LGTBI
Societat 04/02/2021

"Només la meva filla pot decidir qui és"

Familiars i col·lectius trans aplaudeixen l'esborrany que elimina el requisit d'un informe mèdic per canviar de sexe

2 min
Una imatge d'un transsexual que es mira al mirall d'arxiu

BarcelonaLa comunitat LGTBI es mostra satisfeta amb l'esborrany que ha redactat el ministeri d'Igualtat d'Irene Montero per a la futura llei trans i perquè per primer cop reconeix "l'autodeterminació de gènere" i és una aposta per fer un marc normatiu "fort" a favor de la igualtat de drets. El text, que encara ha de passar debats i negociacions dins el govern espanyol i aixeca reticències entre el moviment feminista, preveu el canvi de sexe i de nom al Registre Civil a partir dels 16 anys, només amb una declaració expressa i sense necessitat de tenir cap informe mèdic.

La filla d'Ana Valenzuela, presidenta de Chrysallis Famílies de Menors Trans , va fer el trànsit social als 4 anys. Ara en té 10 i oficialment té nom de nena però encara manté el sexe masculí al registre oficial. Una instrucció del 2018 del ministeri de Justícia permet canviar el nom dels menors però no és fins a la majoria d'edat que també poden canviar de sexe al DNI. L'any 2007 una llei va eliminar el requisit d'una operació quirúrgica dels genitals per canviar de sexe, però sí que establia la necessitat d'un informe mèdic o psicològic que determinés la "disfòria de sexe", a més d'un mínim de dos anys de tractament hormonal, tot i que l'OMS va eliminar la transsexualitat de la llista de trastorns mentals. Per contra, l'esborrany de la nova llei "deixa de considerar una patologia i de parlar dels trans com a persones malaltes", destaca Katy Pallàs, presidenta de FLG-Associació de Famílies LGTBI, per a qui, en definitiva, es tracta d'avançar cap a la "protecció dels drets civils i dels drets humans".

"Ningú pot decidir sobre qui és la meva filla, només ella ho pot decidir ", defensa Valenzuela, que explica que la nena "vol que s'aprovi la llei" perquè és conscient de com de difícil pot ser la vida per a persones trans amb un entorn hostil. L'activista lamenta que es qüestioni contínuament la determinació dels menors trans a fer la transició quan l'experiència, diu, és que de ben petits ja saben que la seva identitat no encaixa amb els seus genitals.

Katy Pallàs compara les reticències al col·lectiu amb les que van patir gais i lesbianes a finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle passat, quan les persones transsexuals "van deixar de ser invisibles". Ser trans, insisteix, "no és cap opció ni caprici sinó que s'és i com a tal ha de ser visibilitzada, reconeguda i respectada" la persona.

La iniciativa del ministeri d'Irene Montero ha dividit el moviment feminista entre les partidàries de donar suport a mesures que reconeguin els drets dels trans i entre les que s'hi oposen per considerar que és un atac en tota regla als anys de lluita a favor dels drets de dones biològiques. Per a Valenzuela i Pallàs, l'oposició d'aquesta part del feminisme –conegut com a TERF (la sigla en anglès de feministes radicals trans excloents)– i la irrupció al centre de l'arena politicomediàtica de formacions d'extrema dreta suposen una amenaça al reconeixement de la igualtat. L'activista de Chrysallis assegura que des de fa uns anys hi ha "un retrocés" social de fites que s'havien superat. Per exemple, actualment constaten atacs als menors trans en l'àmbit escolar.

stats