Per al Fénix, haver començat la temporada amb 149 gols en contra i només 1 a favor en 9 enfrontaments és el menys important. “Haver-nos federat aquest any ha estat complir un somni, un premi, un repte nou”, explica Pol Marín, defensa central de l'equip. Fa uns dies van rebre la Unió Esportiva Papiol, el segon classificat del grup 22 de Quarta Catalana i van patir la derrota més contundent d'aquesta campanya d'un equip sènior del futbol català. El marcador del Municipal Falguera mostrava un 0 a 30 quan l'àrbitre assenyalava el final del partit. Però no els aturarà res. "Veig una millora de l’equip, tot i que encara ens falta temps perquè arribin les victòries", confessa a l'ARA el Pol.

Quan camina pel carrer, no passa desapercebuda. Els seus gairebé 190 centímetres d'alçada atreuen les mirades. En el món empresarial, Sue Y. Nabi (Alger, 1968) també vola molt alt. Ha transformat el sector de la cosmètica i la perfumeria, ha revifat marques i ha trencat esquemes. Visionària i polifacètica, és la responsable de convertir Jane Fonda en imatge de L'Oréal quan l'actriu tenia 68 anys i ha impulsat la seva pròpia marca de cosmètica.

"El que em va atreure del Fénix és el fet de sentir que puc entrar al vestidor i que no se'm quedaran mirant", explica a l'ARA el Pol, un dels jugadors del primer equip de futbol de la història format íntegrament per homes trans que es federarà a l'Estat espanyol. "Canviar-me sense que ningú em miri les cicatrius del pit és una llibertat molt gran", afegeix.

Aina Calvo (Palma, 1969) parla de pressa i gesticula molt. La secretària d'estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere assegura que el debat en què està immers el moviment feminista no l'afebleix, i no dubta a parlar de “guerra cultural” quan es refereix a l'extrema dreta. Quant als reptes, remarca la necessitat de repartir les cures de manera equilibrada entre dones i homes.

La flamant regidora de Cultura de l’Ajuntament de Valdemorillo (localitat madrilenya prop d'El Escorial), de Vox, ha estrenat el càrrec amb polèmica, ja que ha desprogramat la representació d’Orlando, una obra de teatre basada en la novel·la del mateix títol de Virginia Woolf. La companyia, que l’ha representat amb èxit de públic i crítica des de fa ja uns anys, se sent objecte de censura i, en efecte, sembla l’explicació més lògica, ja que algú li deu haver dit a la senyora regidora que Orlando és un personatge nascut i criat com a home que es transforma en dona. Potser el que no li han dit és que és una de les grans novel·les del segle vint, publicada el 1928 i, per tant, ja tot un clàssic, que la seva primera traducció al castellà la va fer Jorge Luis Borges, que és “una meravellosa carta d’amor” (frase potser apòcrifa atribuïda al mateix Borges), que fa una descripció riquíssima d’algunes de les èpoques més destacades de la història d’Anglaterra i d’Europa (Orlando no només canvia de sexe-gènere, sinó que viu durant segles), entre moltes altres qualitats excepcionals de l’obra. 

Les agressions violentes contra el col·lectiu LGTBI van augmentar un 50% a Catalunya durant l'any passat. L'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) va comptabilitzar, en total, 284 incidències entre l'1 de gener i el 31 de desembre del 2021 a Catalunya. D'aquestes, una tercera part van acabar en denúncia. Així ho recull l'últim informe d'aquesta organització, titulat L'estat de l'LGTBIfòbia a Catalunya 2021, que s'ha presentat aquest dilluns a Barcelona. Al document, l'Observatori alerta que al mes de juliol és el moment de l'any que es van registrar més casos, 48, i que la majoria de les agressions es van produir en cap de setmana.

Anem, en taxi, a la celebració dels premis de narrativa i còmic de la llibreria Finestres, que, a més, fan coincidir amb la inauguració de la Finestres 250, el nou local dedicat a llibres d’arts i rodalies, que, juntament amb la llibreria originària, situada al davant mateix, han convertit el tram del carrer Diputació que va de Balmes a rambla Catalunya en un espai lluminós. Llàstima que l’acadèmia de ballet dels Corella s’hagi traslladat a un mas entre els Tremolencs i Cànoves i Samalús, sota mateix del poblat ibèric de Puig del Castell; i la Fundació Mapfre a l’avinguda Litoral, perquè, tot i que tant els uns com els altres hi han sortit guanyant, la cosa hauria quedat de pel·lícula de cine protagonitzada per Diane Keaton, és a dir, d’aquelles que retraten una societat benestant i civilitzada.

Dos nois arriben a un pis de nit, es morregen amb delit i comencen a magrejar-se fins que, de sobte, un dels dos arrenca a plorar. Així es podria descriure el començament de Mi vacío y yo si no fos perquè un dels personatges no és un noi cis, sinó una noia trans. El problema és que ella encara no ho sap, però comença a adonar-se'n quan una psicòloga li parla de “disfòria de gènere” i s'inicia un camí llarg, tortuós i, finalment, alliberador de recerca personal. Mi vacío y yo, seleccionada en l'edició virtual del Festival de Rotterdam, relata el procés des de la identificació absoluta amb la protagonista, que mai deixa de buscar l'amor però que primer haurà d'aprendre a estimar-se i acceptar-se.

L'embaràs de Pol Galofre (Barcelona, 1987) va ser notícia: era un home trans que decidia gestar i fer pública la seva paternitat. Però qui ha passat un embaràs sap que, amb el part, la història només ha fet que començar. Com viu un home trans els canvis físics? Quina relació té amb un cos al qual se li inflen els pits i té desequilibris hormonals? "Uf, ha sigut un viatge. Vaig haver de deixar la testosterona per quedar-me embarassat. De seguida ja veia que el meu cos començava a canviar i em neguitejava perquè no saps quant de temps trigaràs. Et canvia la forma de la cara, la distribució del greix al cos i els pèls: jo tenia pèl per tot arreu i només em queda el de la cara, per sort. Quan em vaig quedar embarassat, tot el neguit va desaparèixer. Estava superfeliç. Ara, el postpart és una altra pantalla".

El Govern ha obert una línia específica d'ajudes per a polítiques actives d'ocupació que fomentin la inserció laboral de les persones trans amb una dotació econòmica de 4 milions d'euros, la convocatòria més gran d'aquest tipus impulsada per la Generalitat. Es tracta d'una de les mesures que han explicat aquest dimecres en roda de premsa el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i la titular d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, per incentivar la formació i ocupació de dones i persones transsexuals, dos dels col·lectius que més dificultats tenen per accedir al món laboral.

La mesa del Parlament va prendre aquesta setmana la decisió gens habitual -segons van expressar diverses fonts- de deixar sense tramitar dues preguntes que el PSC formulava al Govern. El pretext que va donar la majoria independentista per posposar el debat d'aquests dos escrits i demanar als socialistes que en refessin el redactat va ser que considerava que vulneraven els drets d'un col·lectiu, en aquest cas el trans, emparant-se en l'article 163 del reglament. Tot i que fonts del partit de Salvador Illa van descartar que fossin preguntes discriminatòries i van criticar l'actitud "censora" de la mesa, aquest dimecres el PSC s'ha obert a "reformular" els textos si és necessari, "perquè ningú es pugui sentir malament".

La sevillana Mar Cambrollé té 63 anys i diu que quan ni hi havia referents públics amb què identificar-se se sentia una nena trans que no seguia el patró predefinit i previsible per al nen Francisco. Des de ben jove es va posar a les barricades reivindicatives del col·lectiu a Barcelona, Madrid o Sevilla per reivindicar "la llibertat i amnistia sexual" de les persones trans preses durant el franquisme i "l'autodeterminació" del cos, la lluita encara inacabada. Presidenta de la Federació Plataforma Trans, va impulsar la llei andalusa del 2014 i l'espanyola que tutela el ministeri d'Igualtat d'Irene Montero i que ha evidenciat l'esquerda del feminisme i les diferències entre Podemos i el PSOE.

M’estresso per complir terminis, intentar arribar a tot arreu, ser una bona mare i no patir més del compte per pagar els rebuts. Però no m’imagino estressar-me per ser jo mateixa o per alliberar-me del meu cos. I en canvi hi ha persones que constantment necessiten reivindicar-se. És el cas de les transgènere, persones subjectes a la patologització i la violència, tal com denuncia la filòsofa Judith Butler. “És esgotador haver de justificar la meva existència contínuament amb tothom”. Ho confessa la lleidatana i ara resident a Barcelona Ixeya Quesada, de 21 anys. És estudiant de traducció i interpretació a la UAB i dedica una bona part del temps lliure a la militància política i a diferents organitzacions. És membre activa de Colors de Ponent i la Crida LGBTI. Hem quedat uns quants dies abans del 31 de març, Dia Internacional de la Visibilitat Trans, per parlar de la seva condició de dona trans i de la feina de l’associació Colors de Ponent, que enguany celebra el cinquè aniversari amb la campanya Interseccionalitats LGBTI. (Em fa por escriure sobre aquest tema com a algú còmodament cisgènere. Por d’espifiar-la pel desconeixement d’una realitat que qüestiona la que tinc interioritzada, la normativa, l’estereotipada. Però el motiu, simplement parlar-ne públicament, s’ho val.)

Desafiar el racisme, la transfòbia i les injustícies socials al Brasil de Jair Bolsonaro no és gens fàcil. Fer les tres coses alhora i a sobre obtenir un bon resultat a les urnes vol dir estar disposada a jugar-se la vida. Érika Hilton, de 27 anys, negra, trans i nascuda en una favela, acaba de ser elegida regidora a la megalòpolis de São Paulo pel Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), una formació de l’esquerra revolucionària que ha donat la campanada a les municipals i disputarà la segona volta de diumenge a l’actual alcalde de centredreta de la capital econòmica del Brasil.

La protesta de l'organització veïnal Raval Rebel podria donar els seus fruits. Aquest matí han ocupat el centre LGTBI de Barcelona, al carrer del Comte Borrell, per demanar a l'Ajuntament que trobi una solució per a una parella que està a punt de ser desnonada. La Juanita i el seu company han d'afrontar el 3 de desembre el segon intent de desnonament per haver deixat de pagar el lloguer del pis on viuen al carrer del Carme. Tots dos són migrants, ella és trans i ell, a més de trans, és refugiat, segons Anna Moreno, de Raval Rebel. "Les persones trans i migrades no tenen les mateixes alternatives. Malauradament és així", lamenta Moreno, que demana al govern municipal que trobi una solució. I, de moment, segons Moreno, han aconseguit el compromís de l'Ajuntament que el dia 1 de desembre (dos dies abans del desnonament) els donaran una "solució d'alternativa habitacional". Des de l'Ajuntament confirmen que s'han compromès "a treballar per trobar-hi una solució".

n argumentari del PSOE, atiat per la vicepresidenta Carmen Calvo i amb el suport de feministes de cadira, ha aprofundit el fangar d’on volem sortir les persones trans. Després d’una redefinició de conceptes no concordant amb l'OMS, aquest sector socialista ha negat el dret a la lliure determinació de la identitat sexual, ja reconegut en sentències del TEDH, el Constitucional i el Suprem, i la posa en mans d’experts. La pròpia identitat sexual, o gènere, passa així de ser un dret a un permís. L’argumentari, alineat amb el feminisme radical transexcloent (o TERF, en anglès), es basa en la por a fraus massius de la llei contra la violència de gènere, alteració d’estadístiques i un suposat desplaçament en l’agenda feminista de les reivindicacions lligades al sexe. Les dones trans, en l’ús d’aquest dret quan ens determinem lliurement, desdibuixem així la meitat de la població mundial i soscavem els avenços de segles de feminisme. Dels homes trans, ves, no en tenim notícia en el discurs però també se’ls retalla els drets: tampoc se’ls reconeix el gènere autodeterminat ni se’ls vol esmentar en les lleis de drets sexuals i reproductius tot i la seva capacitat gestant. Resumit, les dones trans, i només les dones, provoquem en el feminisme el que ve a ser un Apocalipsi Trans.

La maniobra s'executa amb la perfecció polida al pas dels mil·lennis. L'home s'acosta i amb el millor somriure em llança l'"Hola, guapa" clàssic en l'ancestral maniobra d'invasió de l'espai personal d'una dona per part de l'home-mascle. Però avui la diana falla: veu que, a més de dona, soc trans i, amb un canvi de ritme digne de Messi, em borda un "Adeu, guapo" amb els ulls negres d'horror i fa per girar bar avall.