Joan Carles era un sant a l’altar de la transició i el bipartidisme, i com que aquesta història sosté el sistema, és molt probable que no hagi de viure la mort social que li podria correspondre en una societat democràtica.

Que l'estat espanyol és un estat de dret resulta difícilment discutible. Les publicacions internacionals més reconegudes situen Espanya en un lloc destacat dins el rànquing de països amb un sistema democràtic. I de manera consistent i continuada des de fa unes quantes dècades. Negar a Espanya la condició d'estat de dret no té credibilitat.

Arriben els primers turistes alemanys a les Illes i la rebuda, aparentment, és esperpèntica, però hi ha qui troba l’anècdota esperançadora. La roda tornarà a girar, les boques es podran alimentar i les necessitats de cadascú són tan diferents que no val una sola mirada per a tothom. Els turistes alemanys poden ser valents o imprudents però legals de dalt a baix. Les segones residències començaran a estar ocupades i molts hotels continuaran buits. Les desigualtats s’exposen a la claror del dia i a l’aigua de mar netíssima sota un para-sol anomenat prova pilot. Si fos una pel·lícula austríaca seria més inquietant que la benvinguda a un aeroport buit. Així va desfilant el desconfinament, massa ràpid per al meu gust, massa lent per a tantes ànimes hiperactives. Això no es pot triar. Tampoc escollim prendre diàriament aquest còctel que ens omple l’estómac amb una barreja de desconcert general i de la proximitat necessària per reprendre el dictat on l’havíem deixat.

després del degoteig en les darreres setmanes d’acusacions escandaloses sobre regals milionaris i comissions il·legals pagats a Joan Carles de Borbó pel rei de l’Aràbia Saudita i dipositats en fundacions en paradisos fiscals de Panamà i de Liechtenstein –d'una de les quals el rei en exercici, Felip VI, podria ser-ne fins i tot un dels beneficiaris–, i de les possibles donacions fraudulentes que l’exmonarca hauria fet a la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein –a la qual, segons ella denuncia, també hauria amenaçat i extorsionat, fins i tot potser utilitzant agents del CNI–, finalment diumenge el rei Felip VI va prendre una decisió dràstica i molt eloqüent: retirar l’assignació econòmica que el rei emèrit rebia de l'Estat i renunciar a tota possible herència que ell pugui rebre del seu pare. Ara bé, els fets de què s’acusa Joan Carles, que la decisió de Felip sembla implícitament admetre, són gravíssims i exigeixen que l’exmonarca assumeixi diverses responsabilitats ulteriors. La cosa no pot acabar aquí.