La biblioteca de Sarrià, reclamada des de fa més de vint anys, està previst que s'inauguri a finals del 2024, però encara és un misteri com es dirà. Fa tres anys es donava per fet que el nou equipament rebria el nom del poeta J.V. Foix. Tot va canviar quan, en un consell de districte que es va celebrar el maig del 2021, Junts, ERC i els comuns van votar en contra de la proposta del PSC per assignar a l'equipament el nom d'un dels grans referents literaris del segle XX, i van plantejar que la nova biblioteca dugués el nom d'una dona. Un dels arguments és que les dones estan en clara minoria: actualment, de les 40 biblioteques de Barcelona, només n'hi ha 13 amb nom de dona. Aleshores es va obrir el debat.

Des de Les bruixes de Roal Dahl fins a les històries d'Isadora Moon, passant per Els cinc van de càmping d'Enid Blyton o Hotel Winterhouse de Ben Guterson. El primer llibre que comenten els quinze nens i nenes que conformen el club de lectura infantil de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona l'han escollit ells i se l'han hagut de llegir de la primera a la segona sessió. Entre els títols, hi ha novetats i clàssics, però també grans descobertes i edicions més comercials. Hi ha gustos per a tot, i per això, de fet, es fa aquesta activitat. Cadascun dels participants presenta el llibre als seus companys i el puntua. Els que més interès –i rialles– generen són els més escatològics, però tots els serveixen per parlar de llibres en un entorn no escolar i, així, conèixer nous autors i noves històries.

Abdulrazak Gurnah (Zanzíbar, 1948), premi Nobel de literatura 2021, ha estat aquest dissabte a Barcelona. Convidat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona, ha participat en l'acte del 25è aniversari dels clubs de lectura a la biblioteca on va tenir lloc, precisament, el primer club de lectura: la Francesca Bonnemaison. L'escriptor d'origen tanzà establert a Anglaterra des de fa més de mig segle ha conversat amb la periodista de l'ARA Núria Juanico i Tania Adam sobre el seu darrer llibre, El desertor (Salamandra, 2023), una novel·la que va publicar el 2005, però fins ara inèdita al nostre país.

"Si tanqués un museu potser hi hauria algunes queixes, però si tanqués una biblioteca els veïns sortirien al carrer", deia amb certa enveja el director d'un museu. La vida a Barcelona seria molt menys agradable sense biblioteques: són obertes, accessibles, acollidores i gratuïtes. No importa l’edat dels usuaris, ni d’on venen, ni el seu estatus legal, ni la seva classe social: tothom hi és benvingut. Van ser creades per ser un espai de lectura i continuen oferint llibres i espais per llegir i estudiar. Tanmateix, actualment se'ls demana molt més.

L'oferta de les biblioteques públiques de Barcelona aquest estiu serà una mica millor que la de l'any passat, quan només 10 de les 40 van obrir durant tot l'agost (i quatre més van funcionar durant la segona quinzena). Però només una mica millor: tot i el debat que hi va haver sobre la conveniència o no de tancar aquests espais, que són refugis climàtics i donen servei als veïns que no poden anar-se'n de vacances, aquest agost n'hi haurà només 12 d'operatives i tres més que obriran portes a partir del dia 16. És a dir, en total dues més que obriran tot el mes i una menys durant la segona quinzena. Així i tot, les biblioteques continuen formant part del mapa de refugis climàtics per fer front a les altes temperatures que l'Ajuntament va presentar divendres i que suma 227 espais entre equipaments (com biblioteques, escoles i museus) i parcs amb ombra.

Quan, a mitjans de març, les biblioteques públiques de Barcelona van haver de tancar les portes a causa de l'expansió del coronavirus, la Xarxa –integrada per 40 equipaments– tenia 300.000 dels seus documents en préstec. A partir d'aquest dimarts es poden començar a tornar a les deu biblioteques que han reobert les portes i també es pot demanar cita prèvia per agafar nous documents, que es podran començar a recollir a partir de demà. Tot això, però, s'haurà de fer des del vestíbul de les instal·lacions i amb mascareta, tal com marca la llei.

La impossibilitat d'anar a buscar o tornar llibres, pel·lícules i revistes a les biblioteques públiques catalanes per culpa de la pandèmia ha fet augmentar considerablement el préstec de continguts digitals a l'eBiblio, que actualment té 100.000 títols al seu fons. Durant les primeres setmanes de confinament, 3.781 persones van sol·licitar el carnet virtual a la província de Barcelona. És a dir, una mitjana diària de 75 persones.

El ministeri de Sanitat preveia que a partir de l'11 de maig es poguessin obrir gradualment les biblioteques. Però els responsables tècnics de les biblioteques catalanes, tant les que depenen de la Generalitat com les que pengen de la Diputació, no veuen gens factible el Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat. De fet, no obriran al maig, sinó que ho faran a partir del juny.

És un Sant Jordi confinat, però els bibliobusos han fet possible que les persones més vulnerables també puguin tenir un llibre. Els bibliobusos Montau i Montserrat de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona han repartit llibres i revistes al Servei Residencial d’Estades Temporals Respir, a Barcelona, que acull temporalment persones amb dependència. Els bibliobusos també han portat novel·les i contes al pavelló Can Bassa de Granollers i al pavelló de Masnou, on dormen persones sense sostre, i a l’alberg Fundesplai del Prat de Llobregat, adreçat a famílies en situació de vulnerabilitat.

"Se'm fa estrany parlar amb tu sense una copa a les mans i sense veure't creuar les cames", diu Julià Guillamon a Empar Moliner just a l'inici de la conversa que acaben de començar a l'Instagram de Biblioteques de Barcelona. És un diàleg de Sant Jordi atípic, perquè tots dos l'han de mantenir per força confinats des de casa seva. A l'habitació que ha triat Guillamon no s'hi veuen llibres –només un tros de paret blanca–; a la de Moliner es distingeix l'enciclopèdia Larousse i una prestatgeria plena de llibres "estranys" que l'autora compra "compulsivament".

"Em va fer molta il·lusió que es recordessin de mi i em truquessin per si volia que em llegissin els llibres per telèfon", diu la Maria del Mar Alastrue, que té 54 anys, i va començar a perdre la visió ara en fa deu. Ha passat llargues temporades als hospitals i fa un parell d'anys es va apuntar a Llegim Junts, un servei de lectura en veu alta que acosta la lectura a gent gran, discapacitats físics o intel·lectuals, que ofereix Biblioteques de Barcelona des del 2001.