Ismael Isaac és un cantant de reggae ivorià que té una cançó que es diu Lampedusa i parla sobre la migració. “Abans la mort al mar que la vergonya davant la meva mare; me’n vaig”, diu una de les frases que canten milers de joves provinents de l’Àfrica occidental. Segurament els refugiats malians que han arribat a Tossa de Mar aquesta setmana també la coneixen, la seva mare és lluny i han marxat a contracor del seu país. 

La Missió d’Entrenament de la Unió Europea a Mali (EUTM per les sigles en anglès) ha posat fi al seu mandat aquest passat 18 de maig. “L'EUTM Mali posa fi a les seves operacions a partir d’aquesta data”, ha confirmat una portaveu de la Unió Europea a Bamako, capital de Mali. Així, després de quatre mandats des del 2013, Europa retira les seves últimes tropes del Sahel i deixa pas a l’arribada de soldats russos en aquesta regió estratègica per a la seguretat europea. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va detallar les causes de la retirada en un comunicat dilluns passat: "La fi arriba en un context en què hi ha hagut una sèrie de cops d’estat successius a Mali, Burkina Faso i Níger. El trencament d’aquests països amb la CEDEAO, l’organització regional de l’Àfrica Occidental i la sortida de les forces franceses i nord-americanes, així com la fi de la missió militar de la UE al Níger”.

L’Aziz ha perdut la veu de mestre des que va haver de fugir de l’escola on va debutar com a docent el 2018, a la província de Koussi, al nord-oest de Burkina Faso. “Vaig començar amb el grup a primer de primària i els vaig acompanyar fins a cinquè”, explica amb un fil de veu quasi inaudible. “A vegades m’assec i penso en els meus alumnes: on són? què fan?”, diu des d’un centre de reforç escolar de Bobo-Dioulasso, on ara fa de voluntari per no perdre la relació amb els infants i la seva vocació. La violència dels grups terroristes afiliats a Al-Qaida i l'Estat Islàmic, que s'escampa pel Sahel des de fa anys, estronca l'educació de les noves generacions d'aquesta zona africana, encaixada entre el desert del Sàhara i la sabana.

El govern de Burkina Faso ha destinat 53 milions d’euros al Fons de Suport Patriòtic (FSP), una entitat encarregada de gestionar les taxes aplicades a productes com l’alcohol, el tabac o els perfums, per fer front a la guerra contra el terrorisme. I dues terceres parts d'aquests diners s'han recaptat gràcies a l’augment del preu de la cervesa produïda per la multinacional francesa Grup Castel, que ha apujat 15 cèntims d'euro el preu de totes les seves begudes. Aquest increment ha permès a l'executiu africà recaptar 33,4 milions d'euros en només vuit mesos.

La tensió entre França i el Níger augmenta. Tot i l'ultimàtum que el règim militar que governa el país africà havia donat a París perquè retirés de Niamey el seu ambaixador, el president Emmanuel Macron ha anunciat aquest dilluns que no ho farà. França, igual que els països de la Unió Europea, no reconeix el règim militar que va derrocar a la força el president del país, Mohamed Bazoum, a finals de juliol. L'ultimàtum va vèncer diumenge a la nit, però l'ambaixador continuarà al seu lloc malgrat les pressions del nou règim.

"A partir d’ara, els recursos del Sahel haurien de beneficiar els sahelians i els socis que han entès el canvi de paradigma de la nova diplomàcia actual entre països", diu Azise Sodore, cap del departament de geografia de la Universitat Joseph Ki-Zerbo de Ouagadougou, capital de Burkina Faso. El Sahel és el cinturó semidesèrtic que hi ha entre el desert del Sàhara, al nord, i la zona sudanesa, al sud, que connecta al llarg de 5.000 quilòmetres l’Atlàntic i el mar Roig. “Els recursos naturals del Sahel han fet que avui sigui objecte de plans geopolítics i geoestratègics”, diu Sodore recordant la cobdícia dels que volen aprofitar-se’n.

El president de la comissió de la Cedeao (Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental), Omar Touray, ha anunciat en un comunicat que la Cedeao ha ordenat l’activació “immediata de les forces d’espera de la comunitat d’Àfrica occidental” i el “desplegament” d'aquestes forces “per restaurar l’ordre constitucional al Níger”. No han especificat en quin territori o frontera les desplegarien, però aquestes "forces d'espera" fan referència a una força militar del grup de països africans que compta amb uns 2.500 soldats procedents dels diversos estats membres.

Nascuda a Sant Joan Despí fa 25 anys de pare ivorià i mare catalana, Viviane Ogou Corbi ha recollit aquest dijous el Premi a la Dona Europea en la categoria de jove activista, el mateix que l'any passat va rebre la sueca Greta Thunberg. Ogou és graduada en relacions internacionals, té un màster en seguretat internacional i s’ha especialitzat en la regió del Sahel. Com a presidenta de La Puerta de África, compagina l’acadèmia i l’acció, en un espai de cooperació i trobada d’africans, africanistes i fills de la diàspora com ella. A més, és la delegada del Consell de Joventut de Barcelona a Ciutats i Governs Locals Units, una organització internacional que representa les ciutats a les Nacions Unides i que facilita la seva diplomàcia. Actualment és Junior Visiting Fellow en el marc del programa Talent Global, impulsat per la Fundació Banc Sabadell i el Cidob.

La temporada de pluges tot just acaba de començar a la regió del Sahel, i els seus efectes ja són catastròfics. Només durant l’última setmana d’agost, gairebé cent persones van perdre la vida per l’ensorrament dels seus habitatges al Níger i més de 100.000 s’han vist afectades per les precipitacions. A més, s'ha produït un brot de còlera. Al Senegal, d'altra banda, les ciutats que envolten la capital, Dakar, desperten des de fa dies amb els carrers inundats, un viver per a la proliferació de la malària. I al Sudan, 380.000 persones han vist les seves llars igualment afectades parcialment o destruïdes per la pujada del Nil.

Derrotar definitivament l’Estat Islàmic (EI) i impedir la seva expansió a l’Àfrica és l’objectiu que es van marcar ahir diversos ministres d’Exteriors i els representants dels 83 països que integren la Coalició Internacional contra el grup terrorista, durant la reunió celebrada a Roma, la primera després de dos anys. Organitzada per Itàlia i els Estats Units, la conferència internacional hauria d’haver tingut lloc el 2020, però va ser ajornada per la pandèmia. S’hi han unit com a nous membres els representants de la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, Mauritània i el Iemen. També hi van participar el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

El president de França, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous a la tarda el final de l'operació Barkhane, la pota principal de la lluita antijihadista francesa al Sahel. A canvi, ha assegurat que "després de les consultes amb els socis nord-americans i europeus" començarà una "profunda transformació" de la intervenció militar a la zona amb una "aliança internacional antijihadista", de la qual França continuarà sent la "columna vertebral" i diferents estats europeus i forces locals hi aportaran efectius.

Un grup d'homes armats ha atacat aquesta matinada el poble de Solhan, a Burkina Faso, i han matat fins a 100 persones, segons fonts militars del país. Els atacants han entrat al poble cap a les dues de la matinada (les quatre a Catalunya) i han cremat diverses cases i el mercat local, mentre executaven a qui trobaven al seu pas, en una acció que ha durat gairebé tota la nit. L'atac s'atribueix al grup jihadista local Ansarul Islam, que forma part de la coalició de grups jihadistes que operen a la zona del Sahel i actuen també a Mali i el Níger.

“Un dels germans Sawadogo era un comerciant, aquí. El negoci no va funcionar i va començar a seguir un predicador pakistanès”. És una de les set històries personals que apareixen a Comprendre les attaques armées au Burkina Faso. Profils et itinéraires de terroristes, un llibre escrit pel periodista d’investigació burkinès Atiana Serge Oulon, que atén l’ARA pocs dies després de l’assassinat dels periodistes David Beriain i Roberto Fraile a la zona oriental del seu país. 

Com a mínim tretze persones han mort al Txad a causa de les protestes que van tenir lloc aquest dimarts al país africà contra l'assumpció del poder d'una junta militar després de la mort del president Idriss Déby. Oficialment, les autoritats reconeixen que hi ha hagut cinc víctimes mortals entre els manifestants, però l'ONG Convenció Txadiana per la Defensa dels Drets Humans ja va elevar la xifra fins a nou, a més de desenes de ferits. Aquest dimecres, el secretari general de l'entitat, Mahamat Nour Ahamat Ibedou, ha explicat a Efe que algunes de les persones que havien resultat ferides han mort i ha elevat a tretze el recompte. Comandaments policials han confirmat la xifra a la mateixa agència, en condició d'anonimat. Deu de les víctimes han mort a la capital, N'Djamena, i la resta a Moundou, la segona ciutat del país, al sud.

L'assassinat del periodista navarrès David Beriain i del basc Roberto Fraile mentre gravaven un documental sobre la caça furtiva a Burkina Faso, encara no reivindicat per cap grup, és un exemple més de la situació d'inseguretat al Sahel, que s'ha deteriorat els últims anys per la presència de grups jihadistes, però també per la resposta militar dels governs i les potències regionals i internacionals. La zona s'ha convertit en un polvorí, amb un elevat cost per a les poblacions civils.

Un bombardeig aeri efectuat el 3 de gener per forces franceses a Mali va matar 19 civils, a més dels tres combatents que eren l'objectiu, segons una investigació feta pública aquest dimarts per l'ONU. La missió de l'organització a Mali (Minusma) va confirmar que en el lloc de l'atac s'estava celebrant un casament amb un centenar de civils entre els quals hi havia cinc persones armades que eren presumptes membres d'un grup vinculat a Al-Qaida. Les conclusions de la investigació duta a terme per l'ONU contradiuen la postura de l'exèrcit francès, que havia negat "danys col·laterals" en el bombardeig i que assegurava que hi havien mort uns 30 terroristes.

L’ONG Moviment per la Pau (MPDL), en col·laboració amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha donat suport a 296 dones cooperativistes de la comuna rural de Bazaga, al sud de la regió de Tahoua, al Níger, a través del projecte Enfortiment de les capacitats de les organitzacions de dones, les institucions locals i la població de sis pobles de la regió de Tahoua per al reconeixement, la promoció i la garantia dels drets humans de les dones en les seves comunitats. És en el marc d’aquesta proposta que MPDL llança la iniciativa Sahel Viu, amb l’objectiu de donar a conèixer les iniciatives impulsades sobretot per dones i joves davant la greu situació de crisi econòmica, social i alimentària que travessa la zona del Sahel.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimarts que Espanya incrementarà la seva presència militar a la zona del Sahel, on el govern francès lidera una coalició de forces per lluitar contra el terrorisme islamista. Sánchez ho ha dit en el seu discurs d'obertura de la cimera del Sahel, aquesta tarda a Nouakchott, a Mauritània. Després fonts del govern han especificat que es tractaria de sumar 300 militars més al contingent de 178 efectius espanyols que ja hi ha ara, després d'haver-ne retirat un centenar a causa del covid-19.

Fa dècades que a la regió del Sahel, al cor de l’Àfrica, l’arribada del mes de juny no és una bona notícia. És en aquest punt del calendari quan comença el soudure : el període entre collites, que s’allarga fins ben entrat el setembre i que algunes ONG, també les Nacions Unides, coneixen com l’estació de la fam. El nom és trist, però també és literal: durant aquests mesos, en què els fruits de la collita anterior s’acaben i encara no es poden collir els de la següent, la crisi alimentària crònica que viu la regió agafa dimensions catastròfiques. Bona part de la població rural -que és la immensa majoria- passa de menjar tres cops al dia a fer-ho en només una ocasió, i la malnutrició aguda es dispara entre els infants.

És una guerra que passa inadvertida a la majoria de pantalles de radar. Els francesos, que des de fa set anys tenen tropes lluitant al Sahel, es fan poques preguntes sobre la seva intervenció. Se n’haurien de fer. En aquest gresol on es combinen, en una barreja explosiva, la insurrecció islamista, antics conflictes locals, uns estats fràgils, les vacil·lacions europees i una estratègia nord-americana canviant, tenen moltes probabilitats de perdre aquesta guerra o, en el millor dels casos, potser no la guanyaran mai.