Política 04/03/2020

Joan Carles I hauria rebut 100 milions de dòlars en comissions pel contracte del TGV a la Meca

Els diners, procedents de la monarquia saudita, van ser ingressats en un compte a Ginebra el 2008

Marc Toro
4 min
Joan Carles I , juntament amb el torero valencià Enrique Ponce, la setmana passada a Las Ventas

BarcelonaLes informacions als mitjans estatals i estrangers sobre la suposada corrupció de Joan Carles I no s'aturen i estan posant contra les cordes el rei emèrit, retirat de la vida pública des del juny de l'any passat. Els últims detalls els ha revelat aquest dimecres el diari suís Tribune de Genève, segons el qual el pare de Felip VI hauria rebut 100 milions de dòlars en comissions pel contracte del TGV entre Medina i la Meca. Els diners, un "regal" del rei Abdul·lah de l'Aràbia Saudita, van aparèixer en un compte corrent al banc suís Mirabaud a nom de la fundació panamenca Lucum, de la qual Joan Carles I era l'únic beneficiari.

El fiscal suís que encapçala la investigació, Yves Bertossa, considera que els 100 milions corresponen a la comissió pel tren d'alta velocitat que –segons l'amiga del rei emèrit, Corinna zu Sayn-Wittgenstein– hauria rebut Joan Carles I després que, a última hora, hi hagués una rebaixa del 30% del pressupost. L'empresària alemanya va parlar d'aquesta comissió a les gravacions que es van publicar el 2018 en diversos mitjans espanyols i que van ser l'origen de la investigació a l'Audiència Nacional i al ministeri públic suís primer i de la Fiscalia Anticorrupció després. Les dues últimes continuen actives, mentre que la causa a l'Audiència Nacional es va arxivar al·legant que no hi havia "indicis racionals de delictes" i que, encara que es provessin els fets, s'haurien produït quan el rei era "inviolable".

Segons el diari suís, el rei va retirar diners saudites del compte a Ginebra durant uns anys fins que el 2012 va donar una part del que quedava –uns 65 milions– a Corinna, que els va ingressar a la filial d'un altre banc suís a les illes Bahames. Els seus advocats neguen que els milions formessin part de cap comissió. "El 2012 la nostra clienta va rebre un regal no sol·licitat per part del rei emèrit, que el va considerar com una mena de donació per a ella i el seu fill, per qui tenia afecte", defensen. L'administrador de la fortuna del rei espanyol, al seu torn, manté que els milions rebuts per la fundació Lucum eren un regal al monarca del rei Abdul·lah, mort el gener del 2015.

Sigui com sigui, els moviments entre comptes estan sent investigats per les autoritats helvètiques com a "sospitosos de blanqueig de capitals". Segons informava aquest dilluns El Confidencial, el fiscal Bertossa fins i tot va viatjar l'estiu passat a Espanya i es va entrevistar amb el jutge instructor de la investigació del cas de les gravacions a l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón. El seu objectiu, segons el digital, era aconseguir els àudios de Corinna, en els quals l'empresària explicava a l'excomissari José Manuel Villarejo que el rei emèrit la va fer servir com a testaferro per amagar patrimoni a l'estranger. García-Castellón va remetre Bertossa a la Fiscalia Anticorrupció, que investiga el cas de les presumptes comissions pel tren d'alta velocitat. A hores d'ara la investigació no ha arribat a cap jutge, ni tampoc les gravacions al fiscal suís.

Comissions per la venda del Banco Zaragozano

Les converses de Corinna no només serien claus per a aquest cas. També podrien esquitxar Joan Carles I per la venda del Banco Zaragozano al britànic Barclays l'any 2003, informa Quim Aranda. Documents obtinguts pel Sunday Telegraph mostraven fa uns dies que el cosí del rei emèrit, Álvaro de Orleans-Borbón es va embutxacar 46 milions d'euros en concepte de comissió com a intermediari per facilitar la ruïnosa operació –Barclays va acabar abandonant Espanya el 2014 després de perdre uns 4.000 milions d'euros.

La nova informació obtinguda pel diari suggereix que De Orleans-Borbón, també investigat pel fiscal suís, tenia un fons d'inversions per manegar els beneficis rebuts per les tasques d'intermediació entre els accionistes de les dues entitats. Amb tot, a la pàgina web de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) –en què els tràmits d'aquesta mena s'haurien de publicar perquè Zaragozano cotitzava en borsa– no apareix cap referència a l'operació.

I on encaixaria aquí Joan Carles I? Segons admetia Corinna a les polèmiques gravacions, el monarca també tenia comptes bancaris a Suïssa a nom del seu cosí. "No soc testaferro de ningú. Soc l'únic amo de les meves propietats", es defensava dilluns De Orleans-Borbón en una entrevista a El País, en què negava la majoria de les informacions del Sunday Telegraph i també les gravacions: "Li vaig preguntar [al rei emèrit] «Tens idea d'on surt tot això?». Em va respondre que no".

stats