Educació
Societat 17/11/2021

Adeu als exàmens de recuperació a l'ESO per acabar amb els repetidors

La Generalitat, que ja havia avançat les recuperacions del setembre al juny, aplaudeix la decisió de l'Estat

5 min
La ministra d'Educació i FP, Pilar Alegría, durant una roda de premsa .

MadridCanvis a l'ESO. El govern espanyol ha eliminat aquest dimarts els exàmens de recuperació, que permetien examinar-se de nou al juny o al setembre de les matèries suspeses i, així, provar d'evitar la repetició de curs. Però s'ha constatat que el que no s'ha après durant tot el curs és molt difícil d'aprendre-ho en els pocs dies o setmanes que passen entre els exàmens finals i les recuperacions i, per tant, molt sovint els joves que van a la recuperació tornen a suspendre. Així doncs, a partir d'aquest curs seran els claustres de professors els que decidiran si un alumne passa de curs encara que tingui matèries suspeses.

Segons el reial decret que ha aprovat aquest dimarts el ministeri d'Educació, que desplega l'anomenada llei Celaá, l'avaluació serà "contínua, formativa i integradora" i no hi haurà possibilitat de tornar-se a examinar al setembre de les matèries suspeses, sinó que s'establiran abans mesures de reforç i acompanyament als alumnes que vagin una mica endarrerits. La ministra d'Educació i FP, Pilar Alegría, ha explicat que amb el reial decret es reforça l'aposta per l'"avaluació contínua" i el "currículum competencial", en la línia dels països de l'entorn europeu. Si fins ara per passar de curs a l'ESO no es podien suspendre més de tres assignatures, amb aquest nou decret no hi ha límit de suspensos: si un alumne suspèn tres matèries o més, podrà passar de curs i graduar-se si els seus professors consideren que, malgrat tot, ha assolit les competències necessàries i té unes bones expectatives acadèmiques de cara als cursos següents.

El reial decret diu que serà l'equip docent qui tindrà "la responsabilitat última de la decisió sobre la promoció i la titulació de l'alumnat", en funció de si els estudiants han aconseguit "el grau adequat d'adquisició de les competències". Això canviarà substancialment l'avaluació a l'ESO, perquè per primera vegada podran obtenir el graduat els alumnes a qui s'hagi adaptat el currículum o hagin cursat FP bàsica o PFI.

Des de Catalunya, la Generalitat ha aplaudit la decisió. De fet, Catalunya ja va fer un primer pas cap a l'eliminació dels exàmens de recuperació, avançant-los de setembre a juny dins del seu marc de competències . Fonts del departament d'Educació consultades per l'ARA asseguren que amb la supressió de les proves "es reforça el plantejament que els suports i ajudes s’han de proporcionar quan es detecten les dificultats durant el procés d’aprenentatge per superar-les, no a final de curs". A més a més, asseguren, en línia amb el ministeri, que en un sistema d'avaluació per competències "no té sentit" que es pugui aprovar una assignatura amb un sol examen quan no s'ha fet al llarg de tot un curs. Un cop aprovat el decret, doncs, la Generalitat procedirà a l'eliminació immediata de les proves. En canvi, el PP ja ha mostrat la seva rotunda oposició a la mesura. "Estem en contra de la supressió dels exàmens de recuperació perquè estem a favor de la cultura de l'esforç i de garantir una segona oportunitat", ha dit la portaveu popular al Congrés, Cuca Gamarra.

Objectiu: reduir el nombre de repetidors

Per a Alegría, la cultura de l'esforç "no corre cap risc" amb les noves normes d'avaluació. Simplement, ha dit, es promou un esforç "basat en la motivació, no en el càstig". Sigui com sigui, amb aquesta polèmica mesura, el govern espanyol busca reduir el nombre d'alumnes que repeteixen curs abans d'acabar l'ESO, que es calcula que són un terç dels joves de 15 anys. De fet, Espanya és un dels països europeus amb un índex de repetidors més elevat; una mesura, però, que s'ha demostrat que és molt cara i ineficient. "Amb el nou sistema d'avaluació evitem considerar la repetició de curs com la millor opció per a l'estudiant. La realitat demostra que el 16% d'abandonament escolar que tenim s'alimenta en part d'alumnes que repeteixen curs i no se'n surten", ha explicat la ministra.

Per a la investigadora en desigualtat educativa de la UAB Sheila González hi ha evidències qualitatives i quantitatives que indiquen que repetir curs "no és una bona via per assolir els objectius d'una etapa obligatòria". D'una banda, perquè entre els alumnes que no estan al curs que els correspon, l'obtenció del graduat d'ESO és més baixa, "cosa que indica que molts que han repetit curs no se n'han sortit". I de l'altra, perquè quan es reconstrueixen els itineraris formatius dels joves que deixen els estudis abans d'hora, repetir curs sempre és un "element decisiu" que els va empènyer al fracàs escolar. "La vinculació amb l'escola és clau per a l'èxit escolar, i repetir curs trenca aquesta vinculació, perquè moltes vegades l'únic que lliga aquests alumnes a l'institut és que hi troben els amics, i si repeteixen curs, deixen d'anar a classe", apunta González.

La investigadora deixa clar que les etapes obligatòries, com l'ESO, s'han de dissenyar "perquè tothom hi arribi", de manera que "els continguts han de ser assequibles per a tothom". González argumenta que, en general, les causes que expliquen la repetició de curs no se solucionen fent un altre cop el mateix. "Si la causa del suspens és que tens una necessitat educativa i aquesta no es tracta, és igual repetir curs perquè la necessitat hi seguirà sent. O si la causa del suspens és que l'alumne no té l'entorn familiar per centrar-se en els estudis, és igual fer-lo repetir, perquè el mateix entorn hi seguirà sent l'any següent", afirma. En canvi, repetir curs sí que pot funcionar en etapes postobligatòries, com el batxillerat o la universitat.

En aquesta línia, i tal com s'havia anunciat, els alumnes de batxillerat també podran graduar-se i presentar-se a la selectivitat amb una assignatura suspesa , encara que serà de manera "extraordinària", i sempre que l'alumne hagi assolit les competències necessàries, no hagi faltat a classe, s'hagi presentat a tots els exàmens i tingui una mitjana superior a 5. A diferència de l'ESO, sí que es mantenen els exàmens extraordinaris de recuperació.

Canvis a l'hora de passar de curs o repetir

Primària

A primària, una etapa que no té cap títol oficial ni graduat, no hi havia límit de suspensos per passar de curs, sinó que repetir curs sempre ha estat una decisió dels mestres, els psicòlegs i els pares en cas que l’alumne “no hagi aconseguit els objectius i assolit el grau d’adquisició de les competències corresponents”.

ESO

Fins ara es podien suspendre 3 assignatures com a màxim per passar de curs, i amb el nou decret no hi ha límit de suspensos. Per graduar-se a 4t d'ESO, els alumnes podien suspendre fins a dues matèries, mentre que ara no hi ha límits i també podran obtenir el títol els alumnes amb adaptacions curriculars.


Batxillerat

A batxillerat es manté igual: es pot passar de primer a segon amb un màxim de dos assignatures suspeses. Per obtenir el títol, fins ara s'havien d'haver aprovat totes les assignatures, però ara es permet de manera "excepcional" tenir el batxillerat i presentar-se a les proves d'accés a la universitat amb un suspens.

Formació professional

A partir d'ara, l'avaluació dels alumnes d'FP es farà per mòduls professionals i per superar un cicle formatiu -tant de grau mig com de grau mitjà- caldrà aprovar tots els mòduls professionals que el composen.

110 milions per a Catalunya per crear 3.600 places públiques de 0 a 3 anys

D'altra banda, Alegría també ha anunciat l'aprovació d'un fons de 670 milions d'euros que es distribuiran a les comunitats autònomes per crear 65.382 noves places públiques d'educació infantil de 0-3 anys fins al setembre del 2024. "És una mesura amb un fort impacte social que facilita la conciliació laboral i professional, sobretot de les dones", ha explicat Alegría. La ministra ha dit que per distribuir els recursos s'ha tingut en compte el nivell d'estudis de la població general. Així, Catalunya rebrà 110,9 milions d'euros per crear 10.884 noves places públiques fins al 2024: la Generalitat en rebrà 33,4 aquest any, 55,1 el que ve i 22,4 el 2023, que serviran per crear 3.628 noves places cada any.

Aquests anuncis en educació de 0 a 3 anys s'afegeixen als que ha fet els últims dies el Govern: reduir les ràtios a partir del curs que ve a P3 (les aules tindran 20 alumnes com a màxim, i no 25 com fins ara), i garantir la gratuïtat de P2 a totes les llars d'infants públiques.

stats