevades xifres diàries de defuncions i es mostra esperançat amb la campanya de vacunació entre persones grans i professionals sanitaris.

Bon dia des de l’ARA. És divendres, 6 de novembre del 2020. Aquesta nit s'han acumulat fins a 150 l/m² als Ports i al voltant de 90 a Tortosa i a Horta de Sant Joan. Avui gairebé no plourà, però demà entre el matí i el migdia els ruixats s'estendran a tot arreu; alguns podran deixar fins a 50 l/m² i anar acompanyats de tempesta. El vent i la mala mar també marcaran l'inici del cap de setmana.

Quan vaig sentir Pedro Sánchez demanant que els partits del Congrés (sobretot el PP) li aprovin un estat d’alarma fins al 9 de maig, en comptes de quedar-me més tranquil, em vaig quedar més amoïnat. No perquè jo no sàpiga, com ja sap tothom a aquestes altures, que això va per llarg, sinó pel fet mateix, perquè per poder aprovar mesures extraordinàries sense que ho acabi decidint un jutge cal un paraigua legal, i el paraigua legal és l’estat d’alarma, que permet el toc de queda o el confinament o el que calgui. El cas és que, a poc a poc, la nostra vida quotidiana està quedant limitada a la terminologia militar: estat d’alarma, toc de queda i confinament perimetral o domèstic que es veu a venir.

En què consisteix això de la segona onada?

Més enllà de la tornada a l'escola i als llocs de treball, la convivència amb futures onades de grip de cara a l'hivern és una de les coses que pot afectar la situació epidemiològica a Catalunya. En aquest sentit, el doctor Antoni Trilla, cap de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital Clínic, ha assegurat en una taula rodona amb diversos experts a RAC-1 que per distingir si es té un o altre virus caldrà fer "proves diagnòstiques" que diferencien quina és la malaltia. "És altament improbable tenir a la vegada totes dues malalties", ha afegit.

Quin efecte té l'ús de la mascareta en la reducció dels contagis de covid-19? Quants contactes s'han de detectar d'una persona infectada per aturar el virus? En quin moment s'hauria d'iniciar el confinament a Lleida, l'Hospitalet o Barcelona? Com evolucionarà la pandèmia els pròxims mesos? I encara més important: en vindran de noves? Són algunes de les preguntes que hauria de poder respondre el primer observatori epidemiològic de Catalunya, impulsat pel Govern juntament amb institucions mèdiques com l'Hospital Germans Trias i Pujol i el Clínic; centres de recerca; operadores telefòniques, i centres educatius com la Universitat de Girona i la Rovira i Virgili. El projecte, presentat aquest dijous en roda de premsa, vol crear una eina de big data que, a través de tecnologies avançades com la intel·ligència artificial i la supercomputació, serveixi per millorar la detecció i predicció tant de noves onades de covid-19 com de futures pandèmies i millorar la presa de decisions.

Primer dia reobertura de platges a Barcelona. Això sí, amb moltes restriccions. Només s'hi pot anar a practicar esport de manera individual i en la franja de matí habilitada, entre les sis i les deu, amb l'única excepció de federats i surfistes que també hi poden entrar, pel punt de control de la platja del Bogatell, en el torn de nit, entre les vuit i les onze. Es pot fer esport tant a l'aigua com a la sorra, tot i que el primer dia encara hi ha hagut cert embolic amb les normes. No està autoritzat el passeig, ni tampoc el bany recreatiu o l'esport en grup. I està prohibit arribar fins al lloc amb cotxe, s'ha d'accedir a cada platja pels dos punts de control que hi té la Guàrdia Urbana. Aquest primer matí de reobertura, les platges han aplegat moltes persones amb ganes de córrer o de recuperar l'hàbit de nedar.

Bon dia des de l'ARA. Dilluns, 6 d’abril del 2020. Avui i demà seran dies amb força núvols i fins i tot s'arribaran a escapar algunes pluges minses a Ponent i a les Terres de l'Ebre. A partir de dimecres farà més sol i, molt lentament, la temperatura començarà a superar els 20 graus en més comarques.

El cap de medicina preventiva de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, defensa que no hi ha cap raó científica i epidemiològica per cancel·lar el Mobile World Congress (MWC) a causa del nou coronavirus xinès. En una entrevista amb Antoni Bassas el doctor Trilla, una de les veus més autoritzades per valorar la situació actual de l'epidèmia, ha assegurat que l'aeroport de Barcelona també és "un Mobile diari" i ningú es planteja blindar-lo. La decisió d'ajornar o cancel·lar la participació d'algunes empreses en la cita anual de les telecomunicacions –ha apuntat– es deu a motius econòmics, que només elles coneixen, i no a raons científiques.