Societat 27/04/2021

"És nen o nena? Serà el que vulgui ser"

Dues famílies que han decidit criar les seves criatures sense imposar-los un gènere expliquen la seva experiència

5 min
La Laura, nom fictici, i el seu marit Pere crien l'Aran sense marcar li el gènere
Dossier La revolució del gènere i el sexe Desplega
1
La revolució del gènere
2
De l'heteropatriarcat al gènere fluid: un glossari de la diversitat
3
"Soc una dona amb penis i soc feliç!": vides fora de la norma
4
L'autodeterminació de gènere tensiona la Moncloa
5
"És nen o nena? Serà el que vulgui ser"
6
Ni ella ni ell i (pràcticament) inexistents a la televisió
Editorial
Sexe? Qüestió de gènere
Marta Segarra
Per què dos sexes?
Albert Pla Nualart
¿Ens fa nosa el gènere?
Maria Rodríguez Mariné
Llenguatge “no sexista”? Demà m’afaitaràs!
Disponible en:

BarcelonaDes del moment que es fa públic l’embaràs, una de les preguntes més recurrents és si serà nen o nena. La Laura [nom fictici] i el seu marit, el Pere, ho resolien amb un: “És un bebè i serà el que vulgui ser”. La Carmen, que també prefereix no donar el seu nom real, i la seva parella acostumaven a respondre: “No ho sabem, ja ens ho dirà quan parli”.

Totes dues famílies han decidit criar les seves criatures sense assignar-los un gènere concret i han escollit noms neutres que, en tots dos casos, comencen per vocal, cosa que també els permet apostrofar l’article en català i no marcar el gènere.

La Laura i el Pere no volien “etiquetar” el seu nadó des del naixement i van començar pel nom -Aran- perquè així, en un futur, no hi hagués impediment per identificar-se amb qualsevol gènere. A l’Aran, que ara té dos anys, li parlen indistintament en masculí o femení. “Que valenta que ets” o “Que guapo que estàs” són frases que coexisteixen en el seu dia a dia. Posen a la seva disposició contes, joguines i roba diversa perquè pugui triar lliurement. D’aquesta manera volen evitar-li el pes dels estereotips. “Ara tot li va bé i li oferim dues opcions de tot. No li estem dient ets nen o ets nena, ja veurem com ell se sent. El que tenim clar és que no volem caure en estereotips de gènere i a casa tampoc en tenim”, diu la Laura.

La Carmen i la seva parella són mares d’una criatura de deu mesos a qui han decidit “no determinar el gènere segons la genitalitat” i no han revelat al seu entorn el sexe -la família tampoc ho sap- perquè consideren que això marcarà com la gent la tracti. “Sense gènere no es criarà perquè viu on viu i anirà agafant referents però més endavant decidirà si té gènere, si no en té o si flueix. El que volem és acompanyar en el seu desenvolupament més genuí” i “comprar-li temps” perquè pugui decidir amb llibertat, explica laCarmen.

Ella s’adreça a la seva criatura amb la i inclusiva: “li nostri filli”. Però també li surt de forma natural la e castellana –elle– que fan servir les persones no binàries. Admet que per l’entorn és més difícil usar un llenguatge inclusiu –“Crec que és una qüestió de vergonya el que frena el salt endavant de les propostes de llenguatge no binari”– i l’entorn usa indistintament masculí i femení. “I amb les famílies sí que hem tirat la tovallola perquè anar corregint tampoc és agradable ni naturalitzes la relació”, diu la Carmen, qui reconeix que aquest tipus de criança els ha generat tensions amb la família. La família de la Laura i el Pere sí que saben quin és el sexe biològic de l’Aran i així se li adrecen però també saben que li han de regalar joguines i roba neutra. “La gent té una obsessió constant pel sexe des de les primeres ecografies fins als regals i això és el primer que hauria de canviar, que no importés el sexe de la criatura que neix”, diu la Laura.

Problemes al registre

Tant la Carmen com la Laura constaten les traves i les dificultats per criar amb el gènere neutre en una societat travessada pel blau i el rosa. Per començar, al registre van haver d’inscriure les seves criatures amb el sexe de naixement, ja que a l’Estat no hi ha l’opció de registrar una persona amb gènere neutre, com sí que és possible a Alemanya, el Canadà o Austràlia, per exemple.

En el cas de la Carmen tampoc van poder inscriure el seu nadó com a fill de dues mares. Ella és una dona trans i la van fer figurar com a pare. En algunes visites mèdiques també han tingut problemes. “El sistema de salut necessita un pla de xoc en aquests temes”, observa la Carmen.

El camí que han triat no és fàcil i a vegades s’han sentit qüestionades. Però no conceben criar d’una altra manera: “Creiem que un món clarament marcat per un binarisme que separa per uns rols i que fixa com han de ser les persones en funció de la seva genitalitat no és gaire lliure”, diu la Carmen. Si bé no pretenen criar “en una bombolla” sí volen oferir als sus infants un ampli ventall de referents. “A mi, que em determinessin com a nen al néixer, no és que m’hagi anat gaire bé a la vida, així que provarem de fer-ho d’una altra manera”, argumenta la Carmen.

L'arribada a l'escola

Saben que a l’escola es trobaran amb més dificultats -“Som conscients que allà el pes de la societat serà molt més marcat”- però el temps que hagin pogut criar així “ja haurà sigut bo”. “No serà una derrota que digui que és del gènere assignat als genitals, el que farem és aportar-li referents que li permetin desenvolupar-se. Aquesta és una aposta perquè la persona tingui la màxima llibertat possible”, assenyala la Carmen. Tampoc creuen en visions catastrofistes:“Ja ho anirem trobant”.

Cada cop més escoles inclouen la diversitat de gènere i una educació lliure d’estereotips i confien que aquesta realitat avançarà. “Desitjo que cada cop més gent surti d’aquests patrons tan rígids masculí/femení”, diu la Carmen, qui considera que criar així també és una manera d’erradicar les violències associades al gènere. La Laura i el Pere no dubten a repetir el procés si tenen més criatures: “Estem molt contents de la decisió que vam prendre”.

Dues visions

L'activista trans Teo Pardo opina que amb l’intent de fer que el gènere no sigui important acabem generant l’efecte contrari i donant-li encara més importància, “perquè l’esforç que s’ha de fer per amagar el sexe d’una criatura acaba fent que la criança giri al voltant seu”. Per això defensa, més aviat, fer que “no sigui important”. Creu que l’estratègia passa per replantejar-nos “com expliquem els contes, quines expectatives posem en les nostres criatures, quins jocs afavorim o com els generem referents per no reproduir estereotips ”. Rosa Almirall, directora de Trànsit, el servei de salut de l'ICS per a persones trans, confia que les persones que han sigut educades en el gènere neutre seran més “crítiques amb el gènere i els serà més fàcil expressar-se si tenen una diversitat o l’espectre de preferències s’ampliarà, i això per si sol ja és bo, encara que posteriorment es defineixin com a binaris”. Però constata que en la societat actual és molt difícil créixer amb un gènere neutre “perquè sempre xocaràs amb l’entorn”; en el moment que una criatura “se socialitza, li arriben permanentment missatges d’aquesta societat, que no és de gènere neutre”.

Dossier La revolució del gènere i el sexe
Vés a l’ÍNDEX
stats