Joe Biden compareixia la nit d'aquest dimarts, amb to seriós, per deixar un missatge clar: un atac i una invasió russa a Ucraïna continua sent “molt possible”. El president recalcava que, en cas que es produís, el cost en vides humanes seria “immens”. A més, assegurava que “l’OTAN està preparada per a tot el que pugui passar”. El mandatari dels Estats Units era conscient que el seu discurs creuava fronteres i, per aquest motiu, va destinar temps a dirigir-se a la població russa. “Els EUA i l’OTAN no són una amenaça per a Rússia. Ucraïna no està amenaçant Rússia. No busquem desestabilitzar el vostre país, vostès no són el nostre enemic”, deia Biden, que ha reiterat que la seva aposta per sortir de la crisi és "clarament" la via diplomàtica. El mandatari també ha xifrat en 150.000 els soldats que, segons els càlculs de Washington, estan desplegats al voltant del territori ucraïnès.

Identificar els contactes de positius i complir correctament les quarantenes necessàries és clau en una cinquena onada de covid-19 amb més interacció social i desplaçaments que les anteriors. Per aquest motiu, el departament de Salut ha creat un qüestionari online que permet a qualsevol personal verificar en menys d'un minut si és un contacte estret d'un positiu. El resultat es coneix en acabar el test i, si és necessari, el mateix aplicatiu indica a l'usuari les mesures que cal que prengui.

Aquesta vegada no havia de passar. Se suposava que havíem après la lliçó. Però no. Ens hem precipitat una altra vegada i l’hem tornat a espifiar. Quan n’aprendrem? El resultat de voler córrer per assegurar la temporada turística i donar aire a l’economia ens ha situat a l’ull de l’huracà de la cinquena onada. Catalunya és ara mateix un dels llocs d’Europa amb més contagis per covid-19, cosa que ja està suposant una aturada en l’arribada de visitants. Som una taca vermella al mapa, i estats emissors de turistes com el Regne Unit, Alemanya o França ja ens han posat la creueta com a destí no recomanat; la UE també ha deixat clar que és molt desaconsellable venir a Catalunya i que millor que els catalans no sortim de les nostres fronteres. Amb més de 1.000 contagis per cada 100.000 habitants, tenim una taxa disparada i que no remet. S’ha repetit el patró de fa un any, amb la revetlla de Sant Joan com a tret de sortida. Però aquest cop ho podríem haver previst i, a més, la corba de contagis encara ha estat més accentuada que el juliol passat. Si no fos per l’avenç de la vacunació (en això sí que s’ha anat a bon ritme), la situació avui seria dramàtica. La vacunació ha estat la xarxa de salvament, tot i que ja hem après que ni de bon tros és infal·lible: frena molt la mortalitat, però no tant els contagis. D’alguna manera, ens ha donat una falsa sensació de seguretat. 

Ja no recordo quan fa, vull dir els mesos exactes. L’ARA em va encarregar una crònica, com la d’avui, per explicar com era això d’anar amb mascareta pel carrer. Se’m confonen les dates. Vaig anar, com avui, a la plaça Catalunya, amb els Catalans, i vaig observar i cronificar el que vaig veure (si em permeten la broma, seria “fer-ne una crònica”, com “seccionar” seria fer-ne una secció). Avui hi vaig, també amb els Catalans, per explicar-los com és el primer dia sense mascareta al carrer.

Les mascaretes deixaran de ser obligatòries en espais exteriors a partir d'aquest dissabte, però la nova normativa obligarà a portar-ne sempre una a mà, per si no es poden garantir els 1,5 metres de distància de seguretat interpersonal amb persones no convivents o si hi ha altres circumstàncies que en facin necessari l'ús. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha confirmat que el canvi de normativa s'aprovarà aquest dijous al consell de ministres extraordinari. "Hem eliminat l'obligatorietat de mascareta allà on sabem que hi ha menys risc de transmissió. És una mesura de flexibilització progressiva, gradual i prudent", ha destacat Darias aquest dimecres. La titular de Sanitat ha assegurat que portar una mascareta a sobre serà obligatori però ha evitat confirmar si es podrà multar les persones que no en portin.

Amb el fulgor d’alliberar per fi tota l’energia acumulada. Així ballen la Sylvia i la Monique al mig de la plaça Reial, incapaces de contenir-se, aixecant-se cada cinc minuts de la terrassa on escuren els gintònics que prologuen l’esbravament de quan, per fi, es tanquin unes hores al Jamboree. “We celebrate, we celebrate!”, així s’expliquen, no els cal gran cosa més. Sembla que vulguin allargassar l’espera, fer els honors com toca, amb les copes de rigor per agafar el puntet. Són franceses, les acompanya el seu amic Michel, formen part de la nodrida representació d’Erasmus que papalloneja per la nit barcelonina assabentada que l’oci nocturn ha, tímidament, reobert. Al Jerome i la Sylvaine els ho han explicat al matí els pares d’ella, que ho han llegit a internet. Sens dubte una informació útil per transmetre als fills quan els tens lluny de casa. També han fet via cap a la plaça Reial, clàssic urbanístic, gastronòmic i discotequer. Només està obert el Jamboree. Ni el Karma ni el Sidecar s’han decidit, encara. Si la Sala Apolo va llançar els seus mítics Nasty Mondays, el Sidecar es va empesar uns Fantastic Tuesdays que tants acòlits troben a faltar molt fortament.

Gavà, Castelldefels, Viladecans, Vilanova i la Geltrú i ara també Sitges. La majoria dels municipis costaners al sud de Barcelona -només falta el Prat de Llobregat per decidir-se- no seguiran els passos de la capital catalana i Badalona i tancaran les platges per la revetlla de Sant Joan. Per contra, els consistoris de Barcelona i Badalona van acordar permetre l'afluència de la ciutadania a les platges durant la nit més llarga de l'any, tenint en compte el ritme de vacunació i sempre que els indicadors epidemiològics es mantinguin a la baixa. A les comarques tarragonines, Tarragona també ha anunciat aquest dimarts que permetrà l'accés de la ciutadania a les platges la nit del 23 de juny, tot i que no s'hi podran fer fogueres ni consumir alcohol i els grups hauran de ser de màxim 10 persones.

El 21 de juny havia de ser el dia de la llibertat a Anglaterra, tal com havia anunciat al febrer Boris Johnson. Totes les restriccions a causa del covid s'havien d'eliminar. Però ja feia dies que s'insinuava un retard en l'obertura a causa de l'augment de casos de la variant delta, ja majoritària al Regne Unit des de finals de maig i molt més contagiosa que l'alfa i l'original del covid-19. De la llibertat a la frustració, doncs, després que el primer ministre britànic hagi trasllat oficialment la data de l'alliberament al 19 de juliol. Johnson n'ha fet l'anunci des de Downing Street. Amb tot, s'ha mostrat prou confiat que no hi haurà més retards, per bé que ha volgut deixar clar que més enllà de la nova meta "no s'haurà eliminat tot el risc". El premier ha insistit en diferents ocasions que "hem d'aprendre a viure amb el virus", i que possiblement a la tardor caldrà una nova campanya de reforç de la vacunació.

Catalunya comença aquest dilluns la particular temporada turística del 2021. Almenys en el sentit que entra en vigor l’alleugeriment de les mesures restrictives per a l’entrada de visitants a l’Estat, decretat divendres pel ministeri de Sanitat seguint les recomanacions de la Comissió Europea. Ja no caldrà una PCR negativa, obligatòria fins ara en qualsevol cas. Tot just caldrà complir una de les següents condicions: haver estat vacunat, aportar un test d’antígens negatiu, presentar el certificat de recuperació (s’ha passat el covid i ja no s’és infecciós) o presentar una PCR negativa. Un salt important, i que encara podria evolucionar a millor durant el bon temps, que ha d’ajudar a complir les previsions del Govern –de l’anterior executiu–: recuperar una mica més del 50% dels 20.000 milions d’euros de despesa dels turistes registrats el 2019.

Creix el xoc entre el ministeri de Sanitat i les comunitats per l’acord sobre horaris i aforaments de l’hostaleria i l’oci nocturn. Tant la Comunitat de Madrid com Euskadi van assegurar ahir al matí que no l’aplicarien i poc després s’hi van unir les Balears, governades pels socialistes, que dimecres no s’hi havia posicionat en contra en la reunió del Consell Interterritorial de Salut. Poc van tardar a fer el mateix la resta de comunitats governades pel PP –Castella i Lleó, Galícia, Andalusia i Múrcia–, mentre que Catalunya va insistir que treballa en un protocol propi per reobrir aviat i “donar aire” als ciutadans.

Continua la desescalada a Catalunya coincidint amb l'estancament del virus. A partir d'aquest divendres, 4 de juny, el Govern allargarà els horaris de bars i restaurants, ampliarà els aforaments de les activitats culturals, les competicions esportives i els centres comercials i aixecarà el veto al consum d'aliments i begudes en espais públics habilitats com les àrees de lleure i pícnic. Aquestes són les mesures decidides pel nou Procicat, amb els consellers Josep Maria Argimon (Salut) i Joan Ignasi Elena (Interior) al capdavant.

Cinemes, teatres i museus reobren aquest dimecres a França després de gairebé set mesos de tancament total a causa de la pandèmia, però amb un aforament limitat al 35%. També obren bars i restaurants, però només els que tinguin terrassa, i els aforaments estan limitats al 50%. Els topalls d'aforaments són de 800 persones a l'interior i 1.000 a l'exterior, per exemple, en estadis esportius i amb un màxim del 35% de capacitat.

Als anys seixanta, Ramon Moix va viatjar a Londres per agafar aire: "Chelsea, donde nací. Chelsea, donde aprendí las mejores ecuaciones de mi vida: no que dos y dos son cuatro -esa nunca conseguí resolverla- sino que Henry James y Scott Fitzgerald harían Ramón Moix [...] Corrí con Chelsea incluso mucho después de dejarla. Viví de su ritmo durante muchos años, escribí de sus cosas, por sus cosas cuando ya ni siquiera era Ramón; es decir, cuando pude ser Terenci..."

Un nou repunt de contagis seria un mal senyal, tant pels seus efectes reals (ni que fossin limitats, ja que els col·lectius de més risc són els que comencen a estar vacunats) com pels anímics i econòmics. Si de cop féssim un pas col·lectiu enrere i els índex sanitaris tornessin a créixer, fàcilment es podria traslladar un missatge a la comunitat internacional que Catalunya i Espanya tornen a no ser segures, amb l'efecte que això podria tenir sobre el turisme. El missatge optimista, fins i tot massa optimista, que aquest dilluns ha llençat el president espanyol, Pedro Sánchez, segons el qual a l'agost ja haurem aconseguit la immunitat de grup, té molt a veure amb les ganes de donar una imatge internacional de seguretat. I s'entén: a curt termini, el retorn del turisme és un factor important per facilitar la sortida de la crisi. Però aquest missatge pot girar-se en contra si la realitat sanitària el desmenteix les pròximes setmanes. Perquè de fet venen unes setmanes clau en què la vacunació ha de passar per davant d'una desescalada massa ràpida, tal com reclama, per exemple, el sector de l'oci nocturn, que des del juliol passat no ha pogut obrir les portes.

Fins a 6.500 persones desallotjades en una trentena d'espais diferents de Barcelona, com la plaça Universitat, les places de Gràcia, l'Arc de Triomf i la platja de Bogatell, durant la primera nit sense toc de queda. Després que s'acabés l'estat d'alarma a la mitjanit, alguns carrers de Barcelona es van omplir de gent que va voler celebrar-ho fent botellón, amb música, sense distància social i en moltes ocasions sense mascareta, com si es tractés d'una festa de Cap d'Any.

Són tres quarts de dotze i alguns petits grups ja s’apleguen a la plaça del Poeta Boscà de la Barceloneta. Un parell de joves fins i tot esnifen una ratlla asseguts en un banc. La majoria beuen i conversen. Pels balcons s’escapen converses en to alt, llums de colors, música i alguna petició de silenci. Quan les furgonetes de la Guàrdia Urbana s’acosten, els petits grups es dispersen corrents. Llavors es fan les dotze, és mitjanit i no calen campanades. Un crit unànime surt dels balcons i recorre els carrers. “Bon any nou!”, “Llibertat!” La nit del 8 de maig, primera de la fi del toc de queda, ha sigut un festiu. 

El govern d'Emmanuel Macron, conscient que les eleccions presidencials de l'any que ve són cada cop més a prop, té pressa per reobrir el país per apaivagar els ànims –especialment del sector de la restauració i l'oci– després de mesos i mesos de tancament gairebé total. I per fer-ho, l'Elisi sap que accelerar la campanya d'immunització de la població és clau. En aquest sentit, i a través de diversos missatges a Twitter, el president ha anunciat que, a partir del 15 de juny, tots els francesos de més de 18 anys podran començar a ser vacunats. També ha apuntat que les persones de 50 anys o més podran demanar cita a partir del 15 de maig i que aquelles persones, d'entre 18 i 55 anys, que tinguin patologies cròniques –com càncer, diabetis, insuficiència cardíaca o obesitat– podran començar a immunitzar-se a partir d'aquest dissabte.

Setmana clau cap al control de la pandèmia a Catalunya. A partir d'aquest dilluns el departament de Salut ampliarà els punts d'administració de la vacuna de Pfizer, perquè a banda dels centres d'atenció primària (CAP) també es vacunarà les persones d'entre 70 i 79 anys als espais on ja s'administren vacunes d'altres farmacèutiques. La meitat de persones compreses en aquesta franja d'edat ja tenen la primera dosi contra el covid-19. En termes absoluts, el 22% de la població de Catalunya ha rebut una punxada de la vacuna i el 8,4% té la pauta completa i està immunitzada. Els equips de vacunació han administrat a Catalunya un total de 2.349.853 dosi de vacunes, de les quals ahir solament es van inocular 5.186, enfront de les 50.345 dosis que s'havien posat el dia anterior.

¿És el Regne Unit l'exemple en què s'ha de fixar la resta d'Europa i del món per sortir definitivament del túnel de la pandèmia? Fins ara no ho era, però a partir d'avui potser sí. Perquè just onze mesos després que Boris Johnson decretés el primer dels tres confinaments que ha viscut el país a causa del covid-19, i amb més de 120.000 morts oficials a l'esquena com a balanç provisional, el primer ministre britànic ha anunciat aquesta tarda al Parlament el "prudent però irreversible" retorn a la normalitat. O, almenys, a la normalitat postcovid.

Fa dues setmanes que el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) del ministeri de Sanitat, Fernando Simón, no deixa d’ensenyar un mapa d’Espanya tenyit de granat en cada roda de premsa en què li pregunten si és el moment de relaxar restriccions. És el dels llindars de la incidència acumulada, que en la majoria de comunitats continuen en una situació de risc extrem, per sobre dels 250 casos per 100.000 habitants els últims 14 dies. Passat el pitjor de la tercera onada, amb tots els indicadors a la baixa, moltes comunitats tenen la temptació de desescalar. Però els experts alerten que la decisió és més que precipitada. Primer perquè Espanya encara no ha sortit ni d’una situació de risc –quan la incidència és superior a 250 casos– i segon perquè és difícil de predir què passarà quan la variant britànica acabi ocupant més del 50% del nínxol del virus, previsiblement a principis de març.