24/04/2021

Sexe? Qüestió de gènere

2 min
Dossier La revolució del gènere i el sexe Desplega
1
La revolució del gènere
2
De l'heteropatriarcat al gènere fluid: un glossari de la diversitat
3
"Soc una dona amb penis i soc feliç!": vides fora de la norma
4
L'autodeterminació de gènere tensiona la Moncloa
5
"És nen o nena? Serà el que vulgui ser"
6
Ni ella ni ell i (pràcticament) inexistents a la televisió
Editorial
Sexe? Qüestió de gènere
Marta Segarra
Per què dos sexes?
Albert Pla Nualart
¿Ens fa nosa el gènere?
Maria Rodríguez Mariné
Llenguatge “no sexista”? Demà m’afaitaràs!

El problema ja no és el sexe. Ara la qüestió és el gènere. Per fortuna, la nostra societat ha avançat molt en respecte cap a les opcions sexuals de cadascú: en especial entre els joves, es va normalitzant la llibertat individual de gaudir del sexe sense les cotilles i tabús morals d’altres èpoques en què el catolicisme marcava la pauta fèrriament. El sexe només era per procrear, només dins del matrimoni i per descomptat només heterosexual. Tot i les reminiscències, tot això ja comença a ser història.

El debat avui dia se situa en un altre pla, el del gènere, és a dir, com un se sent més enllà del seu sexe biològic, quina és la seva identitat autopercebuda. El binarisme home/dona està en qüestió: hi ha persones que no s’identifiquen amb cap de les dues categories tradicionals i majoritàries. Més enllà de la desigualtat de gènere que des de fa dècades combat el feminisme, i que, tot i els avenços, continua vigent en molts àmbits de la vida laboral i familiar, ha sorgit amb força la necessitat del gènere no binari, també dit neutre: una tercera categoria que al seu torn inclou un ampli ventall de possibilitats i matisos. Perquè una cosa és l’orientació sexual i una altra la identitat de gènere, és a dir, una cosa és com et sents i l’altra què et desperta desig. Si partim del respecte cap a les decisions que afecten el cos de cadascú, caldrà donar carta de normalitat a les diferents expressions que s’obren pas i que sovint trenquen els esquemes que a molta gent li donaven seguretat, però que no van contra ningú. La vivència del sexe i la identitat no pot ser reduïda a una transgressió ni vista en cap cas com una agressió, sinó com un acte natural i lliure d’afirmació personal en un món globalitzat i en canvi permanent.

Dit això, tampoc cal sacralitzar i identificar els nous gèneres i identitats com la panacea de l’autorealització. L’important és el dret a escollir, ni més ni menys. La biologia continuarà existint i tenint un gran pes. Però l’aproximació cultural o social que hi tinguem serà més oberta. Ara bé, per fer possible aquesta obertura mental serà clau la manera com ho integrem tant en l’educació (a casa i a l’escola) com en la legalitat, la medicina o la llengua. En cap d’aquests quatre àmbits no és una qüestió òbvia ni fàcil, tal com s’està veient, per exemple, amb la dita llei trans, que vol donar carta oficial a l’autodeterminació de gènere: ¿ha d’estar lligada al sexe biològic o n’hi ha prou amb la voluntat i autopercepció de la pròpia persona? A remolc de la divisió dins del mateix feminisme, PSOE i Unides Podem no es posen d’acord. Però el mer fet que s’estigui legislant sobre el tema ja és un pas endavant. Caldrà fer-ne molts més, i fer-los des del màxim consens social possible.

Dossier La revolució del gènere i el sexe
Vés a l’ÍNDEX
stats