Els pressupostos creixen un 10% i destinen 1.900 milions a habitatge

BarcelonaSense tenir el suport lligat d'ERC, el Govern ha mantingut el pla inicial i ha aprovat aquest divendres al matí el projecte de llei pressupostos per al 2026. Seran els primers comptes que presenta el govern de Salvador Illa i arribaran gairebé als 50.000 milions d'euros, en concret, la xifra és de 49.162 milions, un increment del 22,8% respecte al pressupost del 2023 —és a dir, 9.126 milions d'euros—, l'últim que va aprovar la Generalitat sota el Govern de Pere Aragonès. Respecte a la despesa de la Generalitat de l'any passat, en pròrroga pressupostària, l'increment és d'un 10,3%. Els comptes prevuen 4.146 milions en inversions, la xifra "més alta" dels últims anys, segons ha explicat la consellera d'Economia, Alícia Romero. Un consell executiu extraordinari s'ha reunit aquest matí per aprovar els comptes i posteriorment Romero els ha lliurat al president del Parlament, Josep Rull.

"Són uns pressupostos ambiciosos", ha afirmat Romero, que ha remarcat que l'objectiu és tirar endavant polítiques públiques per "generar prosperitat i compartir-la". L'increment de la despesa es deu a un creixement dels ingressos no financers, que creixen fins a 48.231 milions d'euros. En total, el conjunt del pressupost, si s'inclou el sector públic, s'eleva fins als 54.747 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 24% respecte als comptes aprovats el 2023.

Un 74% per a despesa social

Del pressupost global de gairebé 50.000 milions d'euros, la titular d'Economia ha destacat que un 74% del pressupost anirà destinat a reforçar l'estat del benestar i, per tant, la major part dels recursos es concentren en àmbits com l'educació, la sanitat o també l'habitatge, on el Govern aportarà 1.900 milions d'euros, una "xifra rècord", ha dit Romero, i que respon, en part, al pacte amb els Comuns, amb qui van acordar més de 1.200 milions per a aquestes polítiques. El Govern hi ha afegit dues línies de 600 i 50 milions de l'Institut Català de Finances (ICF) per rehabilitar edificis. L'executiu també inclou més mesures sobre habitatge a la llei d'acompanyament de pressupostos, com ara un "reforç" del règim sancionador de l'Agència Catalana de Consum. En aquesta normativa també s'hi inclouen mesures relacionades amb la reforma de l'administració pública.

El pressupost de Salut (11.412 milions) i el d'Educació (6.713 milions) continuen sent els més elevats. El Govern ha pressupostat, per exemple, obres de millora d'hospitals com el Clínic de Barcelona, i també inversions per a una vintena de noves escoles. Romero també ha destacat que el Govern destinarà uns 10.000 milions a l'àmbit del coneixement i les empreses per "generar riquesa".

A banda dels pressupostos, el Govern també ha fet públiques aquest divendres les balances fiscals: el dèficit fiscal català es manté per sobre dels 21.000 milions d'euros. Tal com va avançar aquest dijous l'ARA, Catalunya va aportar 77.742 milions d'euros a les arques estatals durant el 2022 (un 19,3% del total de les comunitats autònomes) i en va acabar rebent 56.650 (un 14% del total).

Ara per ara, el Govern només té lligat el suport dels Comuns, amb qui va anunciar un acord la setmana passada. En canvi, Esquerra ha decidit no asseure's a negociar els comptes perquè no veu "garanties" que el govern espanyol estigui disposat a desencallar la recaptació de l'IRPF. "És l'hora d'estar a l'altura. Pel que importa. Per Catalunya", ha afegit el president de la Generalitat, Salvador Illa, en un tuit. El Govern, de fet, confia que tindrà pressupostos i Romero ha assegurat que hi ha "marge suficient" en aquest pressupost per incorporar-hi les peticions que faci ERC si s'inicia la negociació.

La negativa d'ERC

Els comptes ja són al Parlament i ara començaran la seva tramitació. Quin calendari hi ha sobre la taula? La mesa i la junta de portaveus han fixat aquest matí les dates exactes que socialistes i republicans van pactar aquest dijous per ampliar els terminis per presentar esmenes i donar més marge a la negociació, que han reprès aquesta setmana després del no d'ERC del cap de setmana. Així, el ple on s'hauria de fer el debat a la totalitat no serà l'11 de març, sinó que està previst per al 20 de març, és a dir, una setmana després. D'aquesta manera, el termini per presentar esmenes a la totalitat s'amplia fins al 19 de març. El debat final seria el 24 d'abril.

ERC manté de moment el seu veto a negociar els comptes i està decidida a presentar esmena a la totalitat si les negociacions dels pròxims dies no avancen, cosa que condemnaria els números al fracàs. Els republicans continuen exigint un gest del govern espanyol que els doni garanties que estan disposats a cedir la competència per recaptar l'IRPF a Catalunya. I en aquest calendari hi ha una reunió que pot ser clau: la del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) prevista per a principis del mes de març. Aquí és on la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, hauria de presentar els canvis legislatius per materialitzar el nou model de finançament. ERC espera que també faci un gest amb l'IRPF.

"Hem d'estar atents i receptius al que demana ERC per tenir les garanties que això va endavant i donar resposta a les seves demandes", ha defensat Romero. Ara bé, ha deixat en mans del govern espanyol els canvis legislatius que ha de fer per convèncer ERC. En el que sí que s'ha mullat la titular d'Economia és en defensar l'increment de 32 milions d'euros que ha incorporat als pressupostos per cobrir les 200 places fixes per a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i sumar-n'hi 450 de temporals, a més de finançar la "transformació tecnològica". Aquesta setmana, de fet, Romero ha explicat que s'han obert 25 places estructurals destinades a inspectors d'hisenda.

L'escenari dels suplements de crèdit

Si es consumés el desacord, tot plegat podria conduir a una nova pròrroga pressupostària. Segons fonts d'Economia, tal com va avançar l'ARA aquesta setmana, hi ha uns 1.500 milions d'euros en la corda fluixa. Mentre el Govern espera el sí d'ERC, els que ja han anunciat que presentaran esmena a la totalitat són el PP i Vox. La CUP ho decidirà una vegada estudiï les partides dels comptes, tot i que també promet una "batalla responsable" contra uns comptes que considera que no estan a l’altura de les necessitats del país. Junts tampoc no ha aclarit si presentarà l’esmena de retorn, però sí que ha deixat clar que no entrarà a negociar uns comptes que veu "marcats per l’extrem de Comuns" i que considera que són "propaganda", en no tenir els suports assegurats.

Per la seva banda, els Comuns han tornat a desitjar que Govern i ERC puguin arribar a un acord per aprovar els comptes. Ara bé, tampoc no han volgut pronunciar-se sobre si Salvador Illa hauria d’avançar eleccions: "No anticipem escenaris", ha dit el portaveu David Cid, informa Martina Alcobendas.