La despesa de l'habitatge és ja un forat per a la immensa majoria de la població catalana. Més d'un 80% han de dedicar més del 30% dels seus ingressos per fer front al pagament del lloguer i fins a un 36% han de reservar la meitat del sou. Aquest sobreesforç és sensiblement inferior entre els que són propietaris amb hipoteca pendent, amb percentatges que representen el 62% i 20%, respectivament. Són dades de l'informe L'habitatge, ciment de desigualtats, que ha publicat Oxfam Intermón, en què s'incideix en el fet que el pagament d'un sostre per viure s'ha incrementat en un 56% des del 2014 sense que això vagi acompanyat d'una pujada salarial.

Cada any per aquestes dates molts infants pregunten sobre l’estiu: “Podré anar al casal o de colònies amb els meus amics?” A 4 de cada 10 llars, que fan malabarismes per arribar a final de mes, els diuen que no podrà ser. Més de 300.000 nens, nenes i adolescents catalans s’ho empassen en silenci i l’estiu se’ls fa llarg sense cap activitat de casals, campus, colònies o campaments, entre la calor del pis, pantalles enceses i moltes hores, massa, sols, sense gairebé res a fer, amb un lleure sedentari.

El 2023 es va acabar amb dues males notícies sobre l’estat de la nostra infància i joventut. D’una banda, l'Unicef ens avisava dels alts nivells de pobresa infantil. Som líders de la UE, amb més d'un de cada quatre nens i nenes vivint en situació de pobresa i sense accés a les comoditats més bàsiques. D’altra banda, les dades conegudes a finals de desembre sobre l’última Enquesta a la Joventut de Catalunya assenyalen que la taxa d'emancipació dels nostres joves no deixa de caure. Sigui quina sigui la seva trajectòria personal, vulguin o puguin treballar o estudiar, o vinguin de famílies més o menys acomodades, el comú denominador de les persones joves a Catalunya és que viuen a casa els pares. Aquest retard en l’emancipació afecta no només el seu projecte vital com a adults i decisions tan rellevants com la maternitat, sinó també la seva salut mental. 

Estem a punt de celebrar un altre Nadal, una tradició que, com tantes altres, es manté inamovible al calendari de la nostra part de món. Encara que a moltes llars amb pessebre ja no se celebri el naixement del nen Jesús i la tradició quedi cada vegada més diluïda malgrat la seva resiliència. És possible que a Catalunya resisteixin més els galets que la llengua i que les discussions familiars siguin molt menys enceses que fa anys. Fa temps que les famílies no es trenquen i potser és per això que desapareixen partits que patien excessivament per la unitat familiar. Han deixat de ser útils. En canvi, Nadal ho continua sent. Serveix per competir entre ciutats a veure qui té l’arbre més ostentós, allargar els comiats desitjant-nos unes bones festes, donar vida als comerços de barri o de proximitat (els altres ja estan prou alimentats), fer sopars de germanor, menjar torrons de gustos impossibles i dubtosos, amortitzar les bosses de tela que acumulem per enquibir-hi les compres excessives d’aquests dies, fer anuncis més embafosos que tots els dolços que endraparem, treure els vestits de lluentons que acumulem a l’armari, veure pel·lícules “de les de plorar”, ser solidaris amb diners o amb pots de cigrons, enyorar les infàncies felices i recordar que no és una època fàcil ni agradable per a tothom.

Amb la victòria de Javier Milei a l’Argentina passa com amb el canvi climàtic: tothom sap per què guanyen, però ningú vol fer el que cal per evitar-ho, perquè suposaria enfrontar-se a un canvi a fons del sistema. I francament, ara tenim altra feina, que ja ve el Black Friday i després el pont, i no ens n’adonarem que ja serà Nadal.

La desacceleració econòmica, la crisi immobiliària i financera, l’envelliment de la població i el creixement de les desigualtats són alguns dels grans desafiaments que marcaran el futur del miracle econòmic xinès. Pequín ha buscat consolidar la seva posició al món en un joc d'aliances i tensions globals. Repassem algunes de les xifres que ajuden a explicar la Xina d'avui i que marquen com pot ser gegant asiàtic demà.

Després d'analitzar l'onada de calor que, el 1995, va fer que en set dies morissin a Chicago 700 persones més del que és habitual, el sociòleg nord-americà Eric Klinenberg (Chicago, 1970) va concloure que el que podia marcar la diferència entre sobreviure o no eren les relacions socials. És a dir, tenir uns veïns que saben qui viu darrere cada porta i qui pot necessitar ajuda. En el seu llibre Palacios del pueblo (Capitán Swing, 2021) Klinenberg posa el focus en la importància d'equipaments i espais compartits, com les biblioteques o els parcs, per fer que persones aparentment molt diferents també es trobin. L'exemple: les famílies que acompanyen els fills a jugar a futbol i s'acaben fent amigues. "El camp de futbol és un pont", diu.

Intueixo que s’estan produint canvis, si no radicals, molt substantius en els fonaments de les desigualtats socials que marcaran la societat dels propers decennis. Unes desigualtats potser menys visibles que les que ara estem acostumats a observar, però que poden produir divisions socials més perilloses que les actuals. Penso, sobretot, en desigualtats derivades de l’adhesió a ideologies -i als estils de vida que se’n deriven- que divideixen entre els que confien en les capacitats individuals per encarar-se a tota mena d’obstacles i els que cedeixen totes les esperances de protecció a l’estat benefactor.

Els Reis d’Orient esquiven la pandèmia. Els que porten regals, també. Amb mascareta. Encara hi ha cases plenes d’emoció per obrir paquets que contenen allò que els hem demanat. És màgia pura. Hi ha qui no s’ha comprat mai uns mitjons perquè els porten els Reis. Sense ells, passarien molt més fred. Quins nervis, la nit. Quan ens despertem volem obrir allò que fa més embalum, com si els detalls petits tinguessin menys importància. Hauríem d’aprofitar l’any nou per posar en pràctica tots els valors que ensenyem a les criatures. Quan es fan grans no els troben enlloc i es desorienten. Normal. Les petites coses fan la vida suportable. De la mateixa manera que les misèries quotidianes la fan molt pesada. I els paquets que arriben per correu són molt pràctics però molt incompatibles amb portar una vida més amable. Per si amb el que portem d’any encara no teniu prou mala consciència. Sempre disposada a ajudar-vos. Les excuses us les treballeu vosaltres, que jo tinc una feinada amb els propòsits. 

"Unes horribles ganes de plorar", Història d’A, Ovidi Montllor

La gestió de la vacunació contra el covid-19 ha posat en relleu la manca d’estratègia mundial. La cobdícia dels països del Nord global, una vegada més, ha deixat al marge molts països del Sud global. Actualment, mentre que a Occident, inclosa Espanya, ja s'administra la tercera dosi de reforç, una gran part de la població mundial encara no ha rebut la primera dosi o no ha finalitzat la pauta completa.

La Diputació de Barcelona ha posat en marxa una prova pilot amb l'objectiu de reduir les desigualtats en 13 municipis de l'àrea de Barcelona, entre els quals Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i el Prat de Llobregat. El pla consisteix en 21 projectes que es desenvoluparan en entorns amb segregació urbana i social. Els projectes, que s'han dissenyat segons les necessitats dels entorns seleccionats, se centren en aspectes com l'empoderament de les comunitats de veïns, la millora d'oportunitats laborals per als joves i la solitud no desitjada entre les persones grans. La iniciativa es desenvoluparà durant l'actual mandat, fins al 2023, i tindrà un pressupost de gairebé dos milions i mig d'euros anuals. Cada municipi rebrà un total de 175.000 euros cada any.

Aquests darrers dies, llegint alguns textos relacionats amb quatre persones de força actualitat, he tingut quatre sorpreses agradables però també m’han deixat algunes preocupacions. Les explico, i això em permetrà fer una reflexió sobre els canvis necessaris en l'organització futura de les nostres societats. 

L’esperança de vida als Estats Units va patir l’any passat la pitjor caiguda des de la Segona Guerra Mundial, i se situa en 77,8 anys, la xifra més baixa des del 2006. Durant la primera meitat del 2020 va disminuir un any complet, segons es desprèn de l’informe publicat aquest dijous pel Centre Nacional d’Estadístiques de Salut (CDC) dels Estats Units. Els experts conclouen que el covid-19 ha sigut un factor significatiu en aquesta caiguda, que a més posa en relleu l’impacte diferencial de la pandèmia entre persones negres i llatines.

"Molts dels carrerons sense sortida –polítics i socials– als quals ens enfrontem tenen a veure amb la desigualtat: problemes sanitaris, educatius, culturals. Sense abordar les desigualtats tindrem les mans lligades"

Néixer en una família pobra no només té conseqüències econòmiques, sinó també en la salut. Un estudi del departament de Salut ha constatat que els nens de famílies amb un nivell socioeconòmic més baix tenen més risc d'emmalaltir que els que neixen en famílies amb rendes més altes: una desigualtat fruit del context social que també determina el seu futur. Tot això es desprèn de l'informe Desigualtats socioeconòmiques en la salut de la infància: malalties rellevants i la seva distribució a Catalunya, que ha elaborat la Generalitat analitzant la població infantil de menys de 15 anys entre 2014 i 2017 i les dades anònimes de gairebé 1,5 milions de nens i nenes catalans.

Dia estrany per a la Fundació Mandela en el seu dia gran, en què commemora l'aniversari de qui va ser el primer president democràtic del país. La pandèmia ha obligat a celebrar la Lectura Anual per via telemàtica, i mentre el secretari general de l'ONU, António Guterres, pronunciava la conferència, a fora al carrer centenars de milers de sud-africans i el moviment associatiu complien amb el mandat del Dia de Mandela, que precisament Nacions Unides va situar en el 18 de juliol, de dedicar al bé de la comunitat almenys 67 minuts, un per cadascun dels anys que el vell activista va lluitar contra les lleis de l'apartheid.

Protegir-se del coronavirus o morir-se de gana. Aquest és el dilema en què es troba mig món i que ha empès milers de treballadors de Bangladesh a sortir als carrers per defensar seguir cobrant un sou i denunciar l'abandó que pateixen després que les restriccions decretades per aturar el covid-19 han obligat a tancar les nombroses empreses tèxtils que produeixen per a marques occidentals. Els sindicats han denunciat que 10.000 operaris han sigut acomiadats, malgrat la petició del govern que les empreses occidentals assumissin els sous dels seus treballadors fins al 16 d'abril.