Arriba final d'any i el govern britànic passa comptes. En un exercici de transparència, el ministeri de Cultura, Mitjans i Esport ha fet públiques les despeses del 2023. Per al Regne Unit, aquell no va ser un any qualsevol. Després de 63 anys de regnat d'Elisabet II, el seu fill Carles li va prendre el relleu el dia el 6 de maig del 2023, en una cerimònia de la qual fins aquest dijous no se sabia el cost. La coronació de Carles III va costar als contribuents 72 milions de lliures (86,22 milions d'euros), segons les xifres oficials. Aquesta despesa pública, a més, ha estat desglossada: 21,7 milions de lliures en seguretat i 50,3 milions de lliures en els altres costos acumulats del departament. Rishi Sunak, el cap del govern britànic en el moment de la coronació de Carles III, ha defensat que la inversió va permetre "celebrar amb èxit el cap de setmana central de la coronació de Sa Majestat el rei Carles III, que va ser gaudida per molts milions de persones tant al Regne Unit com a tot el món".

Austeritat, Brexit, xenofòbia i populisme poden definir el període que tot just acaba de tancar el Regne Unit amb les eleccions generals celebrades aquest dijous. Entre el 6 de maig del 2010 i el 4 de juliol del 2024, època d'omnipotència conservadora a Downing Street –els primers cinc anys en coalició amb els liberaldemòcrates–, cinc premiers han entrat entre aplaudiments per la porta del número 10 i cinc n'han sortit per la mateixa gatera que acostuma a fer servir Larry, el famós gat de la residència, disposat a enfrontar-se a ratolins i guineus amb la imparcialitat i eficàcia del millor funcionari del país.

Canvi de cicle polític al Regne Unit després de catorze anys de governs conservadors. El Partit Laborista de Keir Starmer ha aconseguit una victòria rotunda en les eleccions generals d'aquest dijous. Quan encara falta saber els resultats de dos districtes, el laborisme obté 412 escons, que superen àmpliament el llindar de la majoria absoluta, que se situa en 326. El partit que des de la primavera del 2020 comanda Starmer ha donat així un tomb espectacular a les xifres de les últimes eleccions, celebrades el 2019 (202 diputats), en el pic de popularitat de Boris Johnson.

Quan falten poc menys de quaranta-vuit hores perquè els col·legis electorals s'obrin al Regne Unit, hi ha una incògnita que sembla resolta, si es té en compte la tendència de les enquestes, que és coherent amb els resultats de les eleccions municipals del 2 de maig: el laborisme que encapçala Keir Starmer guanyarà els comicis. Superada aquesta primera casella, l'interrogant de la segona és conèixer la magnitud del triomf, que serà proporcional a la de la catàstrofe que prediuen els sondejos per als conservadors. Sunak ha insistit aquest dimarts que no ha tirat la tovallola. Però tant la seva estratègia –fer campanya bàsicament en districtes on s'apunta una majoria tory per endur-se l'escó– com les seves paraules –diu que cal "evitar una supermajoria" laborista– suggereixen tot el contrari.

Seriositat. Europa continua pendent de les urnes; de la reacció d’uns electors desbordats per una realitat que els fa sentir insegurs i d’uns governs incapaços de gestionar-la. Brussel·les mira estràbicament cap a Londres i París. A banda i banda del canal de la Mànega hi ha dos processos electorals en marxa cap a destinacions oposades.

En plena pugna per a les eleccions del 4 de juliol, el Partit Conservador britànic s'ha quedat sense director de campanya. El responsable, Tony Lee, ha resultat esquitxat per un potencial escàndol que afecta directament el primer ministre, Rishi Sunak, ja que qüestiona la seva determinació a l'hora de combatre la corrupció. Oficialment, Lee s'ha pres una "excedència" mentre no s'aclareixen els fets. A Rishi Sunak, i a tot el Partit Conservador, la campanya se li està fent eterna. I encara falten tretze dies per a la jornada electoral.

El passat sempre torna, però a les eleccions generals del Regne Unit no es ballen tangos, sinó que el ball és de bastons. I qui ha irromput en la cursa per donar-ne a tort i a dret és un vell conegut de la política britànica i europea, el racista i ultra Nigel Farage, l'home que amb la seva retòrica populista, euroescèptica i trumpista avant la lettre va escorar el Partit Conservador fins al punt de forçar el referèndum del Brexit. Farage concorrerà per vuitena vegada a un seient a la Cambra dels Comuns. I en aquesta ocasió potser té més possibilitats que mai d'aconseguir l'escó. Si més no, en l'acte de llançament de la seva candidatura, aquest migdia a Clacton-on-sea, ha congregat centenars de devots que prenen la seva paraula com la d'un nou messies.

Ningú no ha perdut el temps. La campanya electoral del Regne Unit ja estava en marxa aquest dijous, hores després que Rishi Sunak anunciés dimecres a la tarda l'avançament dels comicis. El premier acusava el líder laborista, Keir Starmer, de no tenir un pla de futur per al país mentre assegurava, en canvi, que ell sí que en té. Starmer, al seu torn, deia que ha arribat l'hora del "canvi" i d'acabar amb el "caos" de catorze anys de desgovern.

Després d'un matí ple d'especulacions i tota mena de rumors bullint a les xarxes socials i als passadissos del Palau de Westminster, amb cancel·lacions de viatges a l'estranger d'almenys dos ministres, i un cop celebrada la preceptiva reunió del govern a primera hora d'aquesta tarda de dimecres, el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, ha comunicat als britànics l'avançament de les eleccions generals per al dijous 4 de juliol. La notícia ha agafat per sorpresa no només tota l'oposició sinó molts diputats conservadors, i aquest vespre un nombre considerable està mostrant el seu desacord amb la data triada. En qualsevol cas, ja és massa tard per a lamentacions. El Parlament es dissoldrà el 30 de maig.

Les veus dels alcaldes electes d'algunes de les ciutats i regions més importants del Regne Unit –Londres, Liverpool, Manchester i Birmingham-West Midlands, entre d'altres– s'han unit aquest dissabte a la del líder del Partit Laborista britànic, Keir Starmer, per exigir al primer ministre, Rishi Sunak, la convocatòria immediata d'eleccions generals.

Els conservadors britànics continuen en caiguda lliure en el seu camí de sortida de Downing Street després de 14 anys de govern. Aquest divendres a la tarda ha començat a emergir una uniforme tendència a la baixa amb els resultats, encara provisionals, de les eleccions celebrades dijous a Anglaterra, tant per als consells municipals com en algunes alcaldies simbòlicament claus: entre altres, Londres, Manchester, Liverpool o Birmingham-West Midlands.

A les 07.00 h, hora local del Regne Unit, s'han obert aquest dijous els col·legis electorals a Anglaterra, on tenen lloc les eleccions municipals a 107 dels 317 ajuntaments del país: en joc hi ha més de 2.600 regidories. A més, s'escullen també 11 alcaldies, entre les més destacades la de Londres, inclosa l'assemblea de govern de la ciutat. Sadiq Khan aspira a renovar el càrrec, que en el seu cas seria per a un històric tercer mandat.

Picabaralla diplomàtica entre Dublín i Londres a propòsit de la llei de deportació de migrants a Ruanda, aprovada la setmana passada pel Parlament britànic. El govern de la república acusa Downing Street que la nova legislació ha disparat el nombre de refugiats que arriben a Irlanda i, en conseqüència, pretén retornar-los al Regne Unit.

Victòria simbòlica del primer ministre britànic, Rishi Sunak. Després de cinc mesos de picabaralles entre la Cambra dels Comuns i la Casa dels Lords, el Parlament britànic ha aprovat finalment, en les primeres hores de la matinada de dimarts, la polèmica legislació per deportar a Ruanda els sol·licitants d'asil que hagin entrat al Regne Unit sense documentació. Sunak espera que la iniciativa, que preveu que s'iniciï en deu o dotze setmanes, segons va declarar el mateix premier, capgiri la catastròfica tendència de les enquestes de cara a les eleccions generals, que tindran lloc amb tota probabilitat després de l'estiu, i que fins ara el situen més de vint punts per sota dels laboristes.

Divendres passat, quan els pubs de tot el Regne Unit estaven plens de gent que acabava la jornada laboral i que ja només pensava en les pintes de cervesa que tenia al davant, el primer ministre britànic, Rishi Sunak, va irrompre a les pantalles de televisió amb una compareixença tan extraordinària com alarmista. Amb to i posat d'estadista que en uns mesos s'enfrontarà a una dificilíssima campanya electoral, ja que té totes les enquestes en contra, Sunak va advertir sobre la radicalització de la vida política britànica, "que ha fet de la mateixa democràcia un objectiu", d'acord amb les seves paraules.

Setmana molt difícil per al primer ministre britànic. Rishi Sunak ha entomat aquest divendres al matí una doble molt mala notícia, que s'ha d'afegir a les dues també dolentes que va collir entre dimecres i dijous, quan va saber, respectivament, que la inflació continuava estancada en el 4% i que el país havia entrat en recessió en els darrers sis mesos de l'any passat.

Segona mala notícia per segon dia consecutiu per al primer ministre britànic, Rishi Sunak. Si aquest dimecres les dades sobre inflació restaven en els mateixos nivells que el mes anterior, el 4%, aquest dijous les relatives al creixement, tot just publicades, han mostrat una caiguda del producte interior brut (PIB) del 0,3% en el darrer trimestre del 2023. Si s'hi afegeixen les xifres dels tres anteriors mesos, la conclusió és que el Regne Unit va entrar en una moderada recessió durant la segona meitat de l'any passat. En l'exercici total, però, els indicadors presenten un 0,1% d'augment, cosa que a la pràctica es pot considerar una línia totalment plana.

Nou dies després que els nord-americans decideixin qui serà el nou president dels Estats Units –una molt probable tria entre Donald Trump i Joe Biden, en un remake de la campanya del 2020–, el dijous 14 de novembre els britànics aniran també a les urnes per decidir si continuen donant suport al Partit Conservador, que lidera Rishi Sunak, o bé si fan fora de Downing Street els tories, després del que aleshores ja seran més de catorze anys al poder, i atorguen la seva confiança al Partit Laborista del més que moderat Keir Starmer.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha pressionat aquest dijous la Cambra dels Lords perquè aprovi en temps rècord la coneguda com la llei de Ruanda, que hauria de permetre la deportació a la república centreafricana dels sol·licitants d'asil que haguessin entrat sense papers al Regne Unit. Amb un cartell davant del faristol des del qual s'ha adreçat als mitjans de comunicació que deia "Stop the bots" ("Atureu les pasteres", en relació amb les que arriben a través del canal de la Mànega), Sunak ha comparegut a Downing Street l'endemà que la Cambra dels Comuns completés el procés de revisió de la llei.

Simon Kuper (Kampala, Uganda, 1969), periodista del Financial Times i autor de nombrosos llibres, acaba de publicar Amigocracia. Cómo una pequeña casta de tories de Oxford se apoderó del Reino Unido (Capitán Swing), una divertida i molt crítica explicació de les arrels del fracàs polític i la inestabilitat viscuda al país des del referèndum del Brexit fins ara. Segons Kuper, Oxford i la xarxa clientelar de contactes que facilita, especialment si abans també s'ha estudiat a Eton, és garantia de triomf a la política de les illes. Encara que després sigui tot el país que hagi de pagar el preu de la frivolitat d'una colla de nens de casa bona que, en el fons, només volien passar-s'ho bé i no estudiar gaire. Almenys en la majoria dels casos: Johnson, Cameron, Jacob Rees-Mogg, noms molt presents a la Cambra dels Comuns els últims anys.