Drets
Societat 05/02/2021

La batalla pel gènere que divideix el feminisme

La llei trans que impulsa Igualtat enfronta el moviment i també els socis del govern espanyol

4 min
Performance feminista  En l’últim 8-M a Girona.

BarcelonaQue el feminisme no és un moviment homogeni ha quedat demostrat, un cop més, amb la filtració de l’esborrany de la llei trans, que ha de permetre un canvi de sexe al DNI només amb la sol·licitud i sense que calgui un informe mèdic de disfòria de gènere o passar per un tractament hormonal a partir dels 16 anys. D’aquest manera, es despatologitza la transsexualitat, una reivindicació històrica del col·lectiu. Però, des que el ministeri d’Igualtat d’Irene Moreno va anunciar la iniciativa, detractores i defensores s’han tirat els plats pel cap, i l’autodeterminació de gènere és el principal cavall de batalla que enfronta els dos bàndols.

El text, aplaudit pel col·lectiu transsexual, tot just és una declaració de principis del ministeri en mans de Podem, i promet ser la nova batalla entre els socis del govern de Pedro Sánchez. En part perquè les feministes de la vella guàrdia socialista són les que abanderen les posicions més contràries a consagrar l’“autoreconeixement del gènere”. La vicepresidenta del govern, Carmen Calvo, ha qüestionat la viabilitat de la iniciativa per la falta de consens polític i de “seguretat jurídica” del text perquè amb la “simple voluntat o desig” es pugui triar el gènere. “Què vol dir identitat de gènere? Tota la llei és un reconeixement de la vivència interna i individual del gènere, però, si no definim el gènere a partir del sexe biològic, què és?”, es pregunta l’escriptora Laura Freixas, que, malgrat reconèixer la “intenció lloable” de la llei de “protegir els drets” d’un col·lectiu, s’hi oposa perquè considera que “substitueix la lluita per la igualtat per una sacralització de la diversitat”. “Canviar el DNI no acabarà amb la discriminació de les persones trans perquè la transfòbia és un rebuig motivat per la ideologia sexista”, afegeix. A falta dels informes preceptius dels ministeris de Sanitat i Justícia (a mans socialistes), Montero manté la voluntat d’enviar el text al Congrés en els pròxims dies per iniciar-ne la tramitació.

La veu del col·lectiu

“I enmig d’aquest debat ens trobem les persones trans, que lluitem per sobreviure, perquè no ens discriminin”, diu Àlex Bixquert, home trans, que va acostar-se als postulats feministes quan va començar el trànsit perquè, diu, va ser conscient que la lluita feminista encara es regeix “per dinàmiques socials que reprodueixen estereotips de gènere”. Judith Juanhuix, científica i dona trans, també va arribar al feminisme un cop feta la transició i, des de la militància, s’indigna amb els postulats “retrògrads” de feministes perquè, afirma, l’obliguen a “renunciar al gènere”. De fet, assenyala, han posat en el punt de mira les persones trans com a “excusa” per “defensar l’hegemonia del seu discurs” davant una nova generació de feministes obertes a “la diversitat de cossos”. En realitat, diu, la batalla oberta és “la del feminisme de la por contra el feminisme dels drets”.

En la mateixa línia, la catedràtica de Ciències Polítiques i Socials i directora de la unitat d’igualtat de la UPF, Tània Verge, que considera que darrere de la polèmica hi ha una voluntat de “dividir” el feminisme, recorda que la lliure autodeterminació de gènere “és un dret de les persones reconegut a nivell internacional”. “Després de l’experiència de tracte paternalista que tenim les dones, que hi hagi gent que des del feminisme digui com han de ser les persones trans és contradictori amb la lluita feminista”, afegeix Verge, que defuig d’anomenar-ho “debat”, ja que “els drets no es debaten, es garanteixen”. “I és molt difícil posicionar-se des del feminisme en contra de garantir drets”, sosté.

Al centre de la disputa hi ha la disjuntiva sobre què determina el gènere, si el sentiment personal o el sexe biològic. Per a la Confluència Moviment Feminista, nascuda a l’octubre amb mig centenar d’associacions per frenar aquesta llei, no hi ha dubte que la condició d’home o dona és un fet biològic i defensa que incloure les dones trans debilitarà la lluita, “esborrarà” les dones i suposarà un “retrocés” en les polítiques d’igualtat. En l’argumentari sostenen que les dones són les discriminades, precisament, pel fet d’haver nascut dones, i temen que dones trans (nascudes homes) es beneficiïn de mesures pensades per esborrar la bretxa de gènere. “Seria l’únic cas en què una autodeclaració et donés dret a estar en un grup protegit”, alerta Freixas, que posa com a exemple que homes que s’autodeclarin dones podran beneficiar-se de places reservades per a persones trans en convocatòries públiques. Verge respon que en altres països on ja s’han aprovat normes similars “no s’ha detectat una transformació en massa d’homes que volen ser dones per motius ocults”. “Aquesta teoria conspirativa és vulneradora de drets perquè no hi ha una base empírica i si hi hagués voluntat de frau ja hi ha mecanismes legals per sancionar-ho”, recorda.

Per al col·lectiu trans i LGTBI el gènere no és “ni una opció ni un caprici”, assenyala Katy Pallàs, presidenta de FLG-Associació de Famílies LGTBI, i Juanhuix subratlla que senzillament són persones que no es reconeixen amb el gènere assignat per una societat que imposa una classificació binària. “Demostren que el gènere pot ser més fluid del que se’ns ha imposat”, afegeix Verge. “La identitat del gènere ha de ser autodeterminada, si no és sexisme”, afirma Juanhuix, que denuncia que les contràries a la llei condemnen les dones trans a viure en “la doble discriminació, per dones i per trans”. La científica subratlla que en el col·lectiu trans són també les dones les que pateixen més de “la hipersexualitat, la cossificació, el sostre de vidre i la violència sexual”, de la mateixa manera que ho són les dones cis -que s’identifiquen amb el gènere de naixement.

És més, segons Verge, la lliure autodeterminació pot fer que persones trans ara s’aproximin d’una altra manera a la transició. “Si la societat treballés la identitat de gènere podria haver-hi hormonació o no o operació o no quan la persona ho desitgés, però no per la pressió social que sovint senten per encaixar en els rols socialment acceptats d’home i dona”.

El ‘només sí és sí’, a examen del CGPJ

La llei sobre violències sexuals, coneguda com a només sí és sí, passarà el dia 25 l’examen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que en qüestiona alguns aspectes. En la ponència de l’informe, que no és vinculant, els tres vocals redactors no veuen clara l’eliminació del delicte d’abús sexual per ubicar tots els casos en el d’agressió. Sobre la definició del consentiment, no en critiquen el concepte, però a nivell processal diuen que pot posar en perill la presumpció d’innocència.


stats