El despertador sona a les dotze de la nit i l’obrador s’ha d’obrir a les dues de la matinada. T’ha d’agradar molt l’ofici per viure tants anys al revés del món. És el cas de Daniel Jordà (Trinitat Vella, 1965), propietari del forn Panes Creativos i guanyador del concurs de millor panettone d’Espanya l’any 2022. 

"En aquest poble estàvem massa ben acostumats", diu una senyora que no té temps ni de dir el seu nom perquè ha d'anar corrents a fer el dinar. "Ja he perdut massa temps amb el cafè", rondina. Al poble fa olor de fum perquè algun pagès crema rostolls. "No t'adones del que tenies fins que ho has perdut", lamenta la Pili. L'olor que els veïns de Pratdip (Baix Camp) ja no sentiran més pels carrers del seu poble és la del pa, un perfum que els havia acompanyat des del 1846. Després de cinc generacions, la família Escrivà de Pratdip ha tirat la tovallola i des de l'1 de gener que ja no obren les velles portes de fusta de l'antic obrador, ubicat a la plaça del Forn del poble.

Catalunya ha viscut la darrera dècada una revolució del pa de fermentació lenta a les grans ciutats. S’ha tornat a valorar el que es fa amb massa mare i amb farines antigues. Però, en canvi, any rere any és més difícil tastar el característic pa de poble. La falta de relleu generacional i la pujada del preu de la farina i l’electricitat han situat la tradicional fleca de poble en perill d’extinció. La Federació Catalana d’Associacions de Gremis assegurava ja a l’octubre que un 15% de les fleques artesanes havien hagut de tancar, o bé pels efectes de la pandèmia o pels de la guerra a Ucraïna. “Estem davant de la pitjor crisi que hem viscut”, alerta el seu president, Andreu Llargués. Però, contra aquesta tendència, hi ha joves que s’han conjurat per salvar un ofici gairebé mort des de fa dècades als pobles més petits. Després de 60 anys sense fleca, des de l’estiu passat que l’Obrador Ricolta forneja al poble amb encant de Beget, de només 19 habitants –segons l'últim cens de l’Idescat.

Si l'èxit d'un producte es mesura amb la seva persistència i presència en el refranyer popular, el pa segueix sent el rei de la taula. Comparteix miracles amb els peixos, quan et falta el dia se't fa etern, i acompanya visques al vi i a la mare que ens va parir. I així fins a nou-centes setanta-una dites populars registrades. El pa, l'aliment bàsic i més antic, està més de moda que mai: "Avui dia la gent vol comprar pa de qualitat. Als forns bons els sobra la feina, no en poden assumir més", diu Eduard Verdaguer, fundador de Panàtics, empresa dedicada al foment d'aquest producte. I té raó, només cal donar una ullada a les cues quilomètriques que es formen davant del Baluard del carrer Rosselló de Barcelona, o veure com el popular Turris ha passat de ser un forn del carrer Aribau a col·leccionar establiments gràcies a la qualitat del seu pa.