El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha decretat presó provisional sense fiança per a dues dones espanyoles casades amb presumptes jihadistes de l'Estat Islàmic. Es tracta de Iolanda Martínez (37) i Luna Fernández (34), que van arribar a Espanya dilluns a la mitjanit amb 13 menors a càrrec després de ser repatriades d'un camp de presoners de Síria. Contra elles hi havia una ordre internacional de cerca i captura per presumpte delicte de terrorisme. Totes dues van viatjar a Síria amb els seus marits l'any 2014 i la Fiscalia defensa que hi ha prou indicis per pensar que allà van passar a formar part del Daeix (acrònim d'Estat Islàmic), tal com ja en formaven part les seves parelles. Segons el fiscal, durant aquell temps Iolanda Martínez i Luna Fernández van ser utilitzades per l'Estat Islàmic per satisfer els homes que lluitaven i educar els fills en els dogmes del grup terrorista.

Amb el record encara calent de la tragèdia de Melilla, amb una vintena de morts en l'intent de saltar la tanca, la justícia ha tornat a estirar les orelles avui a Espanya per la repatriació de 20 menors des de Ceuta cap al Marroc l'agost de l'any passat. El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) ha avalat que l'Estat va vulnerar els drets d'aquests menors i ha desestimat un dels dos recursos d'apel·lació interposats per la Delegació del govern espanyol a Ceuta i pel govern de la ciutat autònoma davant de dues sentències dictades al febrer pel jutjat contenciós administratiu número 1 de Ceuta.

La Fiscalia General de l'Estat ha obert una investigació per conèixer com s'estan repatriant 800 menors des de Ceuta al Marroc, una acció que ha enfrontat els dos socis del govern espanyol, PSOE i Unides Podem. També ha provocat la fugida de mig centenar de menors d'edat del pavelló on estaven allotjats. Ni la Fiscalia de l'Estat ni la de Ceuta coneixen el pla de repatriació d'Espanya i el Marroc, segons han informat a Efe fonts judicials, que han dit que l'única comunicació oficial que han rebut és molt genèrica i en cap moment xifra el nombre de menors que repatriaran ni tampoc quan es començaria a fer.

La Policia Nacional ha activat aquest divendres a primera hora de la tarda una operació per tornar al Marroc els prop de 800 menors d'aquest país que van entrar tots sols a Ceuta a mitjans de maig. El dispositiu ha començat amb el trasllat, en grups de 15, dels 234 adolescents que s'estaven al poliesportiu de Santa Amelia, segons han confirmat fonts policials a Europa Press i de l'organització No Name Kitchen (Ceuta) a l'ARA. L'operació de repatriació no inclourà els menors considerats vulnerables, segons indiquen les mateixes fonts.

A Jordi Jardí feia anys que dos amics colombians nacionalitzats espanyols el convidaven a acompanyar-los en unes vacances a Colòmbia. Sempre els deia que l’any següent. Fins al 2020, i el 27 de febrer aterraven al país llatinoamericà en principi per a una estada fins al 10 d’abril. Encara hi són. Colòmbia va ser un dels primers països de la regió a respondre a l’esclat del coronavirus: va tancar totes les fronteres i el trànsit aeri. El govern d’Iván Duque ha establert una estricta quarantena des del 24 de març que estarà vigent fins a l’últim dia de juny, mentre que l’estat d’emergència sanitària s’estira fins al 31 d’agost, quan s’espera que es reiniciïn els vols internacionals.

Tres veïns de Reus i una dona boliviana resident a Espanya que anaven a ser repatriats des de Bolívia aquest dissabte han mort en estavellar-se l'avioneta militar en què viatjaven a la regió amazònica de Beni, en aquest país sud-americà. Fonts consultades per l'ACN han confirmat la procedència dels tres ciutadans catalans, que eren família: Francisco José Gallegos Gonzáles, Yandira Oliverra Velarde i Deliz Salvatierra Velarde. Tots quatre estaven bloquejats a Bolívia des de feia setmanes sense poder tornar a causa de la crisi del coronavirus, ja que aquest país ha tancat el seu espai aeri. A l’accident també han perdut la vida els dos tripulants de l’aeronau.

La Unió Europea està veient com es tanquen fronteres dins i fora del seu abast amb totes les conseqüències que això comporta en un món globalitzat. Un dels principals maldecaps de Brussel·les és garantir que es mantingui el flux de mercaderies perquè no hi hagi problemes d'abastiment. Però també hi ha un impacte directe sobre les persones. La Comissió Europea es va oferir des d'un primer moment a cofinançar la repatriació d'europeus quan va esclatar el brot a la Xina, però ara es troba amb la necessitat de repatriar milers d'europeus escampats pel món dins una UE que també es blinda. Brussel·les admet que el càlcul és extremadament complex, però la primera estimació eleva fins a uns 80.000 els ciutadans europeus que estan pendents de ser repatriats.