El sistema de salut està en peu de guerra amb el govern espanyol, que haurà de fer front a dues vagues sanitàries simultànies aquest hivern. El ministeri de Sanitat fa mesos que negocia un nou estatut marc, la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris a l'Estat i que fa més de 20 anys que no s'actualitza, però els estira-i-arronses entre els diferents sindicats implicats ha provocat tensions amb totes les professions del sistema, que ara es preparen per a dos mesos de mobilitzacions. Els motius per protestar són similars de base, però tenen algunes especificitats.

La falta de nova construcció derivada de l'encariment dels tipus d'interès i també el canvi d'hàbits dels consumidors, que han apostat menys per a la rehabilitació, han impactat en els comptes de Roca Group, que ha tancat l'any 2023 amb una reducció dels ingressos i els beneficis.

L'Hospital Vall d'Hebron, el més gran de Catalunya, prescindirà d'uns 200 professionals eventuals a qui no prorrogarà el contracte aquest any; una retallada que impactarà en l'activitat assistencial de l'hospital, segons ha avançat El País. La capacitat d'aquest centre barceloní per atraure talent professional és molt gran i en els últims anys, sobretot després d'una pandèmia d'impacte mundial que va posar de manifest les mancances del sistema sanitari, s'ha reforçat per disposar d'una plantilla més àmplia. Aquest creixement, però, entra en conflicte amb la urgència d'hospitals més petits que no tenen tanta capacitat per atraure talent i que també han d'enfortir la plantilla, segons la conselleria de Salut, que va demanar "solidaritat" als centres més grans per contenir la contractació temporal de metges i infermeres en un context generalitzat de falta de mans.

El 20% d’equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya és considerat de difícil cobertura en l’àmbit rural. Són places que habitualment metges i metgesses, infermers i infermeres i treballadors i treballadores socials no escullen per treballar-hi. En total, són 73 EAP dels 378 que hi ha a tot el país.  

Si estan llegint aquesta anàlisi és probable que llegissin l’entrevista que ahir vam publicar a Carles Puigdemont, perfectament desdoblat en dos, la persona i el president a l’exili. A la part personal, Puigdemont, conscient que la insatisfacció independentista també s’ha girat contra ell, va fer una professió de fe en el sentit d’aguantar la seva posició a Europa malgrat els costos personals de tota mena que li suposa.

La Marta sap què és viure encadenant contractes de poques setmanes, de dies o fins i tot d’hores. Treballa d’infermera des de fa quatre anys, gairebé sempre al mateix centre, i mai ho ha fet amb un contracte fix. Dins seu es barregen sentiments de desconfiança i d’il·lusió davant l’aprovació del decret que permetrà estabilitzar 67.300 contractes de sanitaris a tot l’Estat. “Quan has vist companyes que ho han donat tot per la feina i es jubilen sense tenir mai un contracte estable t’acabes fent a la idea que correràs la mateixa sort. Fins que no ho vegi no m’ho creuré del tot, però és una notícia boníssima”, diu. El Jordi, metge d’urgències, recela una mica, però admet que sembla un primer pas per millorar les condicions de molts facultatius. “És evident que només volen complir amb la Unió Europea, però per fi fan alguna cosa. Espero que no es pensin que n’hi ha prou amb això. El sistema sanitari està precaritzat i cal que ens dignifiquin”, diu.

“És un pas importantíssim: fins ara mai havíem compartit protocols científics ni mai havíem tingut cap eina compartida”, va recalcar la directora d'operacions del SEM (Servei d'Emergències Mèdiques), Anna Fontquerni, que no podia amagar els nervis abans de la prova. Faltaven uns minuts per començar el simulacre que dijous es va fer al pavelló esportiu de Llívia (Cerdanya) i que volia avaluar la coordinació del personal d'emergències de tres països (el SEM català, el SAMUR francès i el SUM andorrà) en un gran incident, amb múltiples víctimes. “Una catàstrofe no té fronteres, cal que els diferents efectius treballin plegats amb un mateix llenguatge i protocol”, va recordar el cap de servei del SAMUR a l'Alta Garona, Vicent Bounes.

“Per haver lluitat contra el virus cara a cara, cos a cos, des de la trinxera, des d’hospitals col·lapsats i des del laboratori”. Aquest és el motiu, segons ha explicat el vicepresident Jordi Puigneró, pel qual la Generalitat va decidir atorgar el Premi Internacional Catalunya 2020 a les doctores Dania El Mazloum i Anxhela Gradeci, a la infermera Tijana Postic i a la investigadora Özlem Türeci. Aquest vespre –amb un any de retard, precisament per la situació de pandèmia– aquestes sanitàries han pogut recollir el premi al Palau de la Generalitat.

A partir del 24 de gener tots els sanitaris de les Illes Balears hauran de presentar el certificat covid per anar a treballar. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ho ha autoritzat aquest dijous, després que ho acordés el Consell de Govern aquest dilluns, 13 de desembre. En el cas del personal que no està vacunat, l'Executiu vol que estiguin obligats a fer-se tres PCR setmanals.

Els treballadors dels dos centres d'atenció primària de Salt (Gironès) han dit prou. Segons ha denunciat la metge i portaveu dels treballadors, Angie Lladó, els últims mesos de pandèmia els pacients estan “molt crispats” i han rebut amenaces. L'últim incident, que ha fet vessar el got, es va produir la setmana passada quan una persona toxicòmana es va posar “molt violenta” perquè no li van voler fer cap recepta. “Ens va amenaçar de mort i després vam saber que anava armat amb un cúter. A més, es va carregar dos vehicles que hi havia aparcats aquí davant, un d’una administrativa i un del CAP, i des de llavors estem molt espantats. Treballem amb por”, ha subratllat Lladó. 

Amb la represa aquest dimecres de la vacunació amb AstraZeneca de la població d'entre 55 i 65 anys, ara el segment que queda més desprotegit és el de 66 a 79 anys, que haurà d'esperar que arribin més vacunes de Pfizer per poder ser vacunats, cosa que podria ser a partir del mes de maig, quan s’acabi de vacunar els majors de 80 anys, i es començarà per les persones d’entre 70 i 79 anys. No obstant això, els experts consultats consideren que la vacunació s'hauria d'agilitzar en aquest col·lectiu perquè són persones de risc. "És preocupant que no s'estiguin vacunant perquè són el segon grup més vulnerable", reconeix Quique Bassat, investigador ICREA de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa. "En el moment que tens coberts els grans depenents i els més grans de 80 anys –tot i que encara no s'han acabat de vacunar, i això també és inexplicable–, el següent grup vulnerable són les persones de més de 65 anys", diu Bassat, que apunta que en molts casos són de més risc perquè són persones encara actives i "amb més mobilitat i exposició que persones que estan immobilitzades o en residències". El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, també coincideix a dir que són un grup vulnerable: "Són gent que viu a casa seva, sana, que no és a residències, que té comorbiditats, que són els que omplen els hospitals i són els casos que es compliquen".

La conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha signat un acord de desconvocatòria de la vaga del personal MIR, iniciada el 27 de juliol passat pel Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana (CESMCV), segons ha informat en un comunicat el departament que dirigeix Ana Barceló. El comitè de vaga ha reconegut que el pacte suposa un avenç en les seves condicions de treball, però han afirmat que “dista molt" del que esperaven.

Marc Ramentol (Barcelona, 1982) és, per damunt de tot, metge intensivista, i el 24 de març va deixar la tasca directiva a la conselleria de Salut per atendre malalts de covid-19 a les Urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron. “¿Vols dir que no faries més servei a l’hospital que fent reunions per videoconferència?”, es pregunta al seu llibre Vocació de metge. La meva experiència amb el coronavirus. Des del despatx i urgències (Rosa dels Vents), on relata com va viure la gestió de la pandèmia, la separació de la seva família i la crua realitat d’atendre els que el virus s’emportava massa aviat.

A la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital de la Vall d’Hebron hi regnava dimecres un silenci que no feia pensar que hi havia 13 pacients de covid-19 debatent-se entre la vida i la mort. Infermeres, metges, zeladors i personal de neteja entren i surten de les habitacions amb gest concentrat. Tothom sap què ha de fer. Set mesos després que els arribessin els primers malalts d’un virus aleshores desconegut i d’un pic pandèmic que ha sigut l’experiència professional més brutal de les seves vides, ja saben a què s’enfronten. “Tècnicament n’hem après molt i ja no tenim la por del principi, però no ens hem recuperat del sobreesforç de la primavera i ara hi ha molt de desànim. Veiem que això no s’acaba, de fet no ha parat mai”, explica la supervisora Pilar Girón. I afegeix: “Hem de trobar un equilibri entre exigir al personal la millor assistència possible i, alhora, cuidar-los”.

Des del dia que va començar el confinament a tot l'Estat, el dilluns 16 de març, l'Àngel, un auxiliar d'infermeria que fa més de 20 anys que treballa a l'Hospital d'Igualada, estava a l'UCI, afectat per coronavirus. 172 dies després, ha sortit aquest dijous de la unitat de cures intensives d'un dels hospitals més colpejats per la pandèmia. Segons ha destacat el Consorci Sanitari de l'Anoia (CSA), que gestiona l'hospital, l'Àngel "és el pacient que més temps ha estat ingressat en una unitat de cures intensives de tot l'Estat".

Entre aplaudiments, ciutadans i autoritats de la localitat italiana de Crema, a la Llombardia, van acomiadar la trentena de metges i infermeres cubans a finals del mes de maig. Com uns herois que havien anat al rescat de “nàufrags” enmig de la foscor de la pandèmia del covid-19. Un mes després, l’alcaldessa, Stefania Bonaldi, només tenia paraules per lloar la missió d’aquests professionals que havien aterrat un mes abans, quan els sanitaris locals no donaven l’abast amb el degoteig constant de malalts per un coronavirus desconegut. A Andorra també van recórrer a l’ exèrcit de bates blanques enviats per l’Havana amb la satisfacció dels locals i l’única ombra de la fugida de dos dels professionals -una infermera i un doctor que suposadament van començar una relació als Pirineus- en busca d’asil polític.

22 dies. És el temps que fa que el col·lectiu de metges interns residents (MIR) està en vaga al País Valencià per reclamar una millora de les condicions laborals i una adaptació de les seves tasques i responsabilitats "a les pròpies d'un professional sanitari en formació". El seu objectiu és deixar de ser "utilitzats per suplir les mancances de personal de l'administració".

M’ha costat molt escriure aquest post i potser és l’escrit més personal dels que he fet en aquest blog. Ara que ja han passat quasi tres mesos, tinc la sensació que ja ho puc explicar. Em segueix costant, eh? És difícil posar per escrit tot el que hem viscut a casa aquesta primavera i durant la pandèmia.

Els professionals sanitaris han fet dos minuts de silenci en record dels companys que han mort fent front a la pandèmia del covid-19 aquest dijous a les 12 del migdia. L'homenatge s'ha fet des dels llocs de treball –hospitals, CAPs i altres centres– i sense concentracions, per mantenir les mesures de seguretat. Ha sigut una convocatòria conjunta dels col·legis professionals relacionats amb l'àmbit de la salut. Nou metges que estaven en actiu han perdut la vida a causa del coronavirus, segons ha informat el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Vuit treballaven a la demarcació de Barcelona i un a la de Lleida. "És just tenir un record emocionat i íntim per a tots ells", ha destacat el president del COMB, el doctor Jaume Padrós, en declaracions a l'agència ACN.