El dèficit fiscal de Catalunya es manté per sobre dels 21.000 milions d'euros

BarcelonaCatalunya va aportar 77.742 milions d'euros a les arques estatals durant el 2022 (un 19,3% del total de les comunitats autònomes) i en va acabar rebent 56.650 (un 14% del total). És a dir, el dèficit fiscal català va ser de 21.092 milions d'euros. Són les dades de les últimes balances fiscals calculades per la Generalitat, a les quals ha pogut accedir l'ARA, que aquest divendres es faran públiques tan bon punt el Govern aprovi el projecte de pressupostos pel 2026. El dèficit fiscal de Catalunya es va situar en el 8,2% del PIB, si fa no fa en la mitjana que hi ha des del 1986 (8,1%). Cada català va aportar, doncs, 2.670 euros més dels que va rebre.

Els resultats del 2022 són similars als que va presentar l'anterior consellera d'Economia, Natàlia Mas, tot i que trenquen amb la tendència a l'alça que hi havia des del 2012: l'any 2021, el dèficit fiscal català es va enfilar fins als 22.013 milions d'euros (9,6% del PIB), una xifra que va marcar el rècord històric. Vol dir això que la situació de la Generalitat ha millorat? No ben bé. El dèficit estructural s'enquista i el Govern no té més marge de maniobra amb l'actual model de finançament.

Fonts del departament d'Economia consultades per l'ARA apunten que la baixada s'explica bàsicament per una certa recuperació dels saldos de la seguretat social després de la pandèmia de la covid. El 2021 el dèficit de la seguretat social a Catalunya –que gestiona l'Estat– va superar els 8.200 milions d'euros –molt condicionat pels ERO i les ajudes postpandèmia– i, en canvi, el 2022 es va situar en els 5.700 milions. Tot i això, el dèficit de la seguretat social té una tendència preocupant, que fa preveure que torni a impactar negativament en les balances fiscals catalanes: si el 2019 era de 3.500 milions d'euros, tres anys després, un cop superada la pandèmia, ja s'havia situat en els 5.700.

Dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic central

"Catalunya contribueix als ingressos en una proporció per sobre del seu pes en el PIB estatal [el 2022 va representar el 18,8% del PIB i va aportar el 19,3%]; en canvi, rep una fracció de despesa que queda per sota del pes de la població sobre el conjunt de l'Estat [el 2022 tenia el 16,4% de la població i va rebre el 14% de la despesa]", queda reflectit en l'annex dels pressupostos. Des del 2012 la llei obliga els governs catalans a presentar les últimes balances fiscals disponibles conjuntament amb els pressupostos.

Mètodes de càlcul

Com és habitual, el Govern presentarà les balances seguint dos mètodes de càlcul diferents. El dèficit de 21.092 milions d'euros correspon al mètode del flux monetari, que ha sigut tradicionalment el que més ha abraçat la Generalitat. Consisteix en calcular quant es gasta l'administració central segons el territori. L'altre mètode és el de càrrega-benefici, en el qual s'imputa també la despesa que fa l'Estat en serveis per a tots els ciutadans independentment d'on visquin: per exemple, la despesa en seguretat i defensa, el que costa el Congrés i el Senat o les polítiques europees.

Amb el mètode de la càrrega-benefici, Catalunya va tenir el 2022 un dèficit fiscal de 14.665 milions d'euros (un 5,7% del PIB). Un any abans, el dèficit havia estat de 15.778 milions (6,9% del PIB). Fonts de l'executiu subratllen, doncs, que el dèficit fiscal se situa entre aquests 14.665 milions i els 21.092 que apunten els dos mètodes.

Balança fiscal de Catalunya

Els càlculs que fa la Generalitat s'elaboren a partir de dades que fa públiques el ministeri d'Hisenda, però no sempre es coneixen totes les que serien necessàries. Aquesta és una mancança estructural que han tingut tots els governs catalans i que es va intentar resoldre forçant el govern espanyol a publicar les seves pròpies balances fiscals territorialitzades. El govern de Pedro Sánchez encara no ho ha fet, tot i que s'hi ha compromès: de moment, negocia amb Junts el mètode amb què s'haurien de calcular.

Una altra característica dels càlculs catalans és que neutralitzen l'efecte del dèficit que fa l'Estat, és a dir, assumeixen que l'administració central està en equilibri. Fonts del Govern reconeixen que, en cas que s'imputés aquest dèficit, s'haurien de sumar aproximadament uns 6.000 milions d'euros més a les despeses de l'Estat i, per tant, les balances fiscals quedarien afectades: pel mètode de càrrega-benefici el dèficit fiscal català seria d'uns 8.000 milions i pel de flux monetari, d'uns 15.000.

Nou model de finançament

Des del 2002 la mitjana anual del dèficit fiscal català ha sigut del 8,4% del PIB (flux monetari), una xifra que els successius governs de la Generalitat han considerat excessiva. La manera per contrarestar aquesta situació estructural és canviar les regles del joc. L'actual model de finançament s'ha demostrat insuficient i el projecte independentista no va assolir els seus objectius. Sobre la taula hi ha ara almenys dues propostes. Recuperant la idea que Artur Mas va vehicular el 2012, Junts reclama un concert econòmic a la basca que, de moment, ha topat amb el rebuig frontal tant del govern espanyol com de la resta de partits estatals.

L'altra proposta és la que va presentar a principis de gener la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, amb el suport d'ERC. Segons les dades del ministeri, Catalunya aconseguiria ingressar 4.686 milions d'euros més el 2027 i, almenys per aquell any, es garantiria l'ordinalitat (seria la tercera en aportar i la tercera en rebre). S'espera que la tramitació del nou model de finançament revifi a partir del març, tot i que ara per ara tampoc hi ha una majoria al Congrés que defensi aquesta proposta.