En una dècada el nombre de menors d'edat que han iniciat el trànsit de sexe s'ha multiplicat exponencialment a Catalunya. En aquest període, l'OMS ha eliminat la transsexualitat del catàleg de malalties mentals, el col·lectiu ha guanyat visibilitat i drets i han augmentat d'un a set els centres públics de referència de la xarxa Trànsit. De les 5.500 persones ateses, 1.920 són adolescents, nens i nenes, que han passat dels 12 del 2014 als 580 del 2021.

La nedadora Lia Thomas, estrella de l’equip de la Universitat de Pennsilvània, ha sigut notícia aquests últims mesos per la seva velocitat però també per la seva identitat de gènere. El 2019, quan competia a l’equip masculí, Thomas va començar el procés mèdic per al canvi de sexe, consistent en la ingesta d’estrògens i bloquejadors de testosterona. Tot i que els seus temps de natació són ara considerablement més lents, encara és una de les millors nedadores en diverses competicions femenines, fet que suscita diversos interrogants sobre el paper de la testosterona en el rendiment esportiu. N’hi ha que han demanat que li prohibeixin participar en les competicions oficials o que ho faci a part, però d’altres afirmen que no hi ha cap justificació per a l’exclusió de les esportistes transgènere com ella.

Un jove prim de gestos efeminats entra amb timidesa a la consulta del doctor. Vesteix pantalons i jaqueta negres, porta un gorro beix i una bufanda a joc del mateix color, i una mascareta a la cara per protegir-se del coronavirus. “Perdó, puc seure?”, pregunta amb un fil de veu, abans d’acomodar-se en una butaca amb els genolls junts i els peus lleugerament separats. Es treu la mascareta, esbossa un somriure i, amb les mans sobre la falda, fa posat d’esperar el dictamen mèdic.