Un cop formalitzats els primers nomenaments al govern de la Generalitat, de mica en mica es va farcint l'organigrama de l'executiu i les seves delegacions territorials. Tot i que encara no hi ha nomenaments oficials, Esquerra i JxCat ja tenen decidits alguns dels noms que representaran el Govern al territori. En el cas de Junts, segons fonts consultades per l'ARA, Toni Morral, exdiputat i exalcalde de Cerdanyola del Vallès, serà el delegat de la Generalitat a Barcelona, mentre que l'exconseller d'Exteriors Bernat Solé serà el representant de l'executiu a Lleida, segons ha avançat El Segre i ha confirmat aquest diari.

L'escenari epidemiològic del 14 de febrer serà millor del que preveia el Govern. Salut ha informat aquest divendres que calcula que diumenge hi hagi unes 96.000 en quarantena, entre positius de covid i contactes, en comptes de les 130.000 persones confinades previstes inicialment (el Síndic de Greuges parlava d'un màxim de 200.000). Tot i això, el secretari de Salut, Marc Ramentol, ha fet una crida a la precaució perquè el sistema sanitari es manté en alerta per l'efecte que pugui tenir la variant britànica. Tot i la millora de la situació, Ramentol s'ha mostrat crític amb el fet que les persones positives vagin físicament a votar. "Com a sanitari recomano no trencar quarantenes", ha dit, tot i admetre que caldria "pensar-hi una mica més" perquè això implicaria vulnerar el dret de vot. "Tinc 38 anys i no he vist mai unes eleccions en què es digui a 90.000 persones que no poden votar", ha afirmat. La xifra de contagiats i confinats és més bona de la prevista, però l'ocupació dels llits d'UCI continua sent alarmant, perquè es pronostica que n'hi hagi 650 aquest cap de setmana.

Els arguments de la Generalitat no han convençut el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha decidit mantenir les eleccions el 14 de febrer. Ara és el Govern qui ha de decidir si accepta la sentència –que li serà notificada dilluns– o si la recorre al Tribunal Suprem. Aquest divendres el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, responsable directe del dispositiu electoral, ha garantit que el Govern "en cap cas" afegirà "incertesa" a la data electoral. No ha aclarit, però, si valoren l'opció de presentar recurs al Suprem, una opció que precisament contribuiria a qüestionar la data, especialment en cas que la Generalitat sol·licités mesures cautelars. La decisió es prendrà després d'haver llegit el raonament dels jutges. "Es confirma el despropòsit judicial davant l’evidència d’una situació epidemiològica molt complexa", s'ha limitat a assenyalar Solé.

RIDÍCUL. La situació epidemiològica a Catalunya –amb totes les seves derivades: assistencial, escolar, socioeconòmica– no és pitjor, i fins i tot en alguns aspectes és millor, que al conjunt d’Espanya. Però no importa el que faci el govern català, ni els ajuntaments, perquè s’ha instal·lat el frame que aquest país nostre és ingovernable i no es mereix ni la misèria d’autonomia que té. Només cal parar l’orella i escoltar la gent d’ordre, amb el suport coral d’opinadors d’aquells que citen Tarradellas cada dia: “En política es pot fer tot menys el ridícul”. Una cita que en el cas espanyol és tristament certa: l’episodi de la pancarta de Quim Torra, per a alguns, és més escandalós que el fet que la Junta Electoral el destituís, passant-se per l’entrecuix el vot dels catalans. Per a certa Catalunya el ridícul no es pot suportar, però el segrest de la democràcia és tolerable. Així ens van les coses. 

La judicialització de la política implica el trasllat als tribunals del debat públic, cosa que també significa un desplaçament del poder. En els últims anys aquesta tendència s’ha fet evident en la política catalana. La justícia ha marcat enormement el debat públic, tant pel que fa al Procés com des de l’arribada de la pandèmia, que va obrir nous interrogants sobre els límits que un estat pot imposar als seus ciutadans. En aquest escenari el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sigut un protagonista destacat.

«Último día de despotismo y primero de lo mismo»

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inhabilitat aquest dijous al conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, per desobediència greu arran de la seva participació en el referèndum de l'1 d'Octubre quan era alcalde d'Agramunt. El condemna a un any d'inhabilitació i 16.800 euros de multa. Tot i això, la sortida de Solé del Govern no serà immediata. Com també va passar en la inhabilitació recent de l'expresident Quim Torra, el conseller té dret a presentar un recurs davant el Tribunal Suprem (TS) perquè revisi el veredicte. Si l'alt tribunal espanyol el ratifica, però, haurà de deixar l'executiu.

Nous detalls del dispositiu del Govern de cara a les eleccions del 14 de febrer, que encara està pendent de rebre l'aprovació del Procicat. El mateix dia que entrava en vigor el decret de convocatòria electoral, el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ha explicat que tots els col·legis electorals disposaran d'un "responsable de seguretat sanitària", que serà designat pels ajuntaments i tindrà com a objectiu garantir el compliment de les normes de seguretat arran de la pandèmia del covid-19. Unes mesures que, segons ha revelat el conseller en la roda de premsa posterior al consell executiu, augmentaran en vuit milions d'euros el cost habitual d'uns comicis autonòmics i faran pujar el pressupost fins als 20,5 milions (un 64% més que el 2017). Els diners extra es destinaran principalment a comprar gel o mascaretes i a contractar serveis de desinfecció dels punts de votació.

El Govern i els partits polítics han acostat posicions aquest dilluns sobre les mesures extraordinàries que s'hauran d'aplicar en les eleccions catalanes del 14 de febrer, les primeres que es faran en un context de pandèmia. Així ho han constatat les diverses parts després de la reunió que han celebrat al Parlament per abordar l'organització dels comicis. Entre les mesures que han acordat hi ha que s'intentarà prioritzar que els membres de les meses electorals estiguin vacunats contra la covid el dia dels comicis.

Votar en unes eleccions si vius fora de l'Estat sempre ha sigut motiu de queixa pels residents a l'exterior per totes les traves amb què es troben. Amb una pandèmia en marxa, la situació es podria complicar encara més. Per intentar canviar aquesta tendència i facilitar les coses, la Generalitat ha formulat aquest dijous dues peticions a la Junta Electoral Central (JEC). La primera, que els ciutadans a l'exterior rebin "com més aviat millor" tota la documentació per votar –la targeta censal i el sobre– i no s'esperi a la proclamació definitiva de les candidatures. La segona, que aquests mateixos ciutadans es puguin descarregar les butlletes a través "d'enllaços oficials" d'internet. El conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, ha considerat que, fent això, es podrà garantir una participació més alta.

Segon membre del Govern d’aquesta legislatura que és jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si el desembre de l’any passat Quim Torra va ser condemnat per la pancarta a favor dels presos del balcó de la Generalitat, ara arriba el torn al conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé.

Judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Bernat Solé. Se'l jutja per haver afavorit el referèndum de l'1-O quan era alcalde d'Agramunt i la Fiscalia sol·licita imposar-li una multa de 24.000 euros i la inhabilitació de càrrec públic, un fet que, si es confirmés, suposaria la seva sortida del Govern. En la seva intervenció davant del jutge, Solé ha plantejat un doble argument: d'una banda, ha defensat la celebració del referèndum, però, de l'altra, ha negat haver col·laborat en la seva organització.

Amb aquesta convicció inalterable que perseguir un referèndum és allargar el problema no n’hi ha prou per anar a les eleccions. Ni amb el contrari, amb allò de “centrem-nos en la gestió” i ja veurem.

Segon membre del Govern d'aquesta legislatura que serà jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si el desembre de l'any passat Quim Torra va ser condemnat per la pancarta a favor dels presos del balcó de la Generalitat, ara li arriba el torn al conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé. En el seu cas, acusat d'afavorir el referèndum de l'1-O del 2017 quan era alcalde d'Agramunt.

Les eleccions del 14 de febrer seran sensibles per molts motius, potser el principal perquè són les primeres que es faran des que va esclatar la pandèmia. Per abordar totes les incògnites que el covid genera sobre els comicis, el Govern es va comprometre a fer una taula de partits per informar i debatre amb els grups parlamentaris tots els dubtes que pugui suscitar el procés electoral. Segons ha pogut saber l'ARA i ha confirmat la portaveu, Meritxell Budó, el Govern, d'acord amb el president del Parlament, Roger Torrent, ja ha convocat els grups per a una primera reunió aquest divendres a les 12 hores a l'auditori de la cambra catalana.

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha negat haver dit "en cap moment" que les escoles "no poden ser col·legis electorals" en les eleccions del 14-F si compleixen amb les distàncies i mesures de seguretat que marquen els protocols pel covid-19. Solé ha afegit que des del Departament es fomentaran "espais amplis" i que compleixin els requisits marcats. El conseller s'ha reunit telemàticament aquest divendres a la tarda amb els alcaldes de l'Alt Pirineu i Aran per presentar-los els protocols a seguir de cara a les eleccions al Parlament del 14 de febrer i ha constatat que hi haurà municipis on per garantir la densitat màxima establerta requeriran més col·legis electorals.

En el marc del Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha apostat per convertir el Pirineu en una macro àrea de referència europea de cooperació transfronterera. El conseller també ha parlat de la necessitat de reivindicar els trets distintius dels territoris que tenen la doble condició: ser transfronterers i de muntanya. El conseller ha dit que la CTP necessita un model de recuperació centrat en el benestar de la ciutadania i ha reivindicat les característiques socials, culturals, lingüístiques i econòmiques dels diferents territoris veïns.

Catalunya celebrarà el 14 de febrer les seves primeres eleccions al Parlament en temps de pandèmia. Això planteja un doble repte: oferir la màxima seguretat sanitària durant la jornada alhora que es garanteix el vot a tothom, també a contagiats i confinats. La conselleria d'Acció Exterior ha dissenyat un pla per intentar assolir aquestes fites, que ha presentat aquest divendres en una reunió del grup de treball que la Generalitat ha creat per garantir que es puguin fer els comicis.