Un segle més tard, a Catalunya hi ha tornat a néixer un llop. És una "fita històrica" que ha anunciat el departament d'Interior, a través del cos d'Agents Rurals, aquest dimecres. En una àrea extensa entre l'Alta Garrotxa i l'Alt Empordà han confirmat la presència de tres cadells. El descobriment arriba després de dècades de seguiment de l'espècie, que havia desaparegut del país fins fa un quart de segle. Llavors es va detectar el retorn d'un llop aïllat al Parc del Cadí-Moixeró. Amb el naixement dels cadells, tal com marca la normativa, el llop passa automàticament d'espècie extingida a espècie amenaçada en perill d'extinció.

Netflix ha adquirit els drets del joc de taula Catan per traslladar-lo al món audiovisual. La companyia d'estríming i l'empresa Asmodee faran pel·lícules, sèries i formats de no-ficció basats en l'univers d'aquest popular joc d'estratègia. La plataforma defineix els futurs continguts inspirats en aquesta marca com produccions ambientades "en un lloc on els colons han de navegar per molts escenaris i han de gestionar recursos limitats i aliances que canvien".

El 74% dels llops grisos (Canis lupus) que perden la vida a l'hemisferi nord del món moren a causa de l'activitat humana. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi científic liderat per l’Estació Biològica de Doñana (EBD) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i publicat aquest dijous a la revista Mammal Review. El treball subratlla "la gran persecució" que pateix l'espècie i el risc que li suposa conviure amb els humans.

Durant més d'una dècada, els científics han perseguit la idea de reviure espècies extingides, un procés anomenat desextinció. Ara, l'empresa Colossal Biosciences sembla que ho ha aconseguit, o s'hi ha acostat molt, amb el llop gegant (també anomenat llop terrible), una espècie extingida que és coneguda per la famosa sèrie de televisió Joc de Trons.

A mesura que arribava a la fi l'era glacial del plistocè tardà –conegut per les extincions massives i les migracions–, les persones i els llops van començar a relacionar-se. Però els detalls de com i quan va passar encara són objecte d’un intens debat. Un estudi ha obtingut una pista crucial en forma d’os de pota de 12.000 anys d'antiguitat procedent del jaciment arqueològic de Swan Point, a Alaska. L'ADN va revelar que la mare de l'animal havia estat un llop, però una anàlisi química va demostrar que el cadell tenia una dieta rica en peix que probablement li proporcionaven els humans, segons els investigadors.

Fa una setmana es va saber que, per primera vegada en deu anys, una lloba rondava pel Pirineu català. La notícia va fer saltar les alarmes del sector ramader, que, els darrers mesos, ha patit atacs d'algun dels pocs llops mascles que habiten a l'orografia catalana. Els pastors amb bestiar en llibertat estan espantats i preocupats, ja que temen que la femella que s'acaba de descobrir es pugui aparellar amb els mascles existents, l'espècie es reprodueixi i els atacs creixin de manera exponencial. Segons dades del Departament de Territori, durant el 2024 els llops han matat 38 cabres, ovelles o xais, concentrats tots a Osona i l'Alt Empordà; unes xifres que doblen les de fa dos anys.

Catalunya ha estat terra de llops des de temps immemorials. La seva empremta és present a la cultura i toponímia de tot el territori. Aquests animals eren abundants a moltes comarques fins a finals del segle XIX. Va ser llavors quan l'ús del verí i les armes de foc, en represàlia pels atacs al bestiar, els va portar a l'extinció. Això va coincidir amb la seva desaparició a molts països d'Europa occidental. Al primer quart del segle XX, el llop va ser exterminat a Catalunya, i durant pràcticament un segle ha estat absent del país. Però ara ha tornat.

El Servei de Fauna i Flora, ara dins del departament de Territori (abans a Acció Climàtica), ha convocat avui d’urgència els membres del Grup de Treball del Llop per confirmar evidències de la presència de lloba al Pirineu català, un fet que ens apropa a la recuperació d’aquesta espècie al nostre territori. A partir d’unes mostres recollides a l’Alt Empordà al mes d’abril, la Generalitat confirma que l’anàlisi genètica es correspon a una lloba, un fet que tan sols havia passat una vegada més (de forma molt més residual), fa uns deu anys.

La història de Marcos Rodríguez Pantoja no és una sola, sinó que són diverses i van més enllà de la seva pròpia vida. La més (re)coneguda és la d'un noi que va créixer als boscos de Sierra Morena, al sud d'Espanya, durant aproximadament dotze anys, envoltat de llops i d'altres animals salvatges. Rodríguez és un dels raríssims casos dels anomenats feral child, concepte que defineix aquells nens i nenes que, desemparats i aïllats de tota cura i amor patern i matern, són acollits i criats per un altre ésser viu... no humà.

A mitjans del mes de maig, un ramader de Rupit (Osona) va trobar-se a primera hora del matí una ovella del seu ramat degollada i una altra de molt malferida. L’acarnissament no es va quedar aquí: els següents dies els atacs nocturns van continuar i es van cobrar set víctimes més. Una setmana més tard, en una finca propera del mateix municipi, un altre ramader també va haver de lamentar la mort d'una ovella decapitada i, de les quinze ferides, va haver de sacrificar-ne quatre de greus per evitar-los el patiment.

La col·laboració entre Alemanya, França i Catalunya a l'hora de comparar mostres genètiques ha permès descobrir un fet inèdit: un llop gris nascut a la localitat alemanya de Nordhorn ha arribat, almenys, fins a l'Alta Ribagorça. L'animal ha recorregut 1.240 quilòmetres i el seu pelegrinatge es considera un dels moviments de dispersió més llargs que s'han documentat mai d'aquest animal. El viatge d'aquest exemple s'ha documentat gràcies a la seva femta: l'anàlisi dels excrements del llop, que el Grup Especial Caní dels Agents Rurals va trobar el febrer del 2023, ha servit per refer el recorregut de l'animal. El 2020 va ser localitzat a Alemanya, dos anys després ja era a França i fa un any va passar pel municipi de Vilaller, on es va poder captar l'animal amb una càmera que s'activa quan algú passa pel seu camp de detecció.

Si a Brussel·les hi ha algú encarregat de gestionar i d’actualitzar la llista de preocupacions i maldecaps de la Unió Europea, cal imaginar-se’l atrafegat: treballant hores i hores en un despatx ple de fulls amuntegats i guixats amb retolador vermell. Cal posar-li cara de dormir poc i, sobretot, cal compadir-lo, perquè les crisis se li acumulen. Veníem de la de l’euro, la del Brexit, de l’auge dels populismes o els milers de morts ofegats a les fronteres del continent. I ara, de forma consecutiva, Europa ha hagut de fer front a dues sacsejades descomunals: la pandèmia del covid-19 i la invasió de la Rússia de Putin contra Ucraïna, que ho ha trastocat tot. Entre tots aquests assumptes majúsculs, que han condicionat el rumb polític i econòmic dels Vint-i-Set, podria semblar frívol parlar de llops. Però no ho és. Aquest animal, d’alt valor simbòlic per a la cultura europea, fa anys que és motiu de discrepàncies a Brussel·les. I en els últims mesos, la tensió política s’ha accentuat.

¿És un exemplar que està de pas o s’ha establert a la zona? És la pregunta que ara intenten respondre els Agents Rurals, dues setmanes després de confirmar que un llop havia travessat el paratge natural de l’Albera, a l’Alt Empordà, a tocar de la frontera amb França. Un dels treballadors del parc va trobar una cabra morta i Gabriel Lampreave, coordinador del seguiment del llop del cos d'Agents Rurals, va indicar que havia estat a conseqüència d’una queixalada d’aquest animal; cosa que va confirmar quan una càmera de fototrampeig el va captar. Ara comença una extensa feina, que s’allargarà gairebé un any, per intentar esbrinar si el llop ha trobat una zona on viure o bé ha marxat cap a un altre indret.

Una pastura que es perd és un bosc que es guanya. Es vulgui o no, aquest precepte forma part d’allò que se’n diu gestió del territori i es pot aplicar també a conreus i, en general, a tota mena d’aprofitaments agrícoles i ramaders extensius. De fet, la pèrdua d’activitat econòmica a la pagesia i la muntanya és una de les principals causes del creixement de masses boscoses i un factor de risc en l’origen d’incendis forestals. Per pal·liar aquests impactes negatius, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i Unió de Pagesos van posar en marxa fa dos anys un projecte pilot per a la geolocalització de ramats als Pirineus. A banda de la seva ubicació, el sistema permet monitoritzar estats fisiològics dels animals, com ara la gestació i el part, o identificar l’atac de predadors com l’os i “molt previsiblement” el llop. Els resultats del projecte pilot s’han presentat recentment al port de la Bonaigua.

És un dels animals que més llegendes i contes ha protagonitzat. El primer terç del segle XX el llop va desaparèixer dels boscos i muntanyes catalans, però el 2000 va aconseguir tornar al Pirineu, després d’un llarguíssim viatge des d’Itàlia, passant pels Alps i travessant França. En el marc del projecte europeu LoupO, els Agents Rurals s’encarreguen de fer el seguiment sobre el terreny i actualment tenen detectats quatre mascles que viuen a Catalunya. Dos ja fa temps que van ser localitzats –un al Ripollès i un a Port del Comte–, però n’hi ha dos més que s'han pogut confirmar fa poc: un s’ha instal·lat a la comarca del Moianès i un altre a l’Alta Ribagorça. El coordinador del seguiment del llop del cos d'Agents Rurals, Gabriel Lampreave, recalca que és un animal que té molta por dels humans i, per tant, “no hi ha cap perill per a les persones”. No obstant això, amb el seu retorn han tornat també els malsons dels ramaders, que són els principals perjudicats pels seus queixals. “L’administració t’indemnitza per cap de bestiar, però això no et compensa totes les pèrdues que has patit”, lamenta un ramader d’Odèn (Solsonès), Florenci Serra, que després de perdre 150 animals va haver de canviar les ovelles per les vaques per evitar que l’explotació se n'anés en orris. 

La Josefine ensenya un vídeo gravat amb el seu mòbil en què es veu un llop caminant a pocs metres d'ella, a Järna, un poblet uns 50 quilòmetres al sud d'Estocolm. Explica que, minuts abans, el llop havia agredit el seu chihuahua, que segueix a l'hospital veterinari amb tres costelles trencades. Aquesta notícia de la televisió sueca SVT es va emetre la setmana passada enmig d'un debat sobre si a Suècia hi ha massa llops i si cal matar una part de la població. El govern considera que sí, i també el Parlament, que vol eliminar-ne la meitat.

La població de l'ós bru segueix consolidant-se a poc a poc al Pirineu. El Grup de Seguiment Transfronterer de l'Ós Bru als Pirineus (GSTOP), l'equip de la Generalitat que segueix l'evolució d'aquesta espècie de mamífers al territori català, ha compatibilitzat una setantena d'exemplars el 2021, la xifra més alta dels últims anys. Els experts han registrat també una quinzena de naixements de vuit femelles diferents. Es tracta de la segona xifra més alta registrada, després de la del 2020, amb 16 cries. Dels 70 ossos detectats, 36 són adults, 19 són subadults i 15 són cadells. El recompte ha determinat que l'any passat hi havia 34 femelles i 32 mascles, i que entre els 15 cadells hi ha 6 femelles, 5 mascles i 4 de sexe no identificat.

Unió de Pagesos ha lamentat el suport del Govern, en la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat del 4 de febrer, a incloure totes les poblacions espanyoles de llop en el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. El sindicat ha criticat que s'hagi fet "sense tenir en compte el sector ramader", malgrat que "afecta seriosament les zones de ramaderia extensiva". Des d'UP consideren "innecessària" aquesta mesura davant "la significativa recuperació de les poblacions de llop a l'Estat". Així mateix, denuncien "els greus conflictes que l'espècie genera a la ramaderia extensiva en zones amb poblacions establertes", un fet que "demostra les dificultats de compatibilitzar la presència de ramats i llops", afegeixen.

Uns treballadors de manteniment de la Vall de Núria es van topar, dimecres a la nit, amb un animal poc vist a Catalunya des que va desaparèixer al principi del segle XX. Es tracta d'un llop mascle, d'origen italofrancès, i seria el tercer exemplar que la conselleria de Territori i Sostenibilitat detecta des del 2019. Els altres dos els van localitzar a la zona del port del Comte i al Ripollès. Tots dos eren mascles que viuen sols.