La cinquena onada del coronavirus no només s'ha acarnissat amb la població jove, també ha afectat més les dones embarassades, motiu pel qual el departament de Salut va fer una crida a la vacunació d'aquest col·lectiu perquè les gestants no vacunades tenen més risc d'emmalaltir de manera greu, com constaten les dades de l'Hospital de la Vall d'Hebron, centre de referència d'embarassades amb covid-19. Des de l'1 de juliol, han ingressat 120 gestants amb coronavirus i aproximadament la meitat, unes 60, han requerit ingrés a la unitat de cures intensives (UCI), de les quals una trentena han hagut de ser intubades. La xifra d'ingressos a l'UCI durant aquesta cinquena onada ja ha superat la de les quatre onades anteriors juntes. "En total, en les quatre onades anteriors van ingressar una cinquantena d'embarassades a cures intensives i ara en portem, aproximadament, una seixantena", explica la cap de la secció d’obstetrícia de la Vall d’Hebron, Anna Suy.

Els hospitals comarcals, la porta d'entrada sanitària per a grans volums de població arreu del territori, també podran atendre els malalts crítics més complexos a les seves instal·lacions. Ho faran possible una setantena de professionals experts en l'àmbit de les cures intensives dels cinc hospitals capdavanters de Catalunya, com són l'Hospital de Bellvitge, el Clínic, el Sant Pau, la Vall d'Hebron i el Germans Trias i Pujol. El nou projecte d'atenció a malalts crítics que el departament de Salut ha posat en marxa per assegurar als usuaris dels hospitals perifèrics un accés equitatiu als coneixements i les tècniques més avançades en cures intensives es basa en la intervenció directa: quan hi hagi un malalt molt greu a qui no es pugui assistir amb totes les garanties amb els recursos propis de les instal·lacions, diferents equips formats per professionals dels cinc centres s'hi desplaçaran per carretera.

Passadissos i sales d'espera buits. Sobta veure l'Hospital de Sant Pau de Barcelona pràcticament desert. "Bon dia, ¿porteu mascaretes?" Aquesta és una de les primeres preguntes que ens fan en arribar. Com que sí que en portem, utilitzarem aquestes. A la sortida les llençaran i ens en donaran dues de noves. Travessem passadissos i portes. I a mesura que ens acostem a la unitat de cures intensives (UCI) augmenten el personal, les bates, els informes i l'activitat. Ja fa més d'un mes que la vida, al Sant Pau, transcorre –i es defensa– dins de les UCI. Divendres passat un equip de l'ARA va poder veure com aquests professionals treballen a primera línia en plena pandèmia.

El doctor Jordi Mancebo és el cap de la unitat de cures intensives (UCI) a l'Hospital de Sant Pau i expert en insuficiència respiratòria aguda, ventilació artificial i suport ventilatori extracorpori. Durant l'últim mes, ell i el seu equip han lluitat contra la cara més dura del covid-19. Reconeix que ell és "més de revistes científiques", però divendres va rebre l'ARA al despatx per explicar-nos com es viu aquesta crisi sanitària des de dins. Abans de saludar utilitza el gel desinfectant i ens demana el mateix. A continuació, ens fa una encaixada de mans (sense guants) que ens desconcerta, però, acte seguit, ens torna a passar el gel. Mancebo no reprimeix cap emoció: durant l'entrevista s'indigna, critica, s'emociona, elogia, agraeix i s'explica didàcticament. I, efectivament, plora. I tampoc se n'amaga.