Als anys 80, diu l’editora Montse Ayats, les discoteques eren l’espai de socialització per excel·lència. “Eren espais plens de fum i música i festa i amistat”, recorda. A la discoteca més famosa de Torelló va ser on va conèixer el Jaume Simón Font. Aleshores tenia 16 anys i, quan el va veure, li va semblar que era algú definitivament modern. “Jo era d’un poble molt petit, Vidrà, i el recordo vestit amb una texana negra i parlant de Barcelona. Em va semblar algú molt cosmopolita”. A partir d’aleshores es van anar trobant per Torelló diversos cops. Ell feia de llauner i anava fent reparacions aquí i allà. A poc a poc, es van anar apropant. “A mi em va agradar des del principi, sé que ara dir això ja no es porta. Però és cert, va ser un flaix. Després amb el temps et vas coneixent i vas descobrint què és el que t’havia atret d’aquella persona, i què és el que ha fet que estigueu tants anys junts”, reflexiona Ayats. 

"Si baixés un marcià, no entendria què passa el dia de Sant Jordi, però un economista encara ho entendria menys", diu Xavier Vidal, llibreter de la No Llegiu. El moviment que implica és d’unes dimensions descomunals: amb motiu de la diada, el sector factura uns 22,5 milions, que per a les llibreries pot representar entre un 5% i un 20% de la facturació de tot l'any (el Gremi de Llibreters calcula de mediana un 6%). I el gran protagonista de la festa és el llibre en català. Si durant l'any els llibres que es venen a Catalunya són al voltant del 30% en català i el 65% en castellà (segons l'informe Hàbits de lectura i compra de llibres 2022), per Sant Jordi es capgira la balança i el català supera el 50% de les vendes (segons el Gremi de Llibreters). Per què passa aquest fenomen? ¿Es pot estirar a la resta de l'any? ¿El 50% de vendes en català pot ser una aspiració sectorial?

 “Moltes gràcies, professor”. Així és com acabava, dilluns passat a Catalunya Ràdio, l’entrevista que vam fer, amb la Laura Rosel, a Sebastià Serrano. També són les paraules que li va adreçar un noi, de tercer d’ESO, ja fora de l’estudi. No va ser l’únic: de seguida, el professor es va veure envoltat de joves que el volien saludar.

Set de cada deu catalans llegeixen un llibre per trimestre i, d'aquests, un de cada tres ho fa en català. El Pla Nacional del Llibre i la Lectura, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes i impulsat per la Generalitat de Catalunya, pretén incidir en els hàbits de lectura de la població, i es desenvoluparà, com a mínim, fins al 2030. Els 46 membres del consell assessor treballaran durant els mesos vinents per aprovar les accions concretes que caldrà dur a terme en àmbits com l'escola, la creació literària, les biblioteques i la promoció. En parlem amb la seva responsable, Montse Ayats (Ciuret, 1968), que ha estat editora a Eumo, ha dirigit la Setmana del Llibre en Català i ha presidit l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.

Un de cada tres llibres venuts a Catalunya durant la primera meitat del 2021 ha estat en català. La xifra és insòlitament bona, tot i que en diades assenyalades com Sant Jordi –en què es factura més del 10% de tot l’any–, la proporció s’arriba a igualar o fins i tot es decanta lleugerament a favor del català.

"Fins al començament de l'estiu la perspectiva era magra: des de llavors ha millorat molt. La gent ha tornat a les llibreries amb moltes ganes. Et fan saber que els agrada triar i remenar. T'expliquen què han llegit i busquen més recomanacions. Ara que s'acosten les festes de Nadal, l'afluència de clients torna a ser notable: com que no es pot viatjar gaire lluny, els llibres són una bona opció, ja sigui com a regal o per a consum propi". Aquesta és la crònica que fa Marta Ramoneda, llibretera de La Central, d'aquest any 2020: les seves valoracions haurien sigut molt diferents en ple confinament domiciliari, en què la venda de llibres es va arribar a desplomar més d'un 60%. Aconseguiran tancar l'exercici amb pèrdues d'entre l'1% i el 2% a La Central del carrer Mallorca de Barcelona i d'entre el 8% i el 10% al local del Raval, xifres molt més positives que les prediccions de la primera meitat d'any.

L’inici del confinament el mes de març passat va obligar a tancar les llibreries i, poc després, a cancel·lar Sant Jordi. Feia trontollar també grans cites en el calendari editorial del sector com la Setmana, la fira més important del llibre en català, en un principi prevista per al setembre a l’avinguda de la Catedral, emplaçament que l’ha acollit des del 2012.

La decisió de la Cambra del Llibre d'ajornar el Sant Jordi ha sigut inevitable, però ha generat "un problema important": el volum que el sector editorial factura durant els mesos de març i abril ronda el "25% del total anual". Així començava la xerrada de Montse Ayats d'aquest divendres a la tarda a l'Instagram de la Llibreria Ona, que tenia previst obrir nou local al carrer Pau Claris de Barcelona aquest mes d'abril, poc abans del Dia del Llibre, i que mitiga els efectes de l'absència real amb la presència virtual a les xarxes a través d'actes com la conversa entre Ayats, editora d'Eumo i presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, i la nova cap de comunicació d'Ona, Sílvia Sanjosé.