"T'envio aquestes fotografies perquè em puguis mirar quan no estiguem junts", es pot llegir en una fotografia que la Florinda li va enviar a Jesús Fraile, de qui s'havia enamorat feia vuit mesos. El Jesús i la Florinda s'estimaven, però no es van poder tornar a tocar. Ell va haver de fugir a França després de la victòria franquista, i el 7 d'abril del 1939 va morir de tifus al camp de concentració de Setfonts, al Llenguadoc, molt a prop de Tolosa. Les fotografies i els seus objectes personals van estar amagats durant més de 80 anys en una urna electoral de fusta al sostre de l’antic edifici consistorial de Setfonts. 

"Informe rebut a l’ILLE. VERGES, francès dolent. Espia. Sempre va a Espanya”. És la resposta que va rebre Verònica Vergés quan va preguntar als soldats nazis per què s'enduien detingut el seu germà, Josep Vergés. Aquell 12 de març de 1944, en què els soldats van escorcollar la masia on vivien, a Costoja, al Vallespir (Catalunya Nord), va ser l'última vegada que la família va veure el Josep. Ni la seva mare ni els seus germans van saber mai que va morir la primera setmana de març de 1945, en un dels Kommandos del camp de concentració de Neuengamme (Hamburg). Vergés acabava de fer 27 anys. El 5 de maig de 1945, poc més d'un mes després que morís, els britànics van alliberar el camp.

Juan Romero Romero (Torrecampo, Còrdova, 1919), que tenia 101 anys, ha mort a la localitat francesa d'Ay-Champagne, on vivia des fa set dècades. Romero, a qui els nazis van tatuar el número 3.799 quan va entrar a Mauthausen, era l'últim dels 9.300 espanyols deportats. D'aquests, més de 5.000 no van sobreviure a l'infern nazi. Romero mai va tornar a viure a Espanya després d'haver-ne marxat el febrer del 1939. Feia temps que França li havia fet un homenatge, però el govern espanyol no ho va fer fins a aquest estiu.

Un anell i un rellotge poden reescriure el passat familiar. La família de Blas Antón sempre havia pensat que a la Guerra Civil el seu avi havia lluitat com a voluntari amb el bàndol dels rebels –als setze anys s'havia afiliat a la Falange–, i estaven convençuts que durant la Segona Guerra Mundial s'havia enrolat a la División Azul. Quan els van trucar per dir-los que tenien objectes de l'avi que estaven guardats als Arxius Arolsen-Centre Internacional de Persecució Nazi no s'ho podien creure. Si el seu avi havia fet costat a Franco, ¿com havia anat a parar als camp de concentració de Neuengamme i Sandbostel? Les dues netes de Miquel Obrador no van arribar a conèixer l'avi, tan sols saben que va escriure cartes a una neboda fins al 1943. Després va desaparèixer per sempre més. No saben ni on ni quan va morir. Van trucar a mil i una portes buscant informació però no van trobar res. Per això els va desconcertar força quan, fa un any, les van trucar per dir-los que havien trobat la cartera de l'avi amb tot de fotografies.

Rafael Viñolas Garcia, nascut a Vilafranca del Penedès, el 17 d’abril de 1910 i mort el 14 d’octubre de 1943 a Hartheim (Mauthausen). Salvador Zanuy Márquez, nascut a Barcelona el 26 de gener de 1908 i mort a Gusen (Mauthausen) el 3 de novembre de 1941. Maria del Carme Gardell, nascuda el 6 de maig de 1891 a Setcases i morta a Ravensbrück el 15 d’abril de 1945. Abans que els nazis la tanquessin al camp de concentració, Gardell va passar per tres presons i va ser enviada al camp nazi des de l’estació de Compiègne el 31 de gener de 1944.

La mare d'Andrés Fariñas Adsuar s'asseia cada tarda davant la porta de casa amb l'esperança que el seu fill tornés. Ho va fer fins que va morir als 80 anys. No va poder tornar a abraçar el seu fill perquè l'Andrés havia mort el 17 d'octubre del 1941 al camp de concentració de Mauthausen-Gusen però ningú ho va notificar mai a la família. Van demanar reiteradament on havia anat a parar, però sempre van topar amb el silenci del govern franquista, que sabia que l'Andrés era mort perquè tenia una llista amb els certificats de defunció dels espanyols morts als camps nazis des del 1952.