Catalunya continua buscant solucions per fer front a la important falta de professorat que pateixen les escoles i instituts i que principalment es manifesta en una falta de docents per cobrir substitucions sobretot de català i matemàtiques. Aquest dijous el departament d'Educació ha comunicat als sindicats de professors quin és el pla de cara al curs vinent per intentar garantir que totes les baixes (o la gran majoria) es cobreixin com més aviat millor. La principal novetat serà que, per primera vegada, hi haurà una doble xarxa de substitucions que es materialitzarà en dues borses de professors diferents: la tradicional que hi havia fins ara i un nou "grup estable de substitucions".

Els primers intents per complir la nova llei d'universitats espanyola (LOSU) pel que fa al professorat universitari estan comportant problemes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fins ara, una de les lluites més reivindicades entre els docents universitaris era reclamar la millora de les condicions del professorat associat, però la implantació del professor substitut –una nova figura docent que ha entrat en vigor amb l'aprovació de la LOSU i que vol posar fi a la temporalitat dels "associats reals"– està causant un nou desgavell administratiu. El resultat: més d'una vintena de professors han començat les classes a la UAB sense haver firmat contracte. Ho han denunciat a l'ARA membres de l'Assemblea d'Associats de la UAB.

La falta de docents per cobrir substitucions als centres educatius catalans ha estat un dels principals problemes amb què s'han trobat escoles i instituts durant aquest curs 2022-2023. Durant els últims mesos s'han anat denunciant casos individuals, com el d'un institut de Cervera que va voler contractar un exalumne a través de l'AFA perquè no tenien substitut de matemàtiques, el de l'Institut Angeleta Ferrer de Sant Cugat, que va estar tres mesos sense professora de francès, o el cas de l’Institut Banús de Cerdanyola del Vallès, on els alumnes de batxillerat no es van poder presentar a l'assignatura d'electrotècnia a la selectivitat perquè van estar tot un trimestre sense docent d'aquesta especialitat.

Nou canvi de les regles del joc a la borsa de docents interins. Tot i que, tal com va avançar l'ARA, Educació va comunicar que el curs que ve els substituts ja no podrien escollir en quin municipi podran optar a fer classe, a hores d'ara els docents que entren al sistema per completar les seves dades de cara al curs 2023-2024 sí que tenen l'opció de triar població.

Tot i que ha passat poc més de mig any –amb vacances d'estiu pel mig– des que el Parlament es va constituir, els primers compassos de legislatura no han sigut tranquils. I no per l'activitat parlamentària, que amb la tardança de la formació de Govern ha sigut més aviat poca, sinó pels canvis sobtats en els membres de la mesa. En 206 dies ja hi ha hagut tres substitucions. De l'última no en fa ni una setmana: la vicepresidenta segona, Eva Granados, serà la nova portaveu del PSOE al Senat i al seu lloc a la mesa ara s'hi asseu Assumpta Escarp. Abans d'això, a Junts Aurora Madaula va substituir Jaume Alonso-Cuevillas i, després, a ERC Alba Vergés va rellevar Anna Caula.

L'Òscar fa quatre mesos que és professor en un centre públic de Sabadell. És una de les 14.000 persones que ara fa un any es van apuntar a la borsa del departament d'Educació i, també, una de les 3.000 que des d'aleshores ha començat a treballar de mestre o professor per primer cop. Fins ara tenia un número provisional a la borsa, i estava previst que durant el març es regularitzés la seva situació. El departament d'Educació li havia d'adjudicar un número definitiu per estar en igualtat de condicions amb la resta d'interins. Però la conselleria va publicar fins a dues llistes suposadament definitives que al final va haver de deixar en suspens perquè estaven "plenes d'errors", ja que no es van comptar bé els mèrits. Sense cap resolució de la conselleria, tots aquests docents denuncien que estan en una mena de "llimbs" laborals que els podria deixar sense feina.