Societat 04/08/2021

El risc d'hospitalitzar es dispara en les embarassades no vacunades

Només una de cada deu gestants està completament immunitzada i més de mig miler han ingressat greus des del gener

5 min
Una metge fa una ecografia a una dona embarassada

BarcelonaUnes 16.000 embarassades a Catalunya no s'han vacunat contra el covid tot i ser un col·lectiu prioritari en la campanya d'immunització. De moment, una de cada cinc gestants ha rebut la primera dosi i només un 12% tenen la pauta completa. En canvi, des de principi d’any, 3.259 s'han infectat i una xifra gens menyspreable d'aquestes ho ha fet de forma greu: 549 han hagut de ser hospitalitzades i una cinquantena han entrat en una àrea de crítics. Diversos estudis, com el del Centre de Control de Malalties (CDC) dels Estats Units amb 400.000 dones, advertien que les gestants són un grup susceptible d'acabar en una unitat de cures intensives (UCI) i necessitar ventilació mecànica en cas de contagiar-se de covid, i les dades del departament de Salut així ho constaten. Les embarassades no vacunades no només tenen 4,2 vegades més de probabilitats d'infectar-se que les que sí que han rebut la vacuna, sinó que el seu risc d'acabar hospitalitzades es multiplica per 23. 

"La recomanació és claríssima: la vacunació en embarassades és una prioritat", va afirmar ahir la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, que va fer una crida a les gestants a vacunar-se, independentment de la setmana de gestació en què estiguin o de si ja estan en la fase de lactància. "En una onada i amb incidències com l'actual [amb 325 casos per cada 100.000 habitants l'última setmana], és molt important vacunar-se per evitar patir la malaltia greu i l'hospitalització", va afegir després de recordar que la variant delta és més contagiosa i ha afectat molt la població jove. 

La cobertura vacunal de les embarassades és encara baixa. Les de 45 anys o més, el grup més propens a patir embarassos de risc, són les més immunitzades (vegeu gràfic), mentre que les més joves amb prou feines ho estan. L’adjunta del servei d'obstetrícia i ginecologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona Itziar Garcia recorda que fa poc que les dones en edat fèrtil poden demanar hora per vacunar-se, si bé també n’hi ha que estan al final de l’embaràs i opten per esperar-se a després del part i altres que, senzillament, no volen vacunar-se de moment. 

Tot i que el Govern insisteix que el posicionament de les autoritats sanitàries sempre ha sigut favorable a la vacunació de les embarassades, el cert és que hi ha hagut molta confusió també entre els professionals sanitaris. Des que les dones en edat fèrtil van començar a vacunar-se, ara fa dos mesos, les consultes de llevadores, obstetres i ginecòlegs s'han omplert de preguntes sobre els potencials riscos i beneficis que pot suposar la injecció en la salut de les embarassades o de les que intenten quedar-s'hi. "¿És segura?" o "¿Pot afectar el nadó?" són alguns dels dubtes que més s'han repetit entre les embarassades.

Decisió informada i conjunta

La disparitat d'opinions entre els professionals, alguns més escèptics amb la vacuna que d'altres per la falta d'estudis i de protocols o guies compartides –se n'ha enviat una als sanitaris aquesta setmana–, ha provocat un desgavell de recomanacions. En molts casos, el fet de no tenir una resposta ferma o que el mateix referent de l’embaràs la contraindiqués no només ha desconcertat encara més les pacients, que no han sabut si prenien la decisió correcta tant si es vacunaven com si no, sinó que ha frenat la immunització d'aquest col·lectiu prioritari en la campanya. 

Garcia reconeix que la situació epidemiològica actual convida a recomanar la vacuna: “Rebem molts més casos i més greus en comparació amb onades anteriors”. La Vall d’Hebron, centre de referència per a embarassades amb covid, ha atès una cinquantena de gestants amb covid a l'UCI, però més de la meitat s’han concentrat en l’últim mes. Cap d’elles estava vacunada. L’experta destaca que el covid “és més greu en embarassades” que en la població general, ja que la gestació les fa més vulnerables a les infeccions –els canvia el sistema immunitari– i els canvis físics que experimenten durant l’embaràs, com el creixement de l’abdomen, els comprometen el sistema respiratori. 

Amb tot, Garcia també recorda que, si bé la vacuna no està contraindicada, els estudis que han de generar l’evidència encara estan en marxa. “Cal ser prudents, perquè la prioritat és protegir la dona i també el fetus. S’ha de garantir que la decisió que pren la dona és informada i que ho ha fet de forma conjunta amb el ginecòleg o la llevadora”, assenyala. Els professionals sanitaris han de poder determinar la probabilitat d'exposició al virus i el risc d'emmalaltir en cas de contagi de cada pacient i explicar-ho a les pacients. 

Aquesta prudència és encara més important durant el primer trimestre de l’embaràs, quan el desenvolupament del fetus és encara incipient i, per tant, és un moment delicat per a la gestació. Salut remarca que "no hi ha evidències sobre alteracions congènites" que puguin atribuir-se al fàrmac. Malgrat que les gestants van quedar excloses dels assajos clínics, com ja passa amb altres fàrmacs, i en un primer moment no es van estudiar els efectes que podien tenir sobre elles, els estudis observacionals que s’han fet al món amb més de 100.000 embarassades vacunades amb Pfizer i Moderna (les úniques que se'ls poden administrar) permeten afirmar que la majoria dels efectes secundaris que es detecten són idèntics als de la població general, com febrades o malestar general. 

Cues ràpides als punts de vacunació

També la responsable dels serveis de salut sexual i reproductiva de l’Institut Català de la Salut (ICS), Cristina Martínez, va reconèixer que per fer arribar aquest missatge de seguretat cal fer una tasca comunicativa més individualitzada i sensibilitzada, especialment entre les que tenen factors de risc com diabetis, obesitat o malalties cròniques del cor, el ronyó o el fetge. 

Salut urgeix les embarassades a vacunar-se i, per fer-ho, ha engegat una estratègia més proactiva: si fins ara eren les embarassades les que havien de demanar hora, com la resta de la població general, per vacunar-se, ara serà el sistema sanitari qui es posarà en contacte amb elles amb missatges o trucades per "posar-los-ho més fàcil" i resoldre’ls els dubtes que puguin tenir. A més, no caldrà que facin cua per vacunar-se, sinó que tindran preferència en l'accés. "Sabem que la vacunació és una decisió personal, però també que la malaltia en embarassades té menys conseqüències gràcies a ella. Els beneficis queden sobradament demostrats", va insistir Martínez. 

La infermera va apuntar que la vacuna és immunogènica, és a dir, que hi ha transmissió d'anticossos de la mare al fetus, i va explicar que aquest és un element de protecció "molt important" per a la criatura. “Un cop pareixen, es recomana a les dones que no s’hagin vacunat que ho facin, no només per elles mateixes, també pel benefici indirecte que generen als seus fills”, puntualitza Garcia. De fet, a partir del postpart i el període de lactància la vacunació té més èxit: de les 14.822 dones en puerperi, la meitat han iniciat la vacunació i un terç ja estan completament vacunades.

stats