Societat  /  Educació 13/02/2022

Canvis en les notes escolars: cinc preguntes amb resposta

Algunes veus consideren que anomenar "en procés d'assoliment" el suspens és regalar cursos i d'altres ho veuen un avenç clau cap a l'aprenentatge competencial

9 min
Alumnes amb mascareta durant una classe en una imatge recent.

BarcelonaLa comunitat educativa està en ebullició i el curs que ve serà de grans canvis: la resposta a la sentència del 25% en castellà, un nou calendari escolar que no ha estat consensuat i l'aplicació dels nous currículums als cursos imparells de primària, ESO i batxillerat. Aquests últims són uns documents de molta transcendència a les escoles, perquè fixen què i com han d'aprendre els alumnes i com se'ls ha d'avaluar. Ara toca canviar-los perquè el 50% ve determinat pel govern espanyol i, com que s'ha aprovat una nova llei d'educació estatal –l'anomenada llei Celaá, que enterra la llei Wert–, cal concretar a la pràctica el que diu la normativa en vigor: el ministeri d'Educació planteja deixar enrere la divisió per assignatures i avançar cap a un aprenentatge competencial. Això a Catalunya ja fa molts anys que s'aplica (en funció del centre); de fet, als currículums actuals, aprovats el 2015, ja hi diu que a banda d'adquirir els coneixements, els alumnes els han de saber explicar i aplicar per resoldre problemes nous i reals, que, de manera molt resumida, és el que planteja l'aprenentatge competencial.

És per això que a Catalunya l'aprovació de la llei Celaá i els nous currículums no provocaran grans canvis de fons, com sí que pot passar a la resta de l'Estat. Però, tot i això, algunes de les novetats que apunta (els esborranys poden patir canvis) han causat desconcert entre alumnes, mestres i professors, famílies i experts. Probablement, el que ha suscitat més crítiques i fins i tot burles és el canvi en el nom de les notes a primària i ESO: el "no assolit" que hi havia fins ara (fa anys se'n deia "necessita millorar" o "insuficient", entre d'altres) es passarà a dir "en procés d'assoliment", mentre que la resta continua igual (assoliment excel·lent, notable i satisfactori). A batxillerat les qualificacions es mantenen de l'1 al 10. Al darrere d'aquesta qüestió més aviat formal, hi ha canvis profunds sobre els quals convé aturar-se.

Per què es canvia el nom del suspens?

Es vol fomentar que l'aprenentatge no acaba amb una nota quantitativa

Els defensors de la mesura diuen que es fa per reforçar la idea que l'aprenentatge dels alumnes no acaba amb una nota, sinó que és continu, i per avançar cap a una avaluació diferent de la purament quantitativa. "La recerca ens diu que quan un alumne veu que ha suspès, sigui en format número o en format lletra, ho percep com el final del camí. En canvi, dient "en procés d'assoliment" es vol promoure que la percepció de l'alumne sigui que encara no és mínimament competent per escriure, parlar en públic o llegir, però que està en camí de ser-ho", apunta Neus Sanmartí, professora emèrita de la UAB i experta en didàctica de les ciències experimentals, que deixa clar que no servirà de res si simplement es trasllada un resultat numèric a una expressió escrita. Segons fonts del departament, el canvi s'explica per una raó: si l'aprenentatge és per competències "no hi ha cap alumne que no estigui aprenent res".

Per a algunes veus, com el sindicat ANPE, aquest canvi és molt "permissiu amb els alumnes" i és, bàsicament, un "eufemisme" que servirà a les administracions per camuflar les estrepitoses xifres de fracàs escolar –a Catalunya, quasi un 18% dels alumnes abandonen els estudis abans d'hora, vuit punts més que la mitjana europea–. De fet, en el seu dia la llei Celaá va rebre les mateixes crítiques quan es va fer públic que, amb l'objectiu de reduir el nombre de repetidors, la nova llei d'educació no marca un límit de suspensos per passar de curs a l'ESO , perquè a partir d'ara un estudiant podrà passar de curs i graduar-se si ha suspès més de tres assignatures i els seus professors consideren que, malgrat tot, ha assolit les competències necessàries i té unes bones expectatives acadèmiques de cara als cursos següents.

Quin impacte tindrà el canvi?

Hi ha qui pensa que sobreprotegeix els alumnes i qui diu que permet personalitzar l'avaluació

Per al filòsof i pedagog Gregorio Luri, el canvi de notes "deixa abandonat" el professor a l'hora de decidir qui aprova i qui no. "S'està intentant evitar triar si sí o si no eliminant la qualificació numèrica, però en última instància serà el claustre qui ho haurà de decidir", anticipa. Des del grup Avaluar per Aprendre, de l'associació de mestres Rosa Sensat, neguen que el canvi suposi rebaixar l'esforç dels alumnes o sobreprotegir-los. "No es tracta d'aprovar tothom sense aprendre, sinó de fer possible que tothom aprengui des del seu punt de partida. No tots els alumnes han d'arribar al mateix nivell, però sí que tothom ha de donar el màxim de si mateix", afirma Marc Beltran, membre del grup. Al seu parer, les noves notes no són maquillatge per al fracàs escolar sinó un pas endavant per promoure l'aprenentatge per competències. En aquesta línia, per a Sanmartí, el canvi de nom és simplement una concreció lingüística que no servirà de res si no canvia la idea de fons de l'aprenentatge. La gran transformació, doncs, no és en el nom de les notes o qualificacions, sinó en la manera d'avaluar dels docents i en com aquesta informació arribarà a les famílies, de manera més complexa i qualitativa.

Els alumnes aprendran menys?

Els defensors de l'aprenentatge competencial diuen que es basa en els continguts

No és fàcil abordar a fons el debat, que conviu almenys mediàticament i a les xarxes, amb crítiques dins la mateixa comunitat educativa que caricaturitzen la postura dels adversaris: ni a les escoles s'hi va per aprendre la llista de reis visigots ni les competències són mindfulness per aprovar tothom. Hi ha matisos. Els que són més crítics amb l'aprenentatge competencial diuen que menysté els coneixements. "Hi ha coses que tenen valor per si mateixes i vull que hi hagi el goig de comprendre-les sense necessitat de justificar-les per la seva utilitat", explica Luri, que també denuncia "el desprestigi de la memòria" que assegura que causa aquest model.

En canvi, els defensors del mètode competencial asseguren que les competències no discriminen els continguts ni la memòria, sinó al contrari, perquè promouen que els alumnes els adquireixin a fons i siguin capaços d'actuar davant de problemes reals i complexos. "No és anar enrere perquè hi hagi menys coneixement, sinó que es tracta de donar sentit al coneixement", resumeix Sanmartí. Per a Beltran, d'Avaluar per Aprendre, treballar per competències és "molt més complex" que treballar per continguts: s'ha d'exercitar el pensament crític, la cooperació, l'autonomia, la presa de decisions de l'alumne. "Això no és rebaixar el nivell ni dir que els coneixements no són importants", sosté. Luri, però, és molt crític amb aquesta perspectiva i demana que l'escola "torni als coneixements bàsics": "De què serveix fomentar l'esperit crític si no saben llegir?", es pregunta. En aquest sentit, pot ser contradictori voler potenciar el pensament crític amb les competències i alhora eliminar la filosofia com a optativa de 4t d'ESO , quan precisament és una matèria que fomenta la capacitat d’anàlisi i reflexió.

En tot cas, el director de l'àrea educativa de l'OCDE i màxim responsable de les proves internacionals PISA, Andreas Schleicher, va afirmar en una entrevista al diari El País que el futur per a Espanya "hauria de passar per ensenyar menys coses, però de forma més profunda, generant més comprensió". Reconeixia, també, que "canviar el currículum exigeix molta valentia". "Tots ens posem molt ansiosos quan els nostres fills deixen d'aprendre el que solia ser important per a nosaltres, i ens posem encara més ansiosos quan comencen a aprendre coses que ja no entenem", considerava, i avisava, en aquest sentit, que el sistema educatiu espanyol estava "preparant alumnes per a un món que ja no existeix".

Luri sosté que l'escola viu permanentment amb angoixa davant del futur: "No és veritat que estiguem fent alumnes per al passat. A més, com més incert és el futur, més important és tenir els coneixements bàsics treballats de manera consistent, i això passa pel llenguatge i les matemàtiques". En canvi, Maria O., historiadora i professora, ha enviat una carta a l'ARA en què deixa clar que "l'escola ha canviat": "No és com la vam viure nosaltres, els boomers. Ara l'educació obligatòria és per a tothom i això inclou l'alumne brillant i l'alumne que acaba d'aterrar del Marroc", avisa. Segons aquest punt de vista, no és tant que l'escola hagi abaixat el nivell, sinó que s'ha intentat adaptar i pair els enormes canvis socials amb els mateixos (pocs) recursos: l'arribada d'un gran nombre d'alumnes d'origen immigrant, la dependència de les pantalles i els mòbils, l'increment de les desigualtats socials. "¿Com s'han de concentrar i tenir interès en fer equacions si a casa no en tenen per menjar, si els seus pares no tenen feina?", apunta a l'ARA un professor d'institut.

I llavors, com s'ha d'avaluar?

Fixar-se en el procés i en què saben fer amb els coneixements que tenen

Com en molts àmbits educatius, la clau és personalitzar. El pedagog i director de l'Institut de Recursos i Investigació per a la Formació (IRIF), Antoni Zabala, que va participar a la redacció de la LOGSE, és partidari d'avaluar els alumnes de dues maneres: en funció de les seves possibilitats i en funció d'un llindar estàndard. "Si un alumne és brillant i talentós però no avança en funció de les seves possibilitats, podria tenir un "necessita millorar" o un "en procés d'assoliment", mentre que un altre alumne que ha avançat més en funció del que sabia pot treure un "assoliment notable", i l'exigència és la mateixa perquè es personalitza", exemplifica. El problema, diu, és que els canvis sempre es fan en la teoria (a les lleis, als decrets), però l'aplicació pràctica no queda clara. Sanmartí opina que perquè la teoria i la pràctica tinguin coherència cal "concretar la progressió" de l'alumne i, sobretot, molta formació als docents i fins i tot a les famílies. El departament d'Educació deixa clar que és fals que amb l'aprenentatge per competències no s'avaluï o s'avaluï menys: "Al contrari: s'avalua molt més, però és una avaluació formativa, contínua i centrada en l'alumne", diuen fonts de la conselleria. En contra del que s'ha publicat aquests dies, tampoc és veritat que s'eliminin les notes trimestrals: les famílies continuaran tenint informació cada tres mesos sobre el progrés acadèmic del seu fill.

Sigui com sigui, el que cal tenir clar és que qualsevol avaluació té un impacte en el procés d'aprenentatge. El paradigma d'aquesta evidència és la selectivitat, que encotilla el batxillerat des de fa dècades, tot i que la recerca científica deixa força clar que superar un examen o una assignatura no garanteix que l'alumne hagi après els coneixements que se li demanaven. "Les notes poden reflectir la capacitat d'un alumne per superar exàmens i no ens diuen gairebé res sobre el que romandrà a la seva memòria a llarg termini després de la prova, que al final és el que voldríem que ens diguessin", apunta el neurobiòleg i director de la International Science Teaching Foundation, Héctor Ruiz Martín , al seu llibre Com aprenem?. L'autor diu que una bona manera de saber si s'han adquirit els coneixements és plantejar exàmens amb apunts per avaluar "no només el que saben sinó el que saben fer amb el que saben". Seguint el fil, Sanmartí planteja que per avaluar si l'alumne ha adquirit una competència cal comprovar quin nivell té de l'ús del coneixement en un moment i també temps després. "Des d'aquest punt de vista, té sentit veure l'avaluació com un procés", apunta.

Què dificulta tant el canvi?

Falta un gir de mirada social i més formació als docents

D'entrada, cal tenir clar que una cosa és el que dirà el decret i el currículum oficial i l'altra és el que s'implementarà centre a centre, aula a aula. De fet, fa set anys que en teoria l'aprenentatge ja és competencial a Catalunya, però a la pràctica no es pot dir que tots els centres ho implementin (sobretot, a l'ESO). El que sembla força clar és que tot empeny a avançar cap aquest model: així ho demanen els organismes internacionals (com l'OCDE o la UNESCO), i així ho fan alguns dels sistemes educatius occidentals més avançats, com Finlàndia, el Canadà o Escòcia, entre d'altres, que tenen currículums curts però estables en el temps. A la Xina, en canvi, on hi ha una cultura de la disciplina molt arrelada, l'escola manté un model d'aprenentatge purament transmissiu.

"Hem de córrer i avançar cap al model competencial, perquè el sistema que hem heretat fa mal als nostres alumnes. Hi ha una quantitat molt gran de joves que surten de l'escola amb una imatge personal molt dolenta, amb molta frustració i una autoestima per terra, perquè la tradició del sistema diu que el qui no arriba a la universitat no serveix", apunta Zabala. Cal, doncs, un canvi de mirada global, que impliqui els mestres i professors, però també les famílies. En aquest sentit, aquesta setmana s'ha fet pública una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que, per primera vegada, ha preguntat sobre aquest aspecte: el 57% dels catalans prefereix una escola basada en les competències i el treball per projectes, enfront d'un 27% que aposta pel model basat en la transmissió de coneixements i la memorització. El Fòrum Futurs de l'Educació, format per una trentena de centres públics i concertats catalans referents en innovació educativa (com les escoles Sadako, Virolai, el Col·legi Montserrat, les Vinyes o els Encants), ha celebrat que els plantejaments del departament "van en la bona direcció", però adverteixen que el canvi de model d'aprenentatge "requereix molt més que canviar el currículum i els indicadors d'assoliment". Cal formar i capacitar els docents i els centres, que són, al capdavall, els que s'encarregaran de portar tots aquests canvis a la realitat, deixar-los espai i temps per planificar-se i tenir paciència, perquè els canvis en educació sempre són difícils i lents.

stats