La tos ferina ha tornat amb força a Catalunya. La irrupció de la pandèmia la va fer desaparèixer del mapa, però amb la davallada del covid hi ha hagut un augment important de brots i un ascens dels contagis d'aquesta malaltia infecciosa. Durant tot el 2023 es van diagnosticar 530 casos. Ara aquesta tendència s'ha accelerat i, en només el mes i mig que portem d'any, ja hi ha hagut 342 infectats, més de la meitat que tot l'any passat. La xifra de brots declarats també s'ha incrementat: s'ha passat de 67 en tot el 2023 a 45 enguany. De mitjana, doncs, ara hi ha un brot cada dia. La tos ferina és una malaltia endèmica al món i, per tant, reapareixen brots cada tres i cinc anys. L'escenari a Catalunya no és diferent del de la resta de l'Estat i el món, que també constaten l'arribada d'una onada que va iniciar-se l'any passat.

El servei basc de Salut, l'Osakidetza, ha confirmat aquest dijous que ha activat el protocol davant la sospita d'un cas de febre hemorràgica que podria ser provocat pel virus de l'Ebola. Per aquest motiu, s'han engegat tots els recursos especials d'alta seguretat i aïllament.

Les previsions més optimistes de les autoritats sanitàries s'han complert: la corba de la setena onada comença a baixar després que entre el 27 de juny i el 3 de juliol assolís el seu pic màxim amb 40.500 casos setmanals. Segons les dades del Sistema d'Informació per a la Vigilància d'Infeccions a Catalunya (Sivic), els últims set dies s'han diagnosticat 34.447 positius, uns 6.000 menys que la setmana anterior, i el ritme de noves admissions a l'hospital està estabilitzat entorn dels 2.000 ingressos. Tampoc creix l'ocupació a les unitats de cures intensives (UCI), amb una cinquantena de malalts greus, ni la mortalitat, amb una seixantena de defuncions setmanals. "És el primer cop que la corba cau pel seu propi pes sense mesures de contenció", reflexiona la investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (Biocom), Clara Prats.

Amb el tifó de casos que han aparegut en l’entorn escolar des de la tornada de Nadal, han tornat a sorgir veus que reclamen el tancament dels centres educatius. Els quatre experts consultats no ho preveuen, però sí que critiquen que, amb les mesures correctes, l’explosió actual es podria haver evitat. Assenyalen que el protocol aplicat pel departament de Salut està més basat en criteris socioeconòmics –no pas virològics ni epidemiològics– i que ara només potenciant la vacunació i amb restriccions generals es podria rebaixar l’alta incidència que afecta tant la població general com alumnes i docents.

Tensió, cansament i, sobretot, molta preocupació als centres educatius de Catalunya. L'explosió de contagis que s'ha produït a les escoles des de la tornada de Nadal ha trasbalsat i embrollat la tasca dels docents. Els últims dies han hagut de dedicar més temps a gestionar els nous positius, avisar les famílies i buscar docents substituts que a preparar i donar les classes o gestionar el centre. I, tot plegat, sumat a un protocol de Salut que ha canviat tres vegades en deu dies i que es va anunciar hores abans del reinici del curs. 

L'òmicron està posant-ho molt difícil a les escoles, que han tornat a veure alterada la seva necessària rutina. L'explosió de casos a l'entorn educatiu, tant d'infants com de mestres, s'ha convertit en un autèntic problema que està complicant enormement la normalitat als centres després de les vacances. Les últimes dades són preocupants: només en un dia, 15.000 alumnes contagiats; en els 10 dies que fa que ha tornat a arrencar el curs hi ha hagut 99.459 positius entre estudiants i personal docent, més que en tot el curs passat, quan de setembre a juny es van registrar 85.666 casos. És evident que la capacitat de contagiar de la variant òmicron es propaga a molta més velocitat que les precedents. El fet que sigui menys perillosa per a la salut no evita la sensació de vulnerabilitat que tenen ara mateix les escoles i instituts del país, ni sobretot la preocupació que els genera en termes educatius. La realitat és que mestres i equips directius ara com ara estan més pendents del covid que pròpiament de la seva feina, cosa que inevitablement repercuteix en l'aprenentatge dels nois i noies i, alhora, en la relació amb les famílies.

El Govern es planteja deixar d’exigir el passaport covid per accedir a bars i restaurants un mes i mig després de la seva posada en marxa. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha anunciat aquest dilluns que ha encarregat al comitè científic assessor que analitzi la necessitat de continuar demanant aquest QR per a activitats no essencials ara que la variant que predomina a Catalunya, l'òmicron, és més contagiosa també entre els vacunats i, a més, té més risc de reinfecció. “Ens ha canviat una mica el panorama respecte al que teníem abans amb la delta”, ha reconegut. L’opinió del comitè no és vinculant, però el conseller pot demanar informes tècnics per acabar de proposar i definir l’estratègia de control epidemiològic.

"Veus aquella lampisteria? Dimecres van haver de tancar; són tres i els tres contagiats. La farmàcia d’allà? Han estat 10 dies tancats per contagi. El taller de cotxes del final del carrer? De set treballadors, tres estan de baixa... i així tots". Així s’explicava aquest divendres un carnisser del barri de Sant Antoni de Barcelona. Només al seu carrer fins a tres petits comerços han hagut de tancar per les baixes de treballadors derivades del covid durant aquesta sisena onada. Segons dades del Govern, aquesta setmana més de 123.400 treballadors estan de baixa laboral a tot Catalunya per covid, un 66% més que fa només una setmana. Just després de Reis la xifra era de 74.000, i això que els contagis llavors ja s’havien triplicat en pocs dies.

El debat sobre si cal reduir la quarantena de deu dies que ha de fer una persona contagiada per covid-19 es posarà damunt la taula aquest dimecres al Consell Interterritorial de Salut, que reuneix el ministeri de Sanitat i les conselleries de Salut de les comunitats autònomes. Alguns territoris, com Madrid, Andalusia i Cantàbria, ja s'han mostrat partidàries d'obrir aquest meló per fer més curtes les quarantenes mentre la nova onada de covid-19 creix desenfrenada. La proposta arriba després que les autoritats sanitàries dels Estats Units ja hagin decidit rebaixar a la meitat el temps recomanat d'aïllament per a persones contagiades però que no tinguin símptomes.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convocarà aquesta setmana una conferència de presidents autonòmics per abordar la situació de la pandèmia de coronavirus, en clar creixement per la variant òmicron. La reunió serà en format telemàtic en una data encara per concretar tot i que la intenció de l’Executiu és que la trobada se celebri el pròxim dimecres, just abans de les festes de Nadal, quan l’increment de contactes socials amenaça amb una nova escalada de contagis en plena sisena onada. Els detalls de la convocatòria els donarà a conèixer Sánchez avui diumenge durant una declaració institucional que farà des de Barcelona, on ha de clausurar el congrés extraordinari dels socialistes catalans. No s’espera que Sánchez anuncïi noves restriccions, segons apunta Efe, si bé es preveu que torni a fer una crida a la cooperació institucional i a la cogovernança amb les comunitats.

Horitzó tempestuós en l’avenç de la pandèmia. La variant òmicron, que és entre dues i tres vegades més transmissible que la delta -segons dades del Regne Unit-, serà la predominant a Catalunya a finals de mes, cosa que farà empitjorar les xifres de contagis, que s’han disparat després del pont de la Immaculada. Si l’última setmana de novembre es van registrar 13.022 nous positius setmanals, entre el 7 i el 13 de desembre s’han doblat: 28.749. Una altra dada preocupant és el percentatge de proves que surten positives: en quinze dies s’ha passat del 6,50% a l'11,41%, quan l’OMS marca que ha d’estar per sota del 5% perquè, per sobre, significa que el virus està més estès que no s'ha detectat amb les proves. Tampoc segueixen una bona tendència la velocitat de reproducció (Rt), que ha passat de l’1,36 a l'1,59 en aquest mateix període, ni la incidència acumulada els últims 14 dies: de 284 a 581 nous positius cada 100.000 habitants. 

La transmissió del covid-19 és estacional: es propaga millor a l'hivern. Això és el que suggereix un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que es publica aquest dijous a la revista Nature Computational Science i que defensa que el SARS-CoV-2 es comporta com la grip i els refredats causats per altres coronavirus. Després de recollir les dades de 162 països d'arreu del món -on s'inclouen regions molt afectades pel virus com la Llombardia (Itàlia), Turíngia (Alemanya) o Catalunya-, la recerca constata que, a més de les restriccions adoptades, els contagis de la primera onada van anar de baixada quan van augmentar tant la temperatura com la humitat, mentre que el segon embat els positius van tornar a multiplicar-se quan la temperatura i la humitat havien baixat. En aquestes condicions, subratllen, la mida dels aerosols es redueix i la transmissió aèria del virus s'accelera. Per això, els investigadors subratllen la "considerable" contribució de la transmissió per aerosols i la necessitat d'adoptar mesures que promoguin més la "higiene de l'aire" (com una millor ventilació dels espais o la instal·lació de mesuradors d'aire) que la de les mans.

Canvis en el protocol català de vacunació: a partir d'ara les persones que han superat el covid podran vacunar-se si han passat un mínim de dos mesos des que es van contagiar. Fins ara, el departament de Salut fixava en sis mesos el període que calia esperar perquè les persones amb un diagnòstic de coronavirus poguessin accedir a la vacuna. Només els de més de 65 anys quedaven exclosos d'aquest criteri i podien immunitzar-se gairebé immediatament després de recuperar-se de la infecció perquè tenen més possibilitats de patir complicacions en cas d'infecció. Ara, en canvi, la mesura afecta totes les franges d'edat vacunables, és a dir, a partir dels 12 anys.

155 interns al Centre Penitenciari Antoni Asunción valencià de Picassent (l'Horta), 76 al gran canari de Las Palmas II, 20 al madrileny d'Aranjuez i 14 al de Logronyo. Són les conseqüències dels nous brots de coronavirus que afecten els centres de reclusos de l'Estat potenciats per l'elevada capacitat de transmissió de la varietat delta.

L’evolució del virus a Catalunya comença a mostrar algunes notes positives. La principal: està baixant la incidència a totes les franges d’edat. Fa dues setmanes es va començar a reduir la que més s’havia disparat, la dels 15 als 29 anys, però no la que més preocupava, els més grans de 70 anys, que són els que tenen pitjor pronòstic. No obstant això, les últimes dades mostren que també comença a davallar. “És una bona notícia, tenim indicadors molt clars que probablement estan baixant, de manera més lenta que els joves, però baixen”, celebra l’investigador del Biocomsc Enric Álvarez, que també destaca una altra dada: als CAP no estan creixent les consultes de les persones de més de 70 anys i, fins i tot, en les de més de 80 hi ha un descens.  

L’explosió de contagis registrats en les últimes setmanes han arribat també a les residències de gent gran i de persones amb discapacitat. En les últimes dues setmanes hi hagut un repunt tant dels positius com de les defuncions: si fa 15 dies hi havia 89 casos, l'última setmana són 597 (+570%). Així mateix, ha augmentat el nombre d’usuaris morts amb covid: si fa dues setmanes es va detectar una sola defunció, entre el 18 i el 24 de juliol han pujat fins a 30 les morts setmanals. Una xifra que, a final de mes, serà més alta: els dies 25 i 26 hi ha comptabilitzades 15 defuncions més, però són xifres que no estan consolidades i que podrien créixer en els pròxims dies. 

L'impacte de la cinquena onada ha disparat la xifra d'hospitalitzacions per covid, però també el nombre de defuncions, fins a convertir el juliol en un mes negre per la mortalitat del virus després d'uns registres molt baixos els mesos anteriors. Si a principis de juliol es comptabilitzaven 18 persones mortes a la setmana, ara ja són 103 les defuncions setmanals, segons Dadescovid.cat. Es tracta d'un creixement exponencial que, amb tota probabilitat, superarà els registres d’ara fa un any: el juliol del 2020 van morir 179 persones amb covid i aquest mes ja són 164 només amb les xifres registrades fins al 23 de juliol, que són les últimes dades que hi ha consolidades. El cap de setmana hi ha 54 morts més comptabilitzats, però són dades que segurament creixeran perquè sempre hi ha un retard en les xifres que proporcionen els serveis funeraris. 

Com un tsunami, la variant delta s’escampa entre els que abaixen la guàrdia i els col·lectius encara no vacunats. Si el focus de les onades anteriors estava en els grups d’edat més avançada, aquesta cinquena és la dels joves. I també la dels nens i adolescents. Amb un simple cop d’ull a les estadístiques del departament de Salut, es constata que la incidència acumulada entre els 0 i 19 anys s'ha doblat respecte a finals d'octubre, el pic de la segona onada, tot i que aquests últims dies s'ha començat a frenar. Mai com ara s'havien encomanat tants menors, en contrast amb els grups més grans, amb la vacunació ja avançada, en què es nota una davallada de la corba. A més, cal tenir en compte que el nombre de positius és inferior al d'altres onades.

Catalunya ja no es pot enfosquir més en el mapa de contagis de coronavirus de la Unió Europea. Com cada dijous, el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC) ha actualitzat el mapa d'Europa de contagis i, en un continent on ja predomina el verd, Catalunya és de les poques regions que està en la zona de màxim risc, és a dir, que registra més de 500 contagis per 100.000 habitants en els últims 14 dies. Els vint-i-set governs de la Unió Europea van acordar que calia desaconsellar "intensament" els viatges a les zones pintades d'aquest vermell més fosc, tant en origen com en destí.