Un conegut economista em va assegurar aquesta setmana que hi hauria pressupostos de la Generalitat per al 2026. N'estava molt convençut. Encara més, no en tenia cap mena de dubte, després d'aplicar la teoria dels jocs, una branca de les matemàtiques que s'utilitza per modelar situacions de negociació, conflictes, competència, cooperació i altres interaccions similars. Amb aquesta teoria es pretén determinar la millor estratègia possible per a cada un dels jugadors i el resultat que cal esperar de cadascuna de les situacions. I els jocs poden ser de suma zero (els beneficis o pèrdues d'uns jugadors queden compensats amb els beneficis o pèrdues dels altres) o de suma no zero, és a dir, tots poden guanyar o perdre.

Foment del Treball es planteja portar al Tribunal Constitucional la regulació de la compra especulativa d'habitatge pactada entre el PSC i els Comuns. Ho ha anunciat el president d'aquesta patronal, Josep Sánchez Llibre, durant l'assemblea celebrada aquest dilluns a Barcelona. "El recent pacte entre el Govern de la Generalitat i Comuns és la socialització de la propietat privada, és un atemptat contra la propietat privada, és una mesura que no cap en la nostra societat. Si cal, promourem la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat o el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat contra aquesta mesura, que trobem letal per a l’economia i la societat catalana", ha afirmat. I ha afegit que "no es poden canviar les normes del joc des d'una cantonada ideològica, pensant en propaganda o en quedar bé".

Si finalment ERC avala el projecte, Catalunya tindrà pressupostos per al 2026 per primera vegada en els darrers tres anys. El 2024, el 2025 i fins al dia d'avui els ha hagut de prorrogar per manca de suports. Són al voltant de 50.000 milions, un llindar que se supera per primera vegada en la història, i que suma 9.100 milions més de despesa que els darrers aprovats fa tres anys i que, en aquella ocasió, suposaven superar per primera vegada els 40.000 milions.

La Generalitat de Catalunya necessita uns pressupostos per funcionar bé. Ara com ara, la Generalitat encara es gestiona amb la pròrroga dels comptes del 2023, cosa que limita bastant el marge de maniobra de l'administració, a més de deixar-la sense uns 1.500 milions d'euros, que no s'utilitzen perquè no es poden incloure despeses o projectes nous pel fet de no tenir pressupostos. Es tracta d'una quantitat equivalent o similar a la dotació anual de departaments com el d'Empresa i Treball o el d'Universitats i Recerca. El fet és que els ciutadans mereixen que l'administració treballi amb uns comptes que s'adaptin a les necessitats del país avui, no amb xifres que responien a la realitat de fa tres anys. A més, tenir uns pressupostos permetria aprofitar al màxim els recursos obtinguts amb uns nivells de recaptació de rècord gràcies al creixement econòmic, tant pel que fa als tributs en els quals Catalunya participa, com ara l'IRPF, com amb els propis i cedits (successions o transmissions patrimonials) amb el sistema de finançament actual.

La Generalitat podrà gastar l'any que ve fins a 40.524 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment real del 3,3% respecte al pressupost prorrogat des del 2023. Aquesta quantitat, que no inclou la despesa finalista ni la de la resta del sector públic i que per primer cop supera els 40.000 milions, és l'anomenat sostre de despesa, necessari per a l'elaboració dels pressupostos del 2026, per als quals el govern de Salvador Illa encara ha d'aconseguir suport. Precisament, per manca d'acord, actualment l'administració catalana opera amb els comptes del 2023 prorrogats, perquè l'executiu de Pere Aragonès, d'ERC, no va aconseguir aprovar els del 2024, fet que va precipitar eleccions anticipades; ni els primers d'Illa. El Govern estima que el límit establert augmenta el 7,1% respecte als comptes prorrogats, però els desviaments en despeses com la sanitària i les necessitats per finançar l'endeutament fan que l'alça sigui efectivament del 3,3%. La xifra permet complir la regla de despesa, segons ha explicat la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque. L'objectiu de dèficit previst equival al 0,1% del producte interior brut (PIB), o sigui 429 milions d'euros.

Ara que ja s’han pactat els pressupostos, la pregunta que cal fer-se és aquesta: quin dels preus a pagar pel Govern d’ERC era més car, complir les tres condicions –de fet, els acords de legislatura– que posava Junts al mes de setembre per seguir al Govern, o que ara s’hagi hagut d’humiliar fins a empassar-se el projecte Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport i la B-40?

En el moment d’escriure aquestes línies encara no se sap si hi haurà pressupostos de la Generalitat per al 2023; en el moment que vostès les llegeixin, potser tampoc. No importa gaire, perquè fa setmanes que aquest interminable i exasperant culebró ha deixat de ser una negociació pressupostària (sobre inversions, partides, fiscalitat...), fins i tot una negociació política (sobre quotes de poder), per esdevenir una posada en escena en què el PSC pretén –i ho està aconseguint– humiliar fins a l’últim extrem el govern d’Esquerra Republicana i, en particular, el president Pere Aragonès.

Pedro Sánchez i Ada Colau han aconseguit tirar endavant els respectius pressupostos de l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona. Més enllà de sigles i opcions ideològiques, són bones notícies. En temps de tribulacions, és important disposar de pressupostos expansius per facilitar la sortida de la crisi i evitar recaigudes perilloses. Això és el que ara està en joc al govern de Catalunya. L'economia i la societat catalanes també necessiten l'empenta del sector públic per ajudar a crear les condicions d'un 2023 de remuntada. No anem sobrats de bones notícies. Per això són tan necessaris uns comptes públics aprovats a temps que facin front a la crisi social i ajudin a reactivar el teixit econòmic. Ningú entendria que la Generalitat es quedés enrere amb pressupostos prorrogats. No es pot perdre cap oportunitat: seria una demostració d'irresponsabilitat política. Cosa que vol dir que tothom ha d'arremangar-se en la negociació que està en curs.

El febrer de l’any 2020 s’havien tancat tots els camins per a una legislatura productiva en termes independentistes. Els plantejaments dels partits que formaven el govern de la Generalitat i el meu mateix ja no eren coincidents. No compartíem una estratègia per acabar la feina que havia quedat estroncada amb el cop antidemocràtic de l’estat espanyol a finals d’octubre de 2017. Al capdavant del Govern, jo m’havia esforçat tant com havia pogut a mirar de concretar les palanques que havien d’eixamplar l’esquerda oberta amb Espanya per consolidar la ruptura democràtica que la majoria social havia decidit en el referèndum del Primer d’Octubre.

Amb la candidatura dels Jocs d'Hivern agonitzant i el diàleg amb l'Estat a les beceroles, si una cosa pot exhibir el Govern d'Aragonès en el seu primer any és haver aprovat els pressupostos quan tocava. Per primer cop en dotze anys, l'executiu va aconseguir tenir-los en vigor l'1 de gener d'aquest any, sense pròrrogues ni retards. Però ara ja toca pensar en els comptes de l'any que ve, i aquest dimecres el conseller d'Economia, Jaume Giró, va iniciar una ronda de contactes amb tots els partits –menys Vox– per trobar un soci. L'executiu té ara mateix dos grans problemes: un de caràcter econòmic, com és la incertesa que genera la guerra d'Ucraïna –hiperinflació–, i l'altre de caràcter polític, que és que ja fa temps que no té un soci estable al Parlament.

No hi ha setmana en què a Catalunya no apareguin noves dates a encerclar en vermell al calendari. Aficionada com és la política catalana a intentar avançar escenaris sense gairebé temps de pair els últims fets, des de fa uns dies s’especula ja al voltant de dues dates que poden ser clau en el futur de la legislatura: el 22 i el 23 de desembre. La segona és la data en què s’han de votar definitivament els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022. La primera, el dia a partir del qual el president, Pere Aragonès, pot tornar a convocar eleccions a Catalunya.

“Tu ho saps tot?”, li preguntaven amb ironia membres de CiU al diputat d’ERC Pere Aragonès. Estaven negociant els pressupostos del 2013, i precisament perquè Aragonès portava “els papers molt mastegats”, “tenia les dades poble a poble” i era “molt meticulós”, els convergents feien broma amb el fet que sempre tingués una resposta per a tot. En aquell moment acabava de passar la frontera dels 30, era la mà dreta d’Oriol Junqueras i liderava la negociació. Seria la primera de moltes: viu en primera persona totes les converses pels comptes des del 2012. Primer, com a diputat, després com a secretari d’Economia, més tard com a vicepresident, i, finalment, com a president. “S’ha fet gran i ha agafat solidesa”, diu Lluís Salvadó (ERC), partícip de bona part de les negociacions.

La tramitació dels pressupostos de la Generalitat ha sacsejat la legislatura, esquerdat el Govern i obert un escenari que obliga a una nova correlació de forces per garantir la governabilitat. El no de la CUP a facilitar els comptes trenca la majoria independentista que, sense full de ruta compartit, va permetre la investidura, i posiciona els comuns com a nou soci de l’executiu –almenys a nivell pressupostari– malgrat els recels de Junts. En paral·lel, el PSC es reivindica com a alternativa i, davant la inestabilitat del Govern, ja pressiona per anar a noves eleccions.

Després d’un cap de setmana de negociacions al límit, el Govern i els comuns han anunciat un acord per tirar endavant els pressupostos. Què et sembla l’acord entre Govern i comuns per aprovar els pressupostos de la Generalitat?

Quan només s’havien complert tres minuts del discurs del president en el debat de política general, va saltar la primera notícia: el Govern es comprometia a impulsar la gratuïtat de les escoles bressol el curs vinent, començant per fer gratis P2. Aquest compromís, però, també té la seva lletra petita i és que, per complir-lo, s’hauran d’aprovar els pressupostos de la Generalitat de l’any que ve. El departament d’Economia del conseller Jaume Giró fa temps que hi treballa, però el debat parlamentari d’aquesta setmana ha deixat tocada la confiança amb el soci que tenia per aprovar els comptes, la CUP. Què en podem esperar de la negociació que s’acosta?

El segon tripartit va posar punt final –fins ara– a l'era dels governs catalans que comptaven amb el suport garantit de la majoria absoluta al Parlament. Des d'aleshores, el procés per aprovar els pressupostos de la Generalitat s'ha convertit en un viacrucis per a qualsevol dels executius. Un parell de dades ho resumeixen bé: des del 2010 mai s'han aprovat uns comptes dins del termini –és a dir, perquè entrin en vigor l'1 de gener– i en cinc de les onze ocasions directament no s'han pogut fer i s'han hagut de prorrogar. Que des del maig hi hagi un nou Govern amb ERC al capdavant no només no ha canviat gaire l'escenari sinó que en les últimes setmanes al gabinet de Pere Aragonès se li ha complicat el panorama. La CUP no garanteix els seus vots i l'ampliació de l'aeroport del Prat enfosqueix una mica més les relacions dels cupaires amb el duet ERC-JxCat. Els comuns pràcticament ja s'han descartat i l'únic partit que dona senyals de voler negociar, el PSC, no forma part de l'agenda de potencials socis que voldria el Govern.

El Parlament aprovarà divendres amb els vots de JxCat, ERC i els comuns els pressupostos de la Generalitat del 2020 però no serà el final de cap trajecte, sinó el començament d'un de nou. Serà el principi d'una nova negociació entre el Govern i l'oposició per modificar els comptes i adaptar-los a la crisi del coronavirus, ja que quan es van tancar a finals de gener la pandèmia ni s'intuïa. En aquest viatge, la Generalitat ha tornat a assenyalar els comuns com el seu soci prioritari i ja s'hi ha posat en contacte. Segons ha pogut saber l'ARA, la primera reunió per explorar un acord entre el departament d'Economia i el grup de Jéssica Albiach serà aquest dijous.