Fa uns dies, el TC va fer públic el contingut íntegre de la llarga sentència sobre la llei Celaá (Lomloe), que responia a un recurs de Vox que impugnava la totalitat d’aquesta llei de l'any 2020 –tinguem present que la llei Celaá, com en el seu moment la inefable llei Wert (Lomce), són modificacions de la llei orgànica 2/2006 d’educació (LOE)–. Entre els pronunciaments d’aquesta rellevant sentència hi ha tot un fonament jurídic (el 8è) sobre l’ús del castellà i de la resta de llengües oficials distintes del castellà que es deriva de la impugnació per part de Vox de la redacció que la llei Celaá va donar a la coneguda disposició addicional 38a de la LOE. Aquesta disposició estableix avui que la finalitat de la utilització de les llengües a l’ensenyament és la de garantir que qualsevol alumne sigui competent a nivell oral i escrit en qualsevol de les llengües oficials al final de l’etapa educativa, obviant la determinació de qualsevol percentatge.

El consell de ministres ha donat llum verda aquest dimarts al decret que implementa l’ensenyament per competències al batxillerat i que permetrà l’obtenció del títol amb un suspens si així ho autoritzen els equips docents. Aquesta normativa actualitza la llei orgànica de modificació de la Loe (Lomloe), també coneguda com a llei Celaá, i els canvis s'implementaran a partir del curs vinent (2022-2023) a primer de batxillerat i el curs següent (2023-2024) a segon. Els principals canvis són els següents:

Si el futur currículum d'ESO i batxillerat tira endavant tal com el departament d'Educació l'ha redactat "s'agreujaran encara més" les diferències entre alumnes i centres: es devaluarà la qualitat del coneixement, es diluirà la figura del professor com a especialista i es crearan "dues xarxes paral·leles" d'instituts de primera i de segona. Tot això ho creu un grup de professors catalans que no pertanyen a cap sindicat i que han escrit un manifest en què avisen que l'educació es veurà ressentida si s'aproven el que ara són només esborranys. Tot i que el manifest ha estat redactat per un petit grup de cinc o sis persones que s'han coordinat a través de les xarxes socials, el text ha rebut ja prop de 200 suports en poques hores, i a partir d'aquest dilluns es penjarà a Change.org per recollir més signatures.

La comunitat educativa està en ebullició i el curs que ve serà de grans canvis: la resposta a la sentència del 25% en castellà, un nou calendari escolar que no ha estat consensuat i l'aplicació dels nous currículums als cursos imparells de primària, ESO i batxillerat. Aquests últims són uns documents de molta transcendència a les escoles, perquè fixen què i com han d'aprendre els alumnes i com se'ls ha d'avaluar. Ara toca canviar-los perquè el 50% ve determinat pel govern espanyol i, com que s'ha aprovat una nova llei d'educació estatal –l'anomenada llei Celaá, que enterra la llei Wert–, cal concretar a la pràctica el que diu la normativa en vigor: el ministeri d'Educació planteja deixar enrere la divisió per assignatures i avançar cap a un aprenentatge competencial. Això a Catalunya ja fa molts anys que s'aplica (en funció del centre); de fet, als currículums actuals, aprovats el 2015, ja hi diu que a banda d'adquirir els coneixements, els alumnes els han de saber explicar i aplicar per resoldre problemes nous i reals, que, de manera molt resumida, és el que planteja l'aprenentatge competencial.

Estem davant l’inici d’un nou curs escolar, aquell en què s’ha d’avançar en l’aplicació de la nova llei d’educació estatal, la Lomloe. Amb les angoixes que ha generat la pandèmia i les mesures de seguretat, no s’ha parlat gaire del que aquesta llei representa i dels canvis que suposa. Ja se n'encarregarà algú altre, de parlar-ne: la qüestió del pin parental que s’esgrimeix a Múrcia és una mostra d’un filó que, probablement, el PP explotarà fins a l’avorriment per desqualificar aquesta nova llei i seguir mantenint l’educació com a camp de batalla. 

Fa unes setmanes, els debats sobre la Lomloe (la llei Celaá) al Congrés van revifar el debat sobre les llengües de l'Estat en l'educació. A la polèmica s'hi suma ara una decisió del TSJC que anul·la els projectes educatius de dues escoles públiques per no garantir el paper vehicular del castellà.

El departament d'Educació creu que la immersió lingüística a les aules és "un debat 100% pedagògic i educatiu" i que hauria de quedar al marge de les decisions judicials. L'endemà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fes públiques dues sentències en què anul·lava els projectes lingüístics de dues escoles públiques (Bogatell, de Barcelona, i Josefina Ibáñez, d'Abrera) perquè no fan el 25% de classes en castellà i avisi que la nova llei Celaá "no canvia les coses" en aquest sentit, la conselleria que encapçala Josep Bargalló ha rebatut que era "difícil d'entendre" que els jutges del TSJC "vagin molt més enllà de les funcions legislatives que els són atribuïdes" i entrin en un debat que, segons el Govern, no és polític sinó educatiu.

El PP ha fet efectiva aquest dilluns la promesa de recórrer al Tribunal Constitucional la nova llei educativa, coneguda com a llei Celaá –pel nom de la ministra–. Continuen així amb l'estratègia de judicialitzar totes les normes de calat de l'executiu de Pedro Sánchez. Nou són els motius principals que ha donat el cap de l'oposició, Pablo Casado, per presentar el recurs davant de l'alt tribunal durant la presentació del text en un col·legi concertat de Madrid, l'Internacional J.H. Newman. Des de l'aprovació al Congrés i al Senat de la llei que la majoria de col·legis concertats de Madrid estan envoltats de llaços taronges per rebutjar el que consideren una norma "discriminatòria".

La nova llei d'educació espanyola va néixer amb l'esperit de "modernitzar" el sistema educatiu i encaminar-lo cap a un model més competencial i menys memorístic, en la línia del que han fet Portugal, Finlàndia, el Quebec o Escòcia. Ara s'ha començat a posar fil a l'agulla al que només eren orientacions i el govern espanyol ha fet arribar a les comunitats autònomes un esborrany per als nous currículums educatius, una peça clau del sistema, perquè concreta què han d'aprendre els alumnes als centres i com s'ha d'avaluar. Els dos documents, que ha avançat el diari El País, plantegen deixar enrere la divisió d'aquest currículum per assignatures i substituir-la per l'aprenentatge competencial, que s'estructuraria en vuit àmbits: competència de comunicació lingüística, matemàtica, ciència i tecnologia, digital, personal i social, ciutadana, emprenedora i de consciència i expressió culturals.

"La Lomce és passat". Les primeres paraules de la ministra d'Educació, Isabel Celaá, per anunciar l'aprovació definitiva de la Lomloe, la vuitena llei d'educació de la democràcia a Espanya, són una bona prova que la raó principal de la seva aprovació és enterrar definitivament el projecte de l'exministre Ignacio Wert. La nova llei entrarà en vigor en 20 dies, després que el Senat l'hagi aprovat sense canviar ni una coma del text que el Congrés ja va validar fa un mes. El govern espanyol del PSOE i Unides Podem ha rebut el suport del PNB, Bildu i ERC per rebutjar els tres vetos del PP, Ciutadans i UPN i les 644 esmenes que ha tornat a presentar l'oposició. I de nou, el PP, Vox i Ciutadans han criticat amb duresa la llei, sobretot per l'eliminació del castellà com a llengua vehicular, el paper dels centres d'educació especial i la situació de l'escola concertada.

La plataforma Més Plurals ha tornat al carrer aquest diumenge per protestar contra la nova llei d'educació, l'anomenada llei Celaá, que ha de rebre la llum verda en els pròxims dies. Al voltant de 500 cotxes, segons xifres de la Guàrdia Urbana, s'han manifestat pels carrers de Barcelona per defensar l'escola concertada i també perquè el castellà "no s'exclogui" dels centres educatius catalans. L'Assemblea per una Escola Bilingüe ha reclamat que el castellà sigui vehicular a l'ensenyament català. L'entitat ha organitzat la marxa de la capital catalana, que ha començat a la plaça Francesc Macià -ha aplegat uns 290 vehicles, segons la Guàrdia Urbana- i que ha tingut el suport de PP, Ciutadans i Vox. La plataforma Més Plurals ha organitzat la marxa per l'avinguda Paral·lel i ha aplegat uns 400 cotxes, també segons les xifres de la policia municipal de Barcelona. En aquest cas, des de la Fapel (la Federació d'Associacions d'Escoles de Mares i Pares d'Escoles Lliures de Catalunya) recorden que no hi han participat representants de cap partit polític ni s'han exhibit banderes de cap tipus.

Qui pregunta ja respon. Quan és més necessari que mai unir els esforços i anar a l'una per afrontar els impactes de la pandèmia, i en plena emergència educativa, l’aprovació de mínims de la nova llei educativa ha generat un penós espectacle de confrontació que va del Congrés als carrers. La sobreactuació i la diversió estan servides: llaços taronges, crits de llibertat, concentracions de cotxes. Per a alguns, que hi hagi polarització i soroll en temes educatius és la cosa més normal: sempre ha estat així, és un tema de valors i ideologies, demanar construir consens o respectar la pluralitat semblaria massa naïf.

Sembla un cas d’inversió de la realitat. Al llarg de les darreres dues setmanes, i arran del debat i l’aprovació de la Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación (Lomloe), més coneguda com a llei Celaá, la triple dreta política espanyola (PP, Cs i Vox) i la triple dreta mediàtica madrilenya (El Mundo, La Razón i Abc), amb les seves plataformes amigues, s’han llançat a fer exactament allò mateix de què abominaven quan, des de la tardor del 2017, ho feia l’independentisme català: convertir un llaç de color (taronja, en aquest cas) en símbol de protesta política, lluir-lo a les solapes, als cotxes, als balcons, fer-ne l’emblema de les manifestacions del diumenge 22 de novembre contra la reforma educativa, mobilitzar criatures per tal que omplissin de llaços taronges les façanes de col·legis privats o concertats... Fins i tot han anat més enllà instrumentalitzant infants amb discapacitat i assegurant que la llei Celaá els deixaria sense centres d’educació especial. Això ho han fet aquells que sumen una dècada llarga retraient al nacionalisme català el –desafortunat– eslògan Espanya ens roba per demagògic i fals.

Vox ha esborrat de la seva pàgina web el programa electoral de l'any 2016, en què apostava per acabar amb les escoles d'educació especial. "Acabar amb l'educació especial i disposar de suports per a una educació veritablement inclusiva", exposaven en el document electoral, recuperat per Europa Press. El portaveu del partit, Jorge Buxadé, ha intentat restar importància aquest dilluns al tema assegurant que és una qüestió "irrellevant" que estigués plasmat en el programa de fa quatre anys i ha assegurat que les paraules escrites el 2016 no representen la postura del partit. Buxadé fins i tot ha arribat a afirmar que es tracta "potser d'un error tipogràfic".

La nova llei educativa, denominada llei Celaá, aprovada aquesta setmana pel Congrés de Diputats, ha continuat generant polseguera arreu de l'Estat. Aquest cap de setmana desenes de ciutats, des de Sevilla, Santander, fins a Madrid, s'han omplert de manifestants que han protestat contra la nova normativa sota el lema "Stop Celaá" i en favor de la "llibertat d'ensenyament". A Madrid la Plataforma Més Plurals ha convocat centenars de cotxes que han col·lapsat el passeig de la Castellana en "defensa de l'educació concertada" així com de "l'educació especial" que, segons els manifestants, queda "malmesa" arran de l'aprovació de la nova normativa.

La vuitena llei d'educació tira endavant en el tràmit parlamentari després de la seva aprovació al Congrés de Diputats per 177 vots a favor (PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís), 148 en contra (PP, Cs, Vox, Coalició Canària, la CUP, el PRC, UPN i Fòrum Astúries) i 17 abstencions (JxCat, Bildu, BNG i Terol Existeix). Ara la iniciativa legislativa s'enviarà al Senat, i després tornarà al Congrés per ser aprovada definitivament. Ara bé, la manca de consens educatiu i polític posa en risc la seva aplicació a llarg termini.

La nova llei d'educació, la que gira full a la polèmica llei Wert, ha superat aquest divendres el penúltim tràmit parlamentari al Congrés. Si no hi ha cap canvi d'última hora, el ple l'aprovarà dijous vinent després que el dictamen de la ponència de la norma s'hagi aprovat a la comissió d'educació de la cambra baixa. El paper del castellà i el català ha centrat l'últim debat a la comissió, després que la setmana passada el PSOE, Podem i ERC acordessin un canvi a través d'una esmena per garantir la immersió lingüística. La decisió va irritar Ciutadans, que dimarts va reclamar tornar a la situació de la llei Wert a canvi d'aprovar els pressupostos generals de l'Estat.

Grups bombolla, adaptació d’espais, finestres obertes perquè corri l’aire, confinament i desconfinament de grups, professors a casa o a l’escola fent classe, alumnes que van i venen segons el dia de la setmana. Un ritme frenètic. Les respostes es van construint cada dia. I el més important és assegurar que malgrat la casuística, els alumnes no es perden, i continuar acompanyant-los en el seu procés i en la millora de l’aprenentatge.