Memòria històrica
Cultura 18/04/2020

Més de 26 milions de documents de la persecució nazi a l'abast de tothom

Arolsen Archives guarda papers, fotografies i objectes de més de 21 milions de víctimes

Sílvia Marimon
5 min
Alguns dels documents que es guarden als arxius alemanys

BarcelonaLes prestatgeries d'Arolsen Archives, a Bad Arolsen (Alemanya), acumulen carnets, llistes de deportats, registres i, fins i tot, objectes que van pertànyer a les víctimes de la persecució nazi. Creat pels aliats el 1948 amb l'objectiu de trobar els que havien desaparegut enmig de la barbàrie, aquest arxiu alemany va començar a digitalitzar part d'aquesta documentació ara fa un any. En aquests moments ja té més de 26 milions de documents en línia, que ara ha decidit posar a l'abast de tothom.

A través de la seva web es poden resseguir 21 milions de vides i explorar la història, amb noms i cognoms, d'un genocidi que va deixar un rastre de més de sis milions de morts: hi ha els carnets, els llistats de transport, els qüestionaris, els registres dels camps de deportació i també dels guetos... Hi ha els papers dels que van ser condemnats a morir als camps de concentració i dels que hi van sobreviure, però també els noms dels que van ser castigats amb treballs forçats. Tan sols uns quatre milions de documents continuaran tancats a l'accés públic perquè la seva publicació podria atemptar contra el dret a la intimitat.

Un grup de treballadors forçats després de l'alliberament de França

La digitalització de tota aquesta documentació s'ha fet amb l'acord del Yad Vashem Center, centre mundial de commemoració de la Xoà. "El nostre objectiu és preservar la memòria de la persecució nazi i que no s'oblidin les víctimes –explica la directora de l'arxiu, Floriane Azoulay–.Volem crear una memòria digital de milions de persones que van patir i morir". A més, tota aquesta documentació són proves dels crims comesos pels nazis. "Posant tota aquesta documentació a l'abast de tothom col·loquem les proves i la veritat on pertanyen, al cor de la societat", diu Azoulay. Totes aquestes proves també són, explica la responsable de l'arxiu, una gran arma contra tots els que neguen l'evidència de l'Holocaust.

A Arolsen Archives hi ha també els objectes de més de 80 espanyols que van ser deportats als camps nazis. Fa més d'un any que l'historiador Antonio Muñoz busca els hereus d'aquests deportats, perquè cap institució espanyols s’ha interessat mai per tots els objectes que es guarden a Alemanya. De moment, aquest investigador del programa Beatriu de Pinós de la Universitat Rovira i Virgili i alguns aliats que ha anat trobant en la seva recerca han pogut trobar més d'una vintena de familiars de republicans que van acabar en aquells forats negres i dantescos ideats pels nazis. "Els arxius també permeten constatar que els nazis tenien moltes formes de repressió, que les víctimes no només van ser els 10.000 espanyols deportats, sinó que uns 100.000 exiliats van anar a camps d'internament, camps de treball forçats...", assegura Muñoz.

Tanmateix, afegeix aquest historiador, la recerca no és fàcil, perquè sovint els noms estan mal escrits i perquè s'hauria de millorar el motor de recerca. La iniciativa contrasta amb els arxius espanyols, on encara hi ha molta informació inaccessible sobre la Guerra Civil, molt pocs documents digitalitzats, poc personal i uns horaris de consulta molt restringits. Aquesta poca obertura dels arxius espanyols fa que moltes famílies hagin vist com les seves recerques acabaven en un carreró sense sortida.

¿Un voluntari de la División Azul a Neuengamme?

És el cas de les filles de Blas Antón, que l'estiu passat, gràcies a la recerca de Muñoz, van descobrir que el seu pare havia estat al camp de concentració de Neuengamme. Muñoz els va tornar un anell i un rellotge, però el retorn d'aquests objectes ha obert molts interrogants: "Les filles no entenen res, perquè el seu pare havia lluitat al bàndol franquista i sempre havia explicat que havia estat a la División Azul", diu l'historiador. Aleshores, si havia lluitat amb els nazis, com va acabar a Neuengamme? Les filles d'Antón, que viuen a Barcelona, van trucar a les portes dels arxius espanyols, però no n'han obtingut cap resposta. "Els alemanys no són els únics que obren els seus arxius i els fan accessibles, és una tendència internacional, Austràlia acaba de posar en línia les fitxes personals dels soldats de la Primera Guerra Mundial –n'hi ha alguns d'origen català–, però Espanya no segueix aquesta tendència", lamenta Muñoz.

Muñoz ha trobat altres familiars de les víctimes de la repressió nazi. Per exemple, hi ha Paquita Jourdà, que el 30 de juliol passat va poder rebre per missatgeria les tres fotografies que es guardaven des de feia dècades a Alemanya i que el seu pare havia portat amb ell fins a Mauthausen i Dachau. El desembre de l'any passat van ser els fills de Braulia Cánovas els que van poder rebre un rellotge i un anell de la seva mare, que els nazis li havien pres quan va entrar a Ravensbrück. Però molts altres continuen desconeixent que a Alemanya es guarden objectes arrabassats fa més de vuitanta anys als seus pares, avis o tiets. És el cas de les filles de Baldiri Soler Artau, a les quals l'ARA busca, sense èxit, des de fa mesos. Soler Artau va ser alcalde de Sils i li van confiscar el rellotge quan va entrar al camp de concentració de Neuengamme. Sabem que aquest deportat republicà va sobreviure i va morir al Voló el 24 d'octubre del 1981, però no tenim pistes d'on viuen les seves filles. Molts dels objectes de deportats que es guarden a Arolsen Archives formen part d'una exposició que es podrà veure al Palau Robert (el confinament ha obligat a ajornar-la) i més tard al Museu Memorial de l'Exili a la Jonquera.

stats